Autor: Dolors Miquel
Títol: La dona que mirava la tele
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9787-645-2
Preu: 18 €

D’un temps ençà, la narrativa està experimentant canvis o, si més no, està apareixent un altre tipus de narració que sovint es caracteritza per l’absència d’un ordre cronològic i lògic, amb personatges incandescents i fugaços, en aparença més pendent d’aspectes formals que de fons i on es barregen diversos gèneres en un mateix text. L’expressió que més fortuna ha fet a l’hora de definir-la ha estat la de narració fragmentada. I aquí hem pogut conèixer un parell d’obres d’aquest tipus: El misteri de l’amor (vegeu El misteri…) i Dies feliços a la presó (vegeu Dies feliços…).

Doncs bé, avui us presento una altra lectura ben curiosa. Es tracta de La dona que mirava la tele, de la poeta catalana Dolors Miquel. Aquest llibre conté dues parts ben diferenciades però relacionades entre elles. La primera part és una llarga narració en vers -una altra mostra d’aquesta nova narrativa- que no actua com a poema sinó com una carta adreçada a la soprano Maria Callas, on l’autora dissecciona minuciosament el panorama televisiu dels darrers anys fent comentaris subjectius sobre informatius, culebrots, programes del cor, anuncis, documentals, concursos, famosos, etc., des del punt de vista crític i reflexiu d’una espectadora.

La segona part és un glossari de conceptes relacionats amb algun moment i espai televisiu concret dels esmentats al text en vers anterior, i que en molts casos equival a notes a peu de pàgina fetes amb una visió personal de l’autora.

Nosaltres, si pensàveu que no es podia fer literatura de la televisió actual, aquí teniu un exemple que potser no us deixarà indiferents. O potser sí.