Títol: Joc brut
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: La cua de palla
Pàgines: 224
PVP: 8,50€
Joc brut és una novel·la escrita per Manuel de Pedrolo i que va ser publicada per Edicions 62, dins la col·lecció La cua de palla, de la qual el mateix Pedrolo en va ser el fundador.
Una novel·la negra clàssica, que segueix els paràmetres típics de Dashiell Hammet o d’Horace McCoy, amb una femme fatale, un home sobrepassat pels esdeveniments, un assassinat, una promesa, una temptació.
Pedrolo té la capacitat de transmetre tot l’ambient que es vivia a Barcelona en l’època de la postguerra, especialment en el bàndol dels perdedors. La sordidesa, la misèria, l’orgull de la gent pobra, les hores de feina, els aprofitats, la grisor imperant, els tramvies i els autobusos, la pluja grisa en carrers grisos. Inserir una història policíaca clàssica en aquest ambient podria semblar complex, però ho fa excel·lentment.
La història comença amb unes cames i continua cintura amunt. Va avançant poc a poc, amb calma, fins que, de cop i volta, s’accelera, comencen les turbulències i acaba amb un clímax perfecte. En aquest cas, sí, el clímax és al final, no a l’assassinat.
D’altra banda, considero que Pedrolo hauria de ser considerat un autor central de la literatura catalana, digne de ser recordat, honorat i retornat al lloc que li toca.
Detall d’una acció rutinària o Trajecte final són fantàstics. Mecanoscrit del segon origen, curiós. A mi, no m’agrada el Mecanoscrit, però generacions de catalans i catalanes l’han llegida. Com a entrada a Pedrolo em sembla bé, però m’encantaria una reedició de les seves obres. De totes, de les més de 90 obres que va escriure.
Ja em direu què us sembla Joc brut!
Trajecte final és realment molt bo, especialment el relat “El regressiu” és inolbidable. He llegit molt poc de Pedrolo: el Mecanoscrit, Trajecte final i molt recentment Cendra per Martina, i tot i que no tots m’han agradat per igual, en tots ells he pogut gaudir plenament de l’escriptura, de la Literatura si voleu. Totalment d’acord en reclamar un lloc central per a Pedrolo dins de la literatura catalana.
Recuperaré joc brut de la prestatgeria.
Pere, d’acord amb tu. “El regressiu” és un dels relats que més m’han impactat en tota la meva vida. De fet, encara ara, després de 15 anys d’haver-lo llegit, el recordo amb claredat. Com ho fem, això, d’aconseguir que tingui el lloc que li correspon? Alguna idea?
Jordi, espero que t’agradi! Ja diràs el què.
Jo vaig tenir una època molt de llegir Pedrolo. Era una època on m’interessava molt tot el que envoltava la postguerra i Pedrolo t’ajuda a entendre moltes coses amb les seves novel·les policiaques.
Jo també recordo molt clarament “El regresiu”. Trajecte final va ser un llibre de lectura obligatòria al meu institut i recordo amb molta claretat aquesta història. Suposo que és impactant.
Doncs no sé com es podria fer. Igual des de plataformes com aquesta es podria impulsar que, per exemple, l’any vinent sigui declarat any Pedrolo, com recentment va passar amb Rodoreda. Segur que això ajudaria a situar-lo com creiem que toca.
Ei Mireia, que bé veure’t per aquí també! Espero que t’hi passis sovint! Sempre aportes idees i bones crítiques.
Pere, em sembla que les iniciatives d’any de…. van també lligades a les biografies (rotllo any de naixement, any de mort, i tot això). Potser podríem parlar amb el departament de Cultura, a veure si podem trobar un argument suficientment fort. Tot i això, hi ha la Fundació Pedrolo (http://www.fundaciopedrolo.cat/) amb la qual podríem parlar-ne.
Merci Àlex, per la benvinguda. Aniré passant; però últimament tinc el meu blog i els dels altres bastant abandonat