Títol: Sapigueu que…
Autor: Jordi Basté
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-6641-450-0
Preu: 19,90€
Cada matí escolto El món a RAC1 quan em llevo, mentre esmorzo i faig el dinar per anar a la feina. Quan el Toni Bassas va marxar d’El Matí de Catalunya Ràdio, em vaig passar a RAC1 amb el Jordi Basté i, gràcies a Basté, tenim aquest llibre entre mans.
Quan vaig veure aquest llibre el vaig agafar amb ganes, ja que volia veure com eren aquests “davantals”. Que què és un “davantal”? Doncs jo tampoc ho sabia, però és una reflexió d’aproximadament 3 minuts que fa en Basté cada dia al programa, a les 8 del matí. És clar, a les 8… Per això no ho sabia! Tot i escoltar el programa cada dia, no he sentit cap d’aquests “davantals” en directe. Cap ni un. És el que té haver de llevar-se més d’hora (ben d’hora, ben d’hora) i escoltar la ràdio a les 7, ja que a les 8 ja haig de ser al tren arribant a Barcelona.
Després d’aquest apunt autobiogràfic, us diré que aquest recull de ràfegues de metralleta pot arribar a ser difícil de digerir. Com que recopila els millors “davantals” des del 2007 fins al 2011, et trobes una sèrie d’opinions sobre molts temes que eren notícia cadascun d’aquests dies. La majoria de pàgines parlen (quan llegia el llibre simplement el sentia a ell parlant) de temes com a mínim polèmics: des de les relacions Catalunya-Espanya (recomano llegir-los per parts, et pot agafar un atac de mala llet si els llegeixes tots seguits), la crisi, problemes socials… En canvi, hi ha altres temes més lleugers que fan passar millor la lectura: cultura, difunts il·lustres, el Barça i Pep Guardiola…
En fi, aquest és un llibre d’un senyor que parla com escriu i escriu com parla: com una bala, clar i català. Al ser discursos pensats per ser declamats per la ràdio tenen una inmediatesa, una frescor i una “incorrecció” que no té, per exemple, aquesta ressenya, que estic escrivint, esborrant i tornant a escriure, canviant-la, censurant-la, polint-la, suavitzant-la… No, no. Els “davantals” del Basté són indignació, exaltació, sentiment, adrenalina… Pensats per transmetre l’opinió d’aquest comunicador a l’audiència i, sobretot, per fer que aquesta (nosaltres) reaccioni, que no es quedi parada, que lluiti pel seu món, el nostre món.
Benvinguts al món.
FX, tenir-te entre nosaltres és tan guai com sentir els davantals a les 8 (és el que té viure a prop de la feina, que els pots sentir amb el primer cafè, jeje): et fan somriure!
Gràcies per una ressenya tan divertida!
FX, jo també vaig passar del Bassas al Basté quan el primer va deixar Catràdio. Per a mi va ser tota una sorpresa que una persona provinent de la informació esportiva pogués sortir-se’n tan bé al capdavant del programa estrella d’una emissora de ràdio. L’estil Basté és diferent al d’en Bassas, però ambdós són punyents i directes; a més d’amarats de catalanitat.
Coincideixo amb tu, Jordi. Tot i que encara trobo a faltar en Bassas, el meu traspàs cap a RAC1 no només no ha estat un drama sinó una grata sorpresa.
Jo estic d’acord amb el Jordi quan diu que llegir el llibre és com escoltar-lo! Feia temps que hi havia gent que demanava poder reviure “els davantals” i el llibre és una manera ideal de fer-ho!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Sapigueu que… m’animen a escriure més ressenyes encara! 🙂
Sí, sí! Comenta, comenta, que nosaltresetllegim!