Aquest llibre sorprenent es presenta com una autobiografia. Hi consta el nom del traductor al català, Gustau Raluy, i cal suposar, per tant, que l’ha escrit en neerlandès el mateix Johan Cruyff. I malgrat que les primeres paraules del pròleg de 14. L’autobiografia són “No tinc titulacions acadèmiques. Tot el que sé ho he après de la vida de cada dia”, cal convenir que, un cop llegits els 14 capítols (quants si no?) la sensació que ens queda és la d’haver anat recollint realment les paraules de la boca d’aquest home tan singular.

Singular. Extraordinari? Efectivament no era ordinari, en el sentit d’infreqüent. El seu nivell d’autoestima sobrepassa qualsevol mesura, però considera tan certes i evidents les seves qualitats que no deixa espai perquè pensem que –com diem ara- tenia un ego enorme. Al contrari, cap al final del llibre no s’està de carregar contra les “persones suposadament importants que també m’he trobat i que m’han sorprès pels egos tan grans que tenien”. M’ha fet pensar en Wagner que, abans d’haver estrenat cap obra memorable (sinó més aviat mediocre) ja estava convençut que era un geni i que tenia tot el dret a totes les consideracions com a tal. I el cas és que cal reconèixer que Cruyff va ser un geni. Una mica com si fos un català d’aquells que, segons Francesc Pujols, pel fet de ser-ho quan anés pel món ho tindria tot pagat.

Aquesta sinceritat radical crec que és un dels grans atractius d’aquest llibre.

I de què tracta? Ara ve la sorpresa per a mi: parla de futbol. Molt. De jugadors que han passat pel seu costat, de tècnics, de directius; no pas per explicar-ne anècdotes xafarderes irrellevants sinó d’allò que afectava el futbol en sí.

Cruyff ha anat mirant aquest món de la manera que a ell li agradava: al mig del camp, assegut sobre la pilota, i veient-ho tot sense perdre’n cap detall que pogués ser valuós per a l’objectiu, que era guanyar. La descripció de les tàctiques, estratègies i mètodes ocupa un espai molt important del llibre. De passada descobrim la seva passió pels números, la probabilitat i l’estadística matemàtica.

El món era el futbol i el marc d’aquest món des que va obrir els ulls era l’Ajax, el seu estimadíssim Ajax. Després la selecció holandesa. Després el Barça. En el seu interior era orgullosament holandès i de l’Ajax.

I la família! És el capdamunt de la seva escala de valors. Res no pot ser més important: el pare, la mare, el “segon pare”, la Danny, el sogre, les filles, el Jordi…

Les interioritats dels clubs amb directius, segons ell, ineptes, inclosa la federació holandesa faran feliç més d’un lector: hi apareixen amb noms i cognoms.

Com us he dit, sinceritat radical en una autobiografia sorprenent.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del llibre del Johan Cruyff.

Títol: 14. L’autobiografia
Autor: Johan Cruyff
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Traductor: Gustau Raluy Bruguera
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-2138-6
Preu: 19,90€