He llegit les 500 pàgines d’aquest llibre d’una tirada. És absorbent i apassionant. Veig que està classificat com a “Novel·la negra i misteri/ Thriller literari”. I sí que ho és. Però mentre el llegia no se m’acudia que estava llegint un thriller sinó que em semblava estar submergit en l’aclariment d’uns fets reals a l’estil de llibres com A sang freda de Truman Capote o Tor de Carles Porta.
Fiona Barton comença el llibre amb una explicació de què és i què l’ha mogut a escriure’l. Aquesta introducció, per ella mateixa, ens permet veure que som davant d’una escriptora/periodista de gran categoria. El currículum ens confirma la periodista. El llibre, el seu primer llibre, el seu tremp d’escriptora.
Ella mateixa acaba aquesta introducció posant-nos en antecedents amb el “de què va el llibre”:
En aquesta primera novel·la meva, la Jean explica les seves versions públiques i privades d’un marit adorat i d’un matrimoni feliç que es capgira de sobte quan una criatura desapareix i la policia i la premsa arriben al llindar de la seva porta.
– pg.8-9
Barton ens va desgranant els fets a través de 54 capítols encapçalats per noms genèrics dels tres personatges principals: LA VÍDUA (Jean), LA PERIODISTA (Kate) i L’INSPECTOR (Bob Sparke), que parlen en primera persona o tenen el focus posat a sobre. Cada capítol té la data en què està esdevenint l’acció. Comença alternant el 9 de Juny de 2010 i el 2 d’octubre de 2006. Progressivament les dates es van aproximant fins que, a la darrera part, sobrepassen el límit temporal inicial i acaben amb el desenllaç el 3 de juliol de 2010.
Dawn, LA MARE de la criatura desapareguda, té capítol propi poques vegades, i Glen, MARIT de la Jean, només en una ocasió.
Hi ha, a més, tota una galeria de personatges, algun d’ells ben important, que ens dibuixen un món de periodistes, policies, veïns del suburbi londinenc i integrants d’un món de xarxes socials amb ramificacions cap al “porno extrem”. Les relacions de parella amb masclisme paternalista, els conflictes ètics i professionals dels periodistes de la premsa groga, l’afany de notorietat, les frustracions per la falta de fills són el teló de fons d’aquest retall de societat.
A diferència de la novel·la negra escandinava, no trobem descripcions gore, ni de sang, ni de sexe, malgrat la qual cosa no parem de tenir una percepció claríssima de què està passant “fora de pla” i ho veiem a través dels ulls dels personatges.
Costa molt creure que no estem llegint una crònica amb persones reals sobre fets reals. No hi ha monstres maníacs inversemblants, ni situacions de risc afrontades per súperpolicies enginyosos. Tots són persones que podríem trobar pel carrer o ser nosaltres mateixos.
No us la perdeu i recomaneu-ne la lectura, com jo ho estic fent.
Segur que fareu amics.
Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!
Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€
