Títol: Des de la tenebra. Un descens al cas Alcàsser
Autor: Joan M. Oleaque
Editorial: Empúries
Col•lecció: Empúries Narrativa
Pàgines: 267
ISBN: 8475968759
PVP: 13,00€

Terrorífic. Aquesta és la paraula que em ronda pel cap quan llegeixo la narració de les xiquetes d’Alcàsser. Penso que no pot ser real però, per desgràcia, ho és. Des de la tenebra. Un descens al cas Alcàsser descriu la monstruosa història de tres adolescents d’Alcàsser, violades, torturades i assassinades per un degenerat el novembre de 1992. Joan Maria Oleaque aconsegueix relatar la crueltat dels fets i el ressò mediàtic posterior, deixant al descobert el circ de la tele. El periodista revela informació que no havia sortit a la llum amb una gran tensió narrativa, sense caure mai en l’espectacle i la vulgaritat.

L’espectre d’Antonio (l’assassí) em provoca nàusees. La planta baixa dels Anglès (la família d’Antonio) és com la boca del llop. Una boca infectada per la droga, la delinqüència i la violència. Antonio va créixer en un ambient hostil i pobre. La seva mare treballava nit i dia per poder alimentar els seus set fills però era una dona sense caràcter. El seu pare era, en canvi, un borratxo en un camí accelerat i sense retorn; la mort. Però, tot i que Antonio i els seus set germans es van criar en el mateix ambient, no tots van mostrar el mateix grau de violència i d’inadaptació a la societat.  I em pregunto,  fins a quin punt el nostre entorn intervé en la nostra forma de ser i fer?

Què creieu vosaltres? Jo penso que les persones som imperfectes. I és la nostra imperfecció el que ens fa ser humans. Les nostres debilitats, les nostres limitacions… A vegades tenim certa tendència a pensar que estem cridats a fer el bé. No ens enganyem. L’ésser humà s’equivoca, comet errors i, sovint, fereix a les persones que més s’estima.

Espero que no us hagi donat molt la murga amb les meves reflexions! Recomano el llibre per als qui tenen sang freda!