Tenim un nom… i el sap tothom

Títol: Tenim un nom
Autor: Vicenç Villatoro
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-9708-209-9
PVP: 20,00€
Premi Ramon Llull 2010

“Hi ha pares i fills que si no existís el Barça no sabrien de què parlar entre ells. No tenen res més en comú. En qualsevol altre tema es discutirien. Només hi ha el Barça”.

Vicenç Villatoro trepitja fort. Tenim un nom és una ambiciosa novel·la que narra la relació entre un pare i un fill que intenten retrobar una unió a través dels colors d’un equip que és més que un equip, és un sentiment, “un lligam a una tribu”.

El protagonista, un periodista que torna a Catalunya després de quatre anys a Sud Amèrica, ensopega amb el seu fill adolescent, al qual intenta “conquistar” a través del Barça. Tots dos marxen junts a París, a la final de la Copa d’Europa que l’equip va guanyar contra l’Arsenal l’any 2006. Al llarg del viatge, els dos s’observaran en la distància i actuaran amb prudència fins a adonar-se que, en realitat, tenen molt a guanyar en aquesta expedició, més enllà de les raons futbolístiques.

Tenim un nom no és una novel·la per a futbolers, tot i que parla molt de futbol i de la passió gairebé malaltissa per aquest esport. Entremig, però, hi ha un entramat de sentiments, frustracions, descobriments… que aporten un sentit a la lectura. Villatoro ens  mostra “el fet de ser del Barça des de la perspectiva del barcelonisme. Una sensació que passa de pares a fills, socialment transversal, un fenomen que transcendeix el futbol”.

Amb el decorat de l’afició fervent, Villatoro entrellaça una història familiar que ens parla de decepcions, d’amor, de renúncies personals, d’oportunitats, i de la (in) comunicació entre els membres d’una família. Tenim un nom és una novel·la on el Barça és el motor que ajuda a explicar un sentiment, una pertinença i un somni que conformen la nostra identitat individual i col·lectiva.

Pares i fills: us sentiu identificats amb els protagonistes de Tenim un nom?

Us deixem el facebook de Tenim un nom i la roda de premsa del Premi Ramon Llull 2010, on Vicenç Villatoro parla del seu llibre.

8 respostes a «Tenim un nom… i el sap tothom»

  1. Pel que dius de la novel·la, Marta, és del perfil de les que més m’agraden. Amb les paraules que utilitzes per descriure-la com sentiments, frustracions, descobriments, decepcions, amor, renúncies personals, oportunitats, incomunicació, mare meva! Qui es pot resistir a llegir-la? Segur que serà tot un èxit aquest Sant Jordi.

  2. Marta, tens raó que la novel·la fa molt bona pinta, però… què fas tu llegint una llibre relacionat amb el Barça? Precisament avui és dia de treure pit, perquè hem patit un empat, que no està malament, però hem jugat per guanyar, o sigui que això del “més que un club” és més cert ara que mai, perquè ens espera una tornada durilla… però jo em pensava que aquestes coses a tu no t’interessaven… Deu ser molt bona la novel·la si a tu t’ha agradat!!

  3. Cèsar, quina il·lusió que t’hagi despertat l’interès… et puc assegurar que si ets futboler encara t’agradarà més! Tens raó Montse quan dius que aquestes coses no m’interessen… estic buscant una solució! Tinc una idea al cap… més endavant us la diré, o millor dit, us l’escriuré!

  4. Tal com vaig comentar, Marta, no m’he pogut resistir i ja tinc el llibre per llegir-me’l. Aviat el comentaré també. L’he començat aquest migdia i de moment m’està agradant força com es refà la relació entre el Jaume i l’Albert.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *