Arxiu d'etiquetes: Sam Savage

Vidre, de Sam Savage

@ColumnaEdicions @Grup62

Nosaltres, ja començo dient-vos que aquest llibre val la pena.

L’Edna és una dona gran bastant singular. En Clarens, el seu marit, l’ha deixat vídua i l’editorial on treballava li pregunta si vol fer un petit pròleg per a un llibre del seu marit.

Al principi li fa més ràbia que una altra cosa, però després s’ho repensa i comença a escriure a màquina com una boja.

I no escriu un pròleg. Escriu els pensaments que li vénen al cap després d’una vida en comú que li ha deixat un regust agredolç a la boca. Més agre que dolç, la veritat.

La seva relació amb la veïna, la Sra. Potts, no té preu. I no us diré res més…

A estones tràgic i a estones còmic, és un llibre per llegir amb calma. No és de pim-pam-pum-i-fora, no… És dels de rumiar una bona estona.

Diu tantes coses en tan poques pàgines, que ni falta ni sobra res.

Bo de debò.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Vidre
Autor: Sam Savage
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-381-7
Preu: 18€

Share

El crit del peresós, de Sam Savage

Títol: El crit del peresós
Autor: Sam Savage
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-336-9
Preu: 8,95€

La Sara ens fa la seva segona ressenya per tots Nosaltres, i ho fa d’un llibre del qual ja ens n’havia parlat en Sergi… i sembla que a ella també li ha agradat!

Estic bastant convençuda que ningú voldria tenir a la seva vida algú com Andrew Whittaker. Un personatge amb un do especial pel ridícul i el patetisme.

Té una capacitat immensa de trobar-se o més ben dit de buscar-se situacions surrealistes i totalment humiliants. Andrew Wittaker perd la dignitat cada dos per tres, i el pitjor és que la majoria de vegades no n’és conscient. De fet, segons ell dirigeix la revista literària que mereixeria tenir el més alt prestigi. No se n’està de criticar amb una sinceritat sagnant tots els textos que li arriben, cap dels quals, evidentment, té el nivell suficient per ser publicat. Per captar l’essència dels nostre antiheroi us diré que per Andrew Wittaker el súmmum d’un certamen literari és que hi hagi un cercavila amb elefants. Diu molt d’algú, això…

Sam Savage ens presenta el món de l’editor de la revista Soap a partir de les cartes que escriu principalment a la seva exdona, els seus llogaters rebels i tot un seguit pseudoescriptors que volen publicar a la seva revista. Un món que al començament de la novel·la és gris -o tirant a marró amb verdet de florit- i que a mesura que avança el llibre s’enfonsa més. Però encara que sembli el contrari, El crit del Peresós és principalment un llibre d’humor. Això sí, d’humor molt negre.

Mentre llegeixes somrius constantment i immediatament et sents mig culpable d’estar rient. Les situacions que es produeixen durant el llibre estan narrades en primera persona i el protagonista les explica com si fossin les més normals del món, i aquí és on crec que resideix la gran comicitat d’un llibre que, indirectament, també ens mostra la part més fosca i miserable del món literari i editorial.

És un llibre molt recomanable, però quan el llegiu prepareu-vos l’estómac per entomar l’acidesa que destil·la mentre rieu de les desventures d’Andew Wittaker.

Share

El crit del peresós

Títol: El crit del peresós
Autor: Sam Savage
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-336-9
Preu: 8,95€

El crit del peresós és… un llibre divertit. Té un humor una mica estripat que m’ha recordat l’Eduardo Mendoza d’El misterio de la cripta embrujada.

El llibre tracta, en poques paraules, del descens a l’infern del protagonista: Andrew Whittaker. No l’infern real, sinó d’un procés de degradació de l’individu bastant important. La referència a Mendoza em ve al cap perquè la situació més absolutament anormal i absurda es narra d’una manera lleugera i clara, com si fos el més habitual del món.

En Whittaker és escriptor -sense res publicat, ja em diràs quin èxit!- i editor d’una revista literària amb moltíssimes aspiracions. Potser un pèl massa. De fet, totes les aspiracions que pot tenir la revista són massa.

A més, El crit del peresós està relatat des de l’òptica del protagonista a través de diversos escrits i cartes: el llibre és un epistolari. Això sí, mai veiem les respostes. Alguns dels destinataris són l’exdona, la germana, el director de la residència d’ancians on té la mare ingressada, el director del banc, tots els col·laboradors de la revista (individus amb unes ínfules de literats grandioses), els llogaters amb qui lluita, etc.

En resum, un llibre divertit sobre un individu que, malgrat no ser pobre, viu en la misèria personal més absoluta. I malgrat aquesta descripció del personatge, creieu-me que és un llibre que fa molta gràcia.

I perquè us en feu una idea, aquí teniu la carta que li envia en Whittaker a l’home que li fa arribar les cendres de sa mare perquè trïi una urna on posar-la:

Senyor Carmichael,

Gràcies per haver-me enviat la capsa de la mare. Em pensava que seria molt més petita. Sembla mentida que encara en quedi tant, d’ella. Pel que fa a la seva proposta d’una urna com cal, quan vaig mirar el seu catàleg vaig estar temptat de triar la Clàssica Grega de Marbre, i també la Bronze per Sempre, però al final li he fet cas, he mirat quina harmonitzaria més amb els meus mobles i he arribat a la conclusió que la capsa en la qual me la va fer arribar és perfecta.

Tinc la seva factura. En aquests moments no li puc enviar res, però vull que sàpiga que és el primer de la llista.

Atentament,
Andrew Whittaker

Share