Després de la broma d’ahir, dia dels innocents, avui ens posem seriosos -i nerviosos!!- perquè la Sílvia ens comenta una novel·la de les que ens mantindrà amb els ulls ben oberts…
Títol: Un traïdor com els nostres
Autor: John Le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 641 ]
Pàgines: 384
PVP: 22.90€
Sempre he anat amb els bons. Pensava que seguiria sent així molt de temps però aquesta novel·la m’ha capgirat les idees. En aquest llibre John Le Carré fa un retrat espectacular del crim internacional, de les màfies que ordenen i dictaminen, que dibuixen una roda de la que ningú pot escapar però ho fa amb tal emotivitat, precisió i bellesa que no sé si pensar que en Dima és un mafiós rus sense escrúpols o és un home ric entregat a la família que té pors com qualsevol altre ésser humà.
Aquesta novel·la d’espionatge està plena d’intriga, tensió i sentiments. En Perry i la Gail, una jove parella que va de vacances al Carib, a Antigua, passaran de ser simples ciutadans britànics a ser còmplices d’una gran aventura immersa en el crim internacional. Patirem amb ells, escoltarem les seves plegaries i absorbirem les seves pors. Seran els nostres germans, amics i confidents, els nostres guies en una aventura plena de perills, revenges i corrupció.
Si t’apassionen les novel·les d’espionatge i gaudeixes amb els relats plens d’un talent descriptiu que frega magistralment la precisió i l’emotivitat, Un traïdor com els nostres és el teu llibre. Comença amb una història aparentment innocent i endinsa’t en la trama d’espionatge més penetrant i perillosa del moment.
Ostres, doncs jo no aconsegueixo entrar-hi ni a cops… La tinc damunt la tauleta, començada, però cada vegada que m’hi poso trobo alguna cosa més interessant per llegir… Per exemple, Civil war, el còmic de Marvel que explica la guerra entre els seus superherois… Llàstima que no estigui en català, però!
Alexandra, a mi em va passar això que descrius amb El sastre de Panamà, el meu marit em va dir que li donés una nova oportunitat i al final m’ho vaig passar d’allò més bé! Ja ens explicaràs! En tot cas, la Sílvia em sembla que ha quedat tan convençuda com jo amb El sastre… Gràcies, Sílvia, per un final d’any intrigant!
Per mi John LeCarré és una lectura gairebé obligada, m’encanta i pràcticament m’he llegit tot el que ha escrit. I això que vaig començar amb La Casa Rússia i no em va convèncer, però després gràcies a un regal d’aniversari li vaig donar una nova oportunitat i ara llibre que treu llibre que em compro. Per mi el millor dels seus llibres no és la trama (d’espionatge, màfies, corrupció, etc) sinó la humanitat dels seus protagonistes. Els trobo personatges molt rics psicològicament amb qui no costa gaire sentir-se identificat.