Títol: Caín
Autor: José Saramago
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-297-6358-4
PVP: 18′50€

Quan vaig acabar de llegir Caín, sabeu què és el primer que se’m va passar pel cap? Doncs que si el Sr. Saramago no tingués 88 anys i una reputació més que bona, possiblement l’haurien enviat a alguna cantera a picar pedra o fer qualsevol tipus d’activitat lluny de l’escriptura.

Afortunadament, continua aquí. Quina sort per a tots nosaltres, uf!!

Estic parlant d’un petit llibre que no necessita més per deixar-te ben ple, ben saturadet i ben a gust. Crec que és molt i molt possible que pugui arribar a ferir certes sensibilitats especialment delicades.

Fa una autèntica desmitificació sobre un tema certament espinós, (el Nou Testament). Des d’una posició de privilegi, Saramago carrega amb la força d’un martell pneumàtic contra tot el que es mou. Ostres, quin coratge i quina absència de mitges paraules!!

Clar i sense fissures, mordaç, irònic, tendre i brutal. A mi m’ha semblat una joia digna d’ésser recomanada.

Aquests dies he estat parlant amb Josep, un fan d’aquells amb carnet de militant del Saramago. Li vaig preguntar si regalaria Caín aquest Sant Jordi i em va dir que quan no sabia del cert els gustos del destinatari optava per llibres menys compromesos, tipus Dan Brown (vegeu Comencem forts…) perquè amb Saramago o quedes com un autèntic senyor o fatal, donat que desperta passions o fòbies, sense grisos. Li vaig comentar que aquesta idea no me la podia deixar així de coixa i ens ha fet arribar aquest comentari, que espero que no sigui l’últim!

Títol: Caín
Autor: José Saramago
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-297-6358-4
PVP: 18’50€

Hola Amics: no estic gaire acostumat a escriure sobre llibres (de fet no estic GENS acostumat a escriure sobre llibres) però penso que una ressenya sobre una obra del meu admirat Saramago justifica l’estrena i l’esforç.

L’obra que us vull comentar es Caín, el darrer llibre de l’autor portuguès que ha caigut a les meves mans, i la veritat és que no m’ha decebut gens, trobem tots els trets característics de les seves novel·les: aquella interactuació que estableix amb el lector, aquell estil d’avi que explica un conte als seus néts a la vora del foc, aquella distribució anàrquicament intencionada entre majúscules i minúscules… Saramaguisme en estat pur!!

En aquest cas es tracta de rendir comptes amb l’Antic Testament –i per extensió amb el fet religiós en general- tot fent una repassada de les diverses atrocitats divines que s’hi recullen: genocidis, parricidis, infanticidis, relacions incestuoses i altres que de segur se’m queden al tinter. El fil conductor de tota la trama és Caín, el primer dolent de la pel·lícula, que estableix amb Déu una relació especial que es va desenvolupant durant la novel·la.

L’humanisme de Saramago es deixa veure durant tot el transcurs del relat, i queda perfectament reflectit en la següent frase de la novel·la: “La història dels homes és la història dels seus malentesos amb déu, ni ell ens entén a nosaltres, ni nosaltres l’entenem a ell”. Lapidària…

En definitiva una obra molt recomanable per a tots els que com jo som fans de Saramago i, donada la curta extensió del relat, per a tots aquells que vulguin gaudir dels escrits d’una ment de 88 anys d’allò més lúcida!

Josep

Us deixem amb un article a El País i una entrevista de Josep Cuní a José Saramago.