L’acabadora, de Michela Murgia

Títol: L’acabadora
Autor: Michela Murgia
Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-248-2
Preu: 17,50€

La Mercè Ubach, traductora de la novel·la L’acabadora, ens en fa arribar un comentari molt proper. Us agradarà!

L’acabadora no és una novel·la perfecta, diguem-ho de seguida. Però té tota la força i les virtuts d’una opera prima: veritat, compromís, i aquella manera generosa de quedar despullat davant del lector que en tants escriptors l’ofici fa perdre més endavant. No és cap novel·la per encàrrec, ni ha estat escrita per guanyar cap premi, però en canvi, a Itàlia, els ha guanyat tots. És un relat escrit per imperiosa necessitat de comunicar, perquè l’autora tenia coses a dir, perquè en tenia ganes. I tot això es nota en el resultat. Perquè Michela Murgia té talent i sap escriure.

Al marge del que la pot fer exòtica als nostres ulls –Sardenya als anys cinquanta, l’ofici ancestral de “l’accabadora”, la dona que ajuda els malalts a ben morir; els “fill’e anima”, una modalitat d’adopció no regulada per l’Estat–, L’acabadora té valor per ella mateixa. Escolteu, si no, aquestes frases, deixeu-les ressonar: «Com els ulls de l’òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària per crear marees de sentit en algun invisible més enllà de l’ànima». «Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fent un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d’una doneta. Movien les potes vermelloses en la pasteta, i morien lentes sota la decoració amb flors silvestres i el sucre de sorra. Sota el sol violent de juliol el dolç li creixia a la mà, bonic com ho són de vegades les coses dolentes».

L’acabadora no és una novel·la de tesi, però està agradant molt als clubs de lectura: se’ls fa de nit debatent la prima frontera que separa la pietat del delicte. Tampoc no és una novel·la feminista, però ha seduït moltes dones, potser perquè el tema de la maternitat (les maternitats) hi és central. Com a traductora, aquesta novel·la en certa manera és una filla meva, i n’estic orgullosa. Només desitjo que creixi sana gràcies als lectors.

En aquest enllaç hi trobareu el primer capítol en pdf.

Autor: Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat - Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

11 respostes a «L’acabadora, de Michela Murgia»

  1. Mercè, m’agrada molt llegir un comentari tan en primera persona! Moltíssimes gràcies, perquè, a més, la novel·la promet! A l’hora de dinar n’hem estat parlant i, tot i que ningú no l’ha llegida encara, tots hem dit la nostra! Una creueta més per a l’estiu!!

  2. Amics lectors,

    deixeu-me dir-vos que, amb la mà al cor, feia temps (potser des del darrer Cabré) que no llegia una novel·la amb tanta passió: passió de vida, d’emocions, de -com molt bé diu la Mercè- dir. Perquè el més important -cosa cada vegada menys freqüent en molts dels escriptors actuals- és que l’autor (autora en aquest cas) tingui coses a dir. I no només això, sinó que sàpiga com fer-ho. Michela Murgia trava la llengua, perfila uns personatges profundíssims, reals com la vida mateixa, i ens ho ofereix amb tota la calma que transmet una illa mediterrània, perquè així ens ho mereixem, perquè cada línia de text sigui aquella i cap altra, i cada paraula, aquella i cap altra. Just el necessari. Ni més ni menys. I la traductora s’hi avé i perfila cada un dels compassos de l’autora amb màxima fidelitat i, sobretot, cura. Tant una com l’altra, diria, s’hi han deixat un tros d’aquesta passió de dir i compartir que comentàvem.

    La recomano fervorosíssimament (de fet, ja ho he fet a totes les amistats i familiars), i ara aprofito aquest punt de trobada de bons lectors.

    Bon viatge!
    Laia Rocallaura

  3. Laia, això pinta molt bé! Aquesta mateixa passió la vaig veure amb El temps entre costures i ara ja no cal dir-ne massa res, perquè el llibre ha estat un fenomen. Tan de bo que aquest també ho sigui!! Jo tinc la seguretat que me’l llegiré aquest estiu! Ara, encara, amb més motiu!! Gràcies!

  4. Ens la van recomanar a la llibreria habitual quan vam anar a buscar un parell de llibres per les vacances. Potser, com diu la Mercè no és ls novela perfecte, però és una petita joia. Es respira l’autenticitat, les emocions i el goig de l’autora. És una sort trobar encara algú capaç d’escriure així. Volem també felicitar a la traductora, respectuosa i acuradissima, fa anys que no llegiem una obra tant exquisidament traduïda.
    Gràcies a totes dues.

  5. Eulàlia i Lali, algú hauria de fer un monument als/a les llibreters/-eres que fan aquestes recomanacions, oi?? Que bé!! Gràcies pel comentari!!!
    PAPI, ja ens diràs el què, eh?
    L’espolsada, quina alegria que hagueu arribat fins aquí!!
    Tots plegats, ja sabeu que ens agradaria molt rebre comentaris més llargs a nosaltresllegim@clickart.cat, eh? Gràcies!!

  6. He trobat el llibre de L’accabadora en la vitrina de sugerències de la Bibiolteca publica de Gracia.
    El vaig agafar perque vaig fer un curt viatge (per lo gran que és l’illa) a Sardenya. A tot el grup ens va agradar molt i crec que alguna cosa vaig poder copçcar del caràcter sard. illencs, forts i alhora molt oberts. Tb em va cridar l’atenció el titol. H a estat un plaer lleguir. Aquells llibres que no pots deixar. Que et parlen. Que t’acompanyen. Molt ben escrit. I una traducció al català molt noble i poètica. Vaig arribar a creure que la Maria, existia. EL RECOMANO.
    Gracies a l’escriptora i a la traductora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *