La nissaga Pujolà és extensa. En Silvestre, l’avi, arriba des d’un poble petitó de la Garrotxa fins a Mataró en plena industrialització per fer el que millor sap fer, l’ofici de tintorer. La Care Santos ens explica d’allò més bé com es fan els tints, la dificultat del color negre, la meravellosa troballa del malva, què s’ha de fer amb la llana, el cotó, la seda… Quines han de ser les proporcions adequades d’aigua i de components químics súperperillosos, per tal de trobar la màgia d’un color perfecte.

En Silvestre ensenya l’ofici al seu fill Florià. Al principi, tot són problemes! A Mataró no son gaire ben rebuts. Aquesta feina de tintorer té l’inconvenient de que fa molta pudor. El carrer on s’instal·len està que trina amb aquelles flaires tan insuportables però en Silvestre, mica en mica, se’ls va guanyant a tots amb la seva simpatia, les seves maneres amables i el seu tarannà de naturalesa positiva i conciliadora.

La història d’aquesta nissaga va i ve en el temps. Des dels primers Pujolar que encara duien l’última consonant al seu cognom, fins els més recents que han perdut la “r” a mesura que han anat passant els anys.

El llibre comença amb la néta del Silvestre, la Teresa Pujolar, que ha heredat de l’avi, a més dels seus magnífics ulls blaus, un caràcter combatiu i una empenta impròpia de les dames dels anys vint del segle passat. La Teresa estima el seu pare amb bogeria però amb la mare, la senyora Margarida que tot ho arregla criticant, conspirant i anant a missa a reconciliar-se amb Déu, la noia hi té un “mal rotllo” que no augura res de bo.

La mare vol arreglar el casament de la Teresa amb un notari, i la noia no hi està gens ni mica per la labor. Ella té el cap a un altre lloc: els seus somnis són uns altres i no està disposada a deixar que la seva mare li foti la vida enlaire tal i com la cristiana dama té per costum. És una dona que desperta qualsevol cosa menys simpatia!

Quina sort que he tingut que aquest llibre tan meravellós hagi arribat a les meves mans!! Nosaltres, no us el podeu perdre de cap manera. En el meu cas, llegir-lo ha estat gairebé medicinal. Venia d’alguna lectura no prou gratificant i trobar aquesta joia, aquest autèntic diamant, ha estat senzillament un meravellós.

El Diamant Blau que dóna títol al llibre no és una pedra preciosa: és un ocell. Un ocell que té records molt entranyables per un dels molts protagonistes que desfilen harmoniosament per les seves pàgines.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Diamant blau
Autor: Care Santos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 446
ISBN: 978-84-664-2003-7
Preu: 20€

Aquí teniu el booktràiler del llibre.