Avui la meva filla m’ha enxampat amb l’Stilton i s’ha sorpès; li he dit que tenim una juguesca entre mans i, quan se n’ha recordat, ha fet cara de pòker o sigui que sospito que m’han deixat penjada… (vegeu El fred i la lectura). En tot cas, ha servit perquè ens poséssim a llegir juntes i, en acabat, parléssim de lectures.

“- A tu, què és el que més t’agrada, de llegir?” li he dit. I ella, molt tendra, m’ha dit que era estirar-se al llit amb mi i fer-ho plegades, perquè jo li faig molt el pallasso amb les veus.

Després m’ho ha preguntat ella i li he dit que a mi els qui em fan el pallasso amb les veus són els personatges, perquè, si me’ls imagino amb força, sembla que em parlen… I que, tot i que no hi ha res millor en el món que llegir amb ella, anar escoltant què diu aquella gent que s’amaga dins dels llibres també m’agrada molt.

Definitivament, trobo que veure el món a través dels ulls dels altres és allò que més m’interessa la lectura. I, aquesta descoberta vital, m’agrada més fer-la a través dels autors que il·luminen fonts de bellesa, com deia el José Agustín Goytisolo

“y si eres creador lleva hasta el límite
de la locura a tu imaginación
para que al menos tu egocentrismo alumbre
nuevas fuentes de horror o de belleza”

I tu, per què llegeixes? Ens ho expliquem aquí mateix?