Títol: Bon cop de falç!
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-6641-343-5
PVP: 21€
La revolta dels Segadors és un dels episodis més èpics de la història catalana. De fet, l’himne nacional es basa en aquest moment de la nostra memòria col·lectiva.
Però què va representar en realitat, per a la gent del poble, la revolta dels Segadors?
Catalunya, 1640. En Joan Martí, hereu d’una hisenda important del centre de Catalunya, es troba barrejat, de la pitjor manera possible, en la revolta dels Segadors. Els terços castellans exigeixen l’allotjament que els catalans estan obligats a donar-los. Però no només aprofiten l’allotjament… En Joan, sense pensar-s’ho dos cops, els “cobra” l’allotjament. I això l’obliga a fugir de casa seva i a prendre partit en una guerra, que en primera instància sent com a pròpia però que amb el temps se li fa llunyana.
Una guerra en la qual en Joan s’implica per amor: per amor a la Maria, al seu mas, a la seva família i a la seva terra, i en la que se sent atacat per les forces a qui, suposadament, ha de retre tribut: primer el rei espanyol i posteriorment el rei de França. Entremig d’una guerra, a més, la gent ha d’intentar viure. Però com es viu amb la misèria, la fam i la pesta que sempre acompanyen els soldats i les seves ràtzies?
La Guerra dels Segadors, no ho oblidem, va acabar com acaben totes les guerres per als catalans: malament. Els espanyols i els francesos van fer la pau sobre el nostre territori i nosaltres vam haver de lluitar i callar.
Una bona novel·la, que ens acosta una mica més a la duríssima vida del segle XVII a Catalunya, quan encara no existia la crisi econòmica, perquè la crisi era total.
Aquí en teniu el primer capítol en pdf.
Alexandra, quina època més bèstia, eh? L’altre dia en parlavem amb la meva filla a propòsit del tema de socials que havia de treballar i era ben bé que no sabies com agafar-ho, perquè no és precisament la història d’un èxit… Bé, això segurament imprimeix caràcter i adn! Gràcies per fer-nos-hi pensar ara aquí!!
Quant vaig llegir la novel.la encara en manuscrit, el primer que vaig pensar, es com era possible que no s’hagues escrit fa temps. Gracies a en Ramon i l’Andreu per fer-ho
Bon dia Alexandra:
Soc un dels autors de “Bon Cop de Falç” i et voldrìa felicitar pel teu comentari. L’altre dia en una presentació del llibre, algú va utilitzar bona part del teu text i em va agradar molt.
Les teves conclusions, al igual que les del llibre, son una mica decebedores però la realitat va ser que , com quasi be sempre, als catalans ens va tocar lluitar, patir … i callar.
Moltes gràcies per haber llegit el nostre llibre i espero que en facis força difussió.
Una abraçada
RGasch
Una història commovedora que ens defineix i dóna sentit al pensament català.
Tant de bo fos lectura imprescindible per a les noves generacions.
Bruno.
Joan, moltes gràcies per voler ser “nosaltres”!
Ramon, quin luxe tenir aquí un autor!! Sempre que ens rebem ens pugen els colors, especialment amb comentaris tan afalagadors… Moltíssimes gràcies.
Bruno, et dono tota la raó, hi ha llibres que haurien de ser de lectura obligada, la qual cosa permetria revisar algunes de les lectures obligades a hores d’ara, però això és una altra història que dóna per a una dotzena de posts! gràcies per venir!
Ostres, moltes gràcies!
M’he posat vermella fins l’arrel dels cabells! El mèrit és vostre, per haver escrit un bon llibre!
Fins a la propera!