El Bulevard dels francesos després del cafè

Fa molts anys que conec la Lia i hem compartit moltes coses plegades… entre d’altres, esmorzars a dojo (mireu, mireu quin Facebook!). Un dia parlàvem “de literatura de la bona” i la vaig embolicar a participar a nosaltresllegim. Avui és la primera vegada, però confio que no serà l’última!

Títol: Bulevard dels Francesos
Autor: Ferran Torrent
Editorial:Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 878-84-664-1125-7
PVP: 21,90€

Voldria començar per dir que és el primer cop que faig això i que de manera conscient ha influït en la meva manera de llegir aquest llibre. És a dir, la pressió de saber que tocava fer uns deures, d’alguna manera ha manipulat una lectura que d’una altra forma hagués pogut ser molt més relaxada.

Tot i això, no puc dir altra cosa de Bulevard dels Francesos que: Quin llibre tan bonic!!

Assisteixo a la lectura d’un altre Ferran Torrent, nou i desconegut  per a mi, que no té res a veure en absolut amb el Torrent d’intrigues mafioses a la valenciana, corruptel·les polítiques i submissió del paisatge en forma de grans quantitats de totxos.

Aquest llibre al principi em va semblar fluix, fins i tot una mica cursi. Suposo que pel fet que en Torrent utiltza una forma de fer-te entrar en matèria tan poc agressiva – al contrari, és lent, suau, tendre i vellutat – que trovaba a faltar la marxeta de lectura ràpida habitual, és a dir, distreure’m  sense patir cap maldecap.

Però Torrent, sense voler anar de mestre, et fa aprendre (i t’obliga al mateix temps a refrescar la memòria). El sentiment i el pensament polític de tants anys de lluita, de tantes morts inútils, de tantes barbaritats, va fluint com el vi bo passa per dins la gola, i deixa tan bon gust de boca…

He de reconèixer que em fa ràbia a mi mateixa haver d’admetre que és fàci despistar-se, anar aburgesant-se a canvi de perdre una identitat que mai, mai no hauríem de perdre ni d’oblidar.

Torrent diu: “Mai en cap època en què els pobres eren els vençuts, que han sigut totes, els rics han actuat per a ells.”

Aquesta és la música que ha anat tocant Torrent al llarg d’un llibre que acaba convertint-se en una mèlodia per ballar lentament, tota una vida.
Lia Serrat

Us deixem amb un parell d’articles molt interessants a El Periódico i a l’Avui i amb un parell de vídeos on Ferran Torrent presenta el seu llibre Bulevard dels Francesos.

Ferran Torrent al Telenotícies de Tv3

Entrevista a Ferran Torrent al programa Totsxtots de Com Ràdio

Share

3 pensaments a “El Bulevard dels francesos després del cafè

  1. Montse Ardèvol

    Sóc una assídua lectora de Ferran Torrent.
    Amb el “Bulevard dels francesos” s’ha superat.
    És un retrat potent i amè dels anys 60 perquè ho té tot: documentació històrica, immensa galeria de personatges (tant els bons com els dolents), humor, intriga, desenllaç quasi just, no hi falta res
    El llenguatge també és esplèndid, col·loquial, dialectal, fins i tot amb cites cultes.
    Quant al ritme narratiu en un principi el pas dels 60s al 2000 se’m feia llarg, després he anat apreciant el Robert,el Salif,el Miki …
    Quina llàstima que s’hagi acabat!
    Cada cap de setmana l’escolto a “La primera pedra” mentre espero la seva pròxima novel·la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.