Títol: L’últim dia abans de demà
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Narrativa [385]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9787-685-8
Preu: 16 €

L’Albert ens fa arribar el seu comentari. Llegiu, llegiu…

Vaig veure l’Eduard Márquez per la tele, explicant com en la seva vida real va trobar-se un antic company de classe captant al Portal de l’Àngel i que aquest fet formava part de la trama d’aquesta novel·la, tot i que ell en realitat no l’hi va dir res i, en canvi, en el llibre aquest fet suposa un retrobament amb l’amic de l’escola.

Bé, doncs, tot just avui m’he acabat el relat (no arriba a les 150 pàgines) i he gaudit de veure el suc que en treu l’autor barceloní d’ aquest esdeveniment que, sens dubte, deu ser colpidor. La novel·la és, des del meu punt de vista, un drama a la grega. Una tragèdia humana fragmentada en el temps, que molt hàbilment el narrador ens va dosificant, amb constants salts des del passat a l’escola cap a la vida amb els pares, amb l’antiga nòvia, amb un matrimoni ja trencat… En les primeres tres línies ja hi llegim unes frases demolidores:

“623 grams. Torno les cendres a l’urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer.”

Les cendres que pesa el protagonista són les de la seva filla, que fins ben entrada la novel·la no sabrem perquè s’ha mort… Un relat tens en què se’ns parla de moltes coses: les aparences, la família, l’escola de capellans, els amors perduts…

Elaborat amb frases molt breus que aguanten el ritme fins al final, en què he tancat el llibre amb el cor encongit i moltes ganes de llegir més literatura d’aquest autor, que treballa amb paraules com un cirurgià amb el bisturí: amb la precisió imprescindible quan es fa anar una eina esmolada.