@Ed_Empuries @Grup62
La Cristina se’ns estrena al Nosaltres amb un llibre que va devorar en uns escassos quatre dies. Esperem que sigui un fitxatge de llarga durada! Aquí teniu la seva ressenya de Totes les estacions de França, de l’Oriol Ponsatí-Murlà. Llegiu, llegiu…
Estimat escriptor O,
Li dirigeixo la present per comentar-li només un parell de temes sobre la seva òpera prima:
En primer lloc, voldria agrair-li efusivament a la E, la seva dona (com a mínim a la novel·la), que li fes un cop de colze aquell dia i li obrís els ulls sobre les infinites possibilitats que tenia la notícia que va donar peu a Totes les estacions de França. Si es que, a vegades penso que no sé què farien els homes sense dones com la E al costat; lectora de Mann, Pla, Dostoievski o Calders! És vostè un home molt afortunat.
I en segon lloc, comentar-li, apreciat escriptor O, que compartirà amb mi que la decisió d’anar a París, tot i el component romàntic, no va ser una idea massa brillant per part seva, no troba? Miri que embolicar-se amb aquesta banda de personatges… (ja sap perquè li ho dic, oi?).
No volia acomiadar-me sense donar-li la més sincera enhorabona pel Premi!
Atentament,
Una lectora que l’admira.
Un cop dit això -disculpeu-me l’incís anterior- ara sí, em dirigeixo a tots Nosaltres per dir-vos que la lectura d’aquesta anti-novel.la, com així la defineix el seu autor, ha estat si més no desconcertant, en el bon sentit de la paraula. Es tracta d’un recull d’històries que giren entorn d’una notícia:
“Troben vint quilos d’or en un tren regional al sud de París i ningú els ha reclamat”.
Us ho imagineu? Estrany, oi? Com és possible que algú abandoni una maleta plena de lingots d’or valorada en casi un milió d’euros i que, a sobre, ningú vagi d’immediat a exclamar-se! Efectivament són moltes les possibilitats que inventa el meu apreciat escriptor O. De fet, cada capítol n’és una de diferent, i les va ubicant en cadascuna de les estacions de la RER B de París.
Però no tot s’acaba aquí. El joc amb el lector és constant! Pretén descol·locar-nos en cada capítol. Els personatges són absolutament fantàstics. Fins al punt en què l’autor arriba a introduir-se en la seva història, com un personatge més, on aprofita per explicar-nos com va pensar i fer la novel·la… És el fruit d’una destresa desbordant!
La trama és trepidant i enginyosa i cada personatge (des de l’entranyable parella d’horticultors que embogeix per amagar el seu tresor, el pianista que posa preu a la seva ànima, el vell supervivent de l’holocaust, o el jove alquimista que vol aconseguir la pedra filosofal) manté una relació aparentment inconnexa i que després resulta que no ho és tant. Veureu com us sorprèn pàgina a pàgina.
Diversió i entreteniment assegurats, a banda que està magistralment estructurada i escrita. Una novel.la que recomano a tots els lectors que busquin sobretot una lectura lúdica i estimulant.
Us deixo amb un tast genial. Que vagi de gust!
X pensà que no hi ha ni una unça d’or al món que no estigui, poc o molt, tacada de sang. La sang i l’or són elements germans, que formen un aliatge sovint invisible però indissoluble. Que els vint quilos d’or que acabava d’abandonar estiguessin xops de sang humana no li hauria representat un obstacle de cap mena aceptar-los. Però la sang que els xopava era, també la seva. La sang que impregnava aquell or portava escrit el seu propi codi genètic.
Per cert, sobre el que li comentava a la carta dirigida al meu apreciat escritor O… En realitat, ell potser ni tan sols té dona, ni ha viatjat mai a Paris, potser ni tan sols deu ser existir. Em té tan desconcertada que no sé ni el que haig d’escriure…
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: Totes les estacions de França
Autor: Oriol Ponsatí-Murlà
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2013
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9787-935-4
Preu: 16€
