Arxiu d'etiquetes: Antoni Carrasco

Recorda sempre això, d’Antoni Carrasco

Últimament Empúries està traient a la llum una sèrie de títols de narrativa que caldria destacar i donar l’enhorabona a la persona pertinent. Un cop més, la tria de publicar aquesta obra ha estat una decisió excel·lent per molts motius.

No començaré per la història sinó per la forma de narrar. Antoni Carrasco té un estil peculiar que fa que m’enganxen les seues històries. Tanmateix com va ser a La segona lluna, en poc més de 100 pàgines l’autor engega tres històries aparentment independents que es van complementant i fan de tres relats un únic fil narratius per al goig dels lectors. Quelcom semblant podem veure a Recorda sempre això, on podrem veure com cada un dels set contes que hi trobem és un capítol de la història del personatge, qui és protagonista i narrador. La forma de narració també ens recorda al llibre citat adès, clar i amb fermesa sense esquivar cap tema incòmode ni feridor per al protagonista. En conseqüència, el lector té la sensació de trobar-se en la situació de dubtar si la història que ens presenten és una mena de biografia o és del tot inventada.

Recorda sempre això és el relat de la relació que té el narrador amb els pares al llarg dels anys, des d’una primera etapa situada a la caserna grisa i sòrdida de la Guàrdia Civil al barri Xino de Barcelona —capítol que em sembla una joia— fins al viatge a Terra Santa amb el pare, passant per un episodi que narra aquell servici militar que a alguns tan lluny ens agafa.

No he tornat a entrar a la caserna des que en vam marxar. Un dia, la meva mare em va comentar que jo ara, si hi anés, no hi reconeixeria gaire cosa, que el pati era ple de cotxes i que, després d’enderrocar-ho tot, l’havien reconstruït sencera.

En aquest llibre no espereu que hi hagi finals entrebancats que fan un gir de 180 graus amb personatges que apareixen del no-res i que de cop i volta són vitals, no. Antoni Carrasco t’obliga a fer una lectura atenta, sense botar-nos paraules ni detalls. Els finals queden oberts, atorgant cert protagonista al lector, que amb els fets que ha llegit en construirà un o un altre. L’estil no deixa lloc als enlluernaments, ni unes formes barroques que et puguin distreure d’allò important. Carrasco demostra una gran capacitat d’observació com a narrador per fer valdre uns detalls que als nostres ulls passen desapercebuts. Amb una escriptura estructurada, sense gens d’interès per desconcertar-nos, Carrasco posa en ordre el passat per fer-nos entendre el present.

Un llibre totalment recomanable, tant per l’estil com per la forma, amb unes descripcions interiors que et fan créixer a mesura que ho fan els personatges, com si narrador i lector tingueren el mateix grau de protagonisme.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del Premi Marian Vayreda de l’Antoni Carrasco.

Títol: Recorda sempre això
Autor: Antoni Carrasco
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premi Marian Vayreda 2017
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-17016-30-2
PVP: 17,50€

Share

La segona lluna, d’Antoni Carrasco

lasegonallunaAquest llibre, premi de novel·la curta Just M. Casero, tot el que té de curt… també ho té d’intens.

Ni li falten ni li sobren paraules per deixar clar com l’aigua què és el que vol dir l’autor, que no es altra cosa que morir-se es fotut, molt fotut.

La cosa va de l’assassí número 1 que entra tard o d’hora a qualsevol casa i s’emporta el pare, el marit, els fills o qui sigui, perquè la seva ànsia és tan brutal i tan insaciable que a l’hora de fer mal, no fila mai prim.

El Càncer es converteix en l’amo de tot: tant del malalt que l’ha de patir, com dels familiars i amics que han d’aprendre per força a gestionar el dolor, la impotència, la sensació de no saber què fer ni què dir, ni com dimonis tirar endavant.

El fil conductor de la tragèdia és un eclipsi, la segona lluna del títol. Qualsevol cosa distreu. Tot és bo per poder oblidar, encara que sigui només un moment, una realitat devoradora i brutal, una realitat tan aniquiladora que sembla mentida que pugui ser real.

L’autor parla amb franquesa de la malaltia, dels danys col·laterals, de la desídia i la decepció que envolten el malalt quan ja es veu clar que el tema anirà a pitjor.

Es una novel·la honesta, franca i dura… Com la vida.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La segona lluna
Autor:
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premi de novel·la curta Just M. Casero 2014
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-9787-985-9
PVP: 16€

Share