Títol: La història d’Edgar Sawtelle
Autor: David Wroblewski
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9787-667-4
PVP: 22’00€
Acabo de llegir-me una novel·la trista, La història d’Edgar Sawtelle, i estic, sincerament, commoguda.
La història explica la vida d’un noi mut, l’Edgar, que neix en una granja dels Estats Units dedicada a la cria de gossos de raça Sawtelle. Allà creix al costat d’una gossa, Almondine, que l’acompanya on vagi i és la seva “mà dreta” a l’hora de dedicar-se a allò que més li agrada: ensinistrar gossos. La vida del pare, la mare, l’Edgar i els gossos va molt bé fins que un esdeveniment transtorna la pau familiar… Si en voleu saber més, teniu 620 pàgines de plaer lector.
Però, alerta! Veig que us esteu imaginant una novel·la d’aquelles de “protagonista discapacitat íntimament unit a una mascota – la mascota mor – la protagonista es desespera però troba en l’amor de la seva vida i torna la felicitat”, oi? DONCS NO!!! NO, NO i NO. Aquesta novel·la conté episodis “extraterrenals” que podria haver signat la Isabel Allende, escenes de “suspense” a l’estil Donna Leon, narracions sobre l’elecció dels noms que ni el Saramago, una explicació minuciosa “de manual” sobre la cria de gossos… No és un drama simple i pla, ja ho veieu! Ni amb final previsible!
Al pròl·leg de la novel·la hi trobem una de les claus de l’obra. Quan una persona entra a buscar verí en un herbolari de Corea del Sud, llegim :
“-Déu té el poder per concedir la vida i la mort, no? El que envia un altre cap a Déu en un instant posseeix la meitat d’aquest poder.
– No. Tots tenim aquest poder. Només el mètode és diferent.
-Quan el mètode sembla la crida de Déu, és una altra cosa -va dir l’herbolari-. Més que mètode. Aquesta mena de coses haurien de ser brutals i òbvies. Per això vivim tots plegats en pau.”
Bé, doncs, espero haver-vos despertat el cuquet cap a una novel·la que es veu que ha meravellat la totpoderosa Oprah Winfrey, que en parla amb una vehemència fora de sèrie! Bé, ja ens direu si ha estat així!
Us deixem amb una notícia a La Razón.
El llibreter se n’acaba de fer ressò, també! http://llibreter.blogspot.com/2010/09/la-historia-dedgar-sawtelle.html
Ha estat curiós veure aquest matí com al google reader tenía dues entrades (aquesta i la del llibreter) parlant del mateix llibre. El poso a la llista (inacabable) de lectures pendents. Tot i ser llibres diferents, què em recomanaríeu de llegir primer, aquest o l’últim de l’Irving?
Hola Pere!
Jo no he llegit l’Irving, però aquesta crec que no et decebrà. Ja ens explicaràs si al final t’estimes més Irving o Wroblewski, eh?
M’alegra molt coincidir amb la sensació que et provoca la novel·la: sembla una cosa i després resulta que és una altra! I el final és espectacular: paga la pena llegir-se les més de sis-centes pàgines per arribar-hi.
Salutacions cordials.
Val, afegit a la llista, has aconseguit despertar-me la curiositat!
Llibreter, quina alegria llegir-te aquí! i a sobre coincidim!! Ara no parlarem de més per no aixafar la barraca al Pere i l’Elisabeth, que sembla que se’l pensen llegir, però algun dia parlarem d’aquest final, eh? Quan el defineixes com a shakespearià penso que trobes el millor adjectiu! i amb música de Mahler de fons!! Pere i Eli, a veure si hi esteu d’acord!!
Em fa molta il·lusió veure aquests comentaris. Aquest llibre l’hem treballat molt a l’editorial, l’editora se’n va enamorar i ha estat capaç de transmetre-ho amb tanta força que tots hi hem cregut. Em va sorprendre molt la temàtica, que a priori, no em semblava gaire atractiva, però poc a poc vas entrant, i visualitzes el graner i els boscos i…. crec que és una novel·la que posa la pell de gallina tantes vegades que és impossible que algú la llegeixi i el deixi indiferent.
Doncs jo també me l’apunto com a lectura pendent! 🙂
Finalment, després d’alguns mesos de lectura (doble) de “Rayuela”, he deixat que l’atzar triés per mi entre l’Irving i el Wroblewski. He decidit que entraria a la llibreria i m’emportaria el que trobés en edició de butxaca i en versió original. I l’únic que hi havia era “Last night in Twisted River”, així que avui me’l començo i a veure que tal.