… i destrueix la Terra!

Títol: El joc de Déu
Autor: Salvador Macip
Editorial: Bromera
Pàgines: 221
ISBN: 9788498247121
PVP: 15.95€

Què se n’ha fet, dels renecs genuïnament catalans? Quan jo era petita el meu avi deia sovint el XX de Déu (substituïu XX per qualsevol nom que us vingui al cap) i això volia dir que determinada cosa no acabava de rutllar com tocava. I si la cosa era definitivament fatal s’hi podia casar, donant la fórmula: em caso en el XX de Déu. Si eres a prop, allò era un senyal inequívoc que calia fer-se fonedís com més aviat millor.

Tot aquest preàmbul, estimats nosaltres, ve perquè quan vaig saber el títol de la nova novel·la d’en Salvador Macip, El joc de Déu, vaig pensar que el joc devia venir o ser de Déu –en sentit literal- però potser també hi havia alguna cosaemprenyadora en ell… Bé, doncs, no sé si l’autor comptava amb aquest sentit, però certament el joc de Déu té tela marinera.  I si no que li expliquin a en Sherman… Ups, m’adono que estic començant el comentari per la finestra. Anem al principi.

Us imagineu un científic incorpori, capaç de viatjar en el temps, que té com a distracció espiar dones famoses de la història mentre es banyen i es fa dir Déu; una rica, guapa i ambiciosa hereva anomenada Vivian Bentley i en Sherman Comet, un pèssim estudiant interessat exclusivament a lligar-se-la, salvant la Terra de la destrucció? Doncs en Macip sí! En aquesta galeria, a més, hi ha afegit un xèrif, en Travis, que no és precisament James Bond…

Amb aquestes cartes, i l’ajut de la ciència, l’autor ens ha muntat un joc distret, divertit, fàcil de llegir i enginyós fins al final. Són 222 pàgines que m’han acompanyat al bus, al tramvia i a les sales d’espera i no han deixat d’emetre sempre el mateix missatge: llegeix-me, llegeix-me… I, és clar, la paraula de Déu s’ha d’obeir encara que, com veureu, el joc que té preparat per als personatges sigui inquietant… per casar-s’hi vaja!

5 pensaments a “… i destrueix la Terra!

  1. SM

    Gràcies per la crítica! No se m’havia acudit aquesta implicació del títol, però trobo que “casa” molt amb la història 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *