Títol: Caín
Autor: José Saramago
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-297-6358-4
PVP: 18′50€
Quan vaig acabar de llegir Caín, sabeu què és el primer que se’m va passar pel cap? Doncs que si el Sr. Saramago no tingués 88 anys i una reputació més que bona, possiblement l’haurien enviat a alguna cantera a picar pedra o fer qualsevol tipus d’activitat lluny de l’escriptura.
Afortunadament, continua aquí. Quina sort per a tots nosaltres, uf!!
Estic parlant d’un petit llibre que no necessita més per deixar-te ben ple, ben saturadet i ben a gust. Crec que és molt i molt possible que pugui arribar a ferir certes sensibilitats especialment delicades.
Fa una autèntica desmitificació sobre un tema certament espinós, (el Nou Testament). Des d’una posició de privilegi, Saramago carrega amb la força d’un martell pneumàtic contra tot el que es mou. Ostres, quin coratge i quina absència de mitges paraules!!
Clar i sense fissures, mordaç, irònic, tendre i brutal. A mi m’ha semblat una joia digna d’ésser recomanada.
Hola a tots els amics del “Nosaltres llegim” i moltes felicitats per emprendre una tasca tan saludable per a tots nosaltres. Veig que encara que el mitjà sigui tan hostil, hi ha gent que continua desenvolupant idees. FELICITATS!!
Per si ho voleu saber, em dic Lia, visc a Barcelona i tinc un petit negoci d’hostaleria. Això vol dir que he de robar-li temps al temps per dedicar-me a això que tant m’agrada que és llegir. Però bé, qui vol peixos….. ja ho sabeu no??
Les lectures de Setmana Santa comencen a donar fruits en forma de comentaris per a “nosaltres”. La Lia ha llegit una novel·la que ens ha volgut comentar mentre agafava forces per a la rentrée…
Títol: Una vida en joc
Autor: Albert Salvadó
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-664-1121-9
PVP: 18,00€
Començaré per dir que la Barcelona que descriu l’Albert Salvadó a Una vida en joc és una Barcelona en blanc i negre, gris, també virada en sèpia…
Una ciutat només de tardor o d’hivern, com si per a ella no hi tinguessin cabuda l’estiu ni la primavera per què realment hi ha algú que té Una vida en joc, la seva!!.
Si mentre llegeixes tanques els ulls només uns segons, es pot sentir el soroll dels cascos dels cavalls, trotant per sobre les llambordes del carrer d’Aragó. També pots sentir com s’obren les portes dels carruatges i els delicats peus de les dames de l’alta societat, ben guarnides amb els seus collerets de magnífiques perles, per fi poden tocar de peus a terra encara que sigui per poca estona.
No només es tracta de Barcelona, tot i que és una gran protagonista d’aquest llibre. Hi ha de tot i molt, i tant que sí!!.
El projecte faraònic de construir una Casino a La Rabassada perquè hi pugui acudir la flor i nata de tot Europa, un parc d’atraccions, un hotel que desprèn glamour per tot arreu…. I un noiet jove, molt jove, que a mida que es va fen gran ho ha d’aprendre tot a una velocitat mes pròpia de la FÓRMULA 1 que d’altra cosa.
El misteri del Casino de La Rabassada és una crònica de la vida a principis del segle XX que va directa al cor.
No teniu ganes de saber on és el misteri? Animeu-vos i llegiu. Val la pena!!
Fa molts anys que conec la Lia i hem compartit moltes coses plegades… entre d’altres, esmorzars a dojo (mireu, mireu quin Facebook!). Un dia parlàvem “de literatura de la bona” i la vaig embolicar a participar a nosaltresllegim. Avui és la primera vegada, però confio que no serà l’última!
Voldria començar per dir que és el primer cop que faig això i que de manera conscient ha influït en la meva manera de llegir aquest llibre. És a dir, la pressió de saber que tocava fer uns deures, d’alguna manera ha manipulat una lectura que d’una altra forma hagués pogut ser molt més relaxada.
Assisteixo a la lectura d’un altre Ferran Torrent, nou i desconegut per a mi, que no té res a veure en absolut amb el Torrent d’intrigues mafioses a la valenciana, corruptel·les polítiques i submissió del paisatge en forma de grans quantitats de totxos.
Aquest llibre al principi em va semblar fluix, fins i tot una mica cursi. Suposo que pel fet que en Torrent utiltza una forma de fer-te entrar en matèria tan poc agressiva – al contrari, és lent, suau, tendre i vellutat – que trovaba a faltar la marxeta de lectura ràpida habitual, és a dir, distreure’m sense patir cap maldecap.
Però Torrent,sense voler anar de mestre, et fa aprendre (i t’obliga al mateix temps a refrescar la memòria). El sentiment i el pensament polític de tants anys de lluita, de tantes morts inútils, de tantes barbaritats, va fluint com el vi bo passa per dins la gola, i deixa tan bon gust de boca…
He de reconèixer que em fa ràbia a mi mateixa haver d’admetre que és fàci despistar-se, anar aburgesant-se a canvi de perdre una identitat que mai, mai no hauríem de perdre ni d’oblidar.
Torrent diu: “Mai en cap època en què els pobres eren els vençuts, que han sigut totes, els rics han actuat per a ells.”
Aquesta és la música que ha anat tocant Torrent al llarg d’un llibre que acaba convertint-se en una mèlodia per ballar lentament, tota una vida.
Lia Serrat
Us deixem amb un parell d’articles molt interessants a El Periódico i a l’Avui i amb un parell de vídeos on Ferran Torrent presenta el seu llibre Bulevard dels Francesos.
Ferran Torrent al Telenotícies de Tv3
Entrevista a Ferran Torrent al programa Totsxtots de Com Ràdio
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
Títol: Caín
