«
»

Les flors del mal ens faran bé

18-05-2010 publicat per Montserrat Brau

Títol: Les flors del mal
Autor: Charles Baudelaire
Traducció: Jordi Llovet
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 648
EAN: 9788429755947
PVP: 24,90€

L’any 2007, Jordi Llovet, catedràtic de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, va presentar una edició bilingüe de Les flors del mal (diu l’autor que “ateses les vacil·lacions que sempre s’han presentat en l’ús de majúscules i minúscules en el títol d’aquest llibre, he acabat optant pel criteri ortotipogràfic català, que no preveu l’ús de cap majúscula, llevat que el títol inclogui una paraula que l’ha de portar obligatòriament“).

Aquest llibre me’l van regalar el meu marit i la meva filla i diria que, des que ho van fer, ha anat de la llibreria a la tauleta de nit pel cap baix una dotzena de vegades. Sovint el prenc, me’l miro, el tinc alguns dies a prop i el torno a desar, amb la certesa que ens retrobarem aviat, quan torni a buscar, com deia Nabokov, “precisió poètica i emoció científica“.

Mireu, si no, el darrer quartet d’El vi dels drapaires

(…) Per ofegar el rancor, per gronxar la indolència
d’aquests vells maleïts que moren en silenci,
Déu, amb remordiments, havia fet el son;
l’Home hi va afegir el Vi, el fill sagrat del Sol!

Tags: ,

Aquesta entrada s'ha publicat el 18-05-2010 a les 11:00 i arxivada en Poesia. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.

ShareThis

2 comentaris a “Les flors del mal ens faran bé”

  1. Cèsar ha dit:
    19-05-2010 a les 16:19

    Ei Montse, jo també vaig tenir durant una temporada “Les flors del mal” a la tauleta de nit. Entenc perfectament que facis una lectura pausada, d’anada i tornada de la llibreria a la tauleta, ja que és un llibre per llegir-lo tranquilament i anar paint-lo, perquè els simbolistes utilitzen un vocabulari i unes imatges poètiques de difícil comprensió, a vegades costa ficar-se en el seu submón. I sobretot costa més després sortir. Ja fa anys que em vaig comprar “Els cants de Maldoror” del Lautréamont, i encara no me l’he llegit, em fa cosa.

  2. Montserrat Brau ha dit:
    19-05-2010 a les 19:22

    Ostres Cèsar, quina coincidència bloggaire!! Baudelaire i “un viatge d’anada i tornada” -en aquest cas a la tauleta de nit-: roda el món i torna a Can Barça, jeje!!! Jo de Lautréamont no en gasto… no et sabria dir!

Deixa un comentari: