En caure la tarda, de Jordi Coca

Títol: En caure la tarda
Autor: Jordi Coca
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 222
ISBN: 978-84-297-6914-2
Preu: 22,50€

En caure la tarda, el darrer llibre de l’escriptor barceloní Jordi Coca, és una novel·la magnífica, una joia literària.

Amb un protagonista destacat, en Miquel Gironès, un home gran ja ben entrat en la seixantena, la narració transcorre estrictament en unes quantes hores, començant just amb l’arribada a casa seva una tarda plujosa després de la feina. I així, entre la tercera persona del narrador i la primera persona del Miquel vessant els seus pensaments i monòlegs interiors, el lector descobreix la seva personalitat i conducta al llarg de la seva vida. Això sí, amb un esdeveniment tràgic que l’acompanyarà per sempre en forma de… remordiment?

Jordi Coca ens descriu un Miquel Gironès senzill, insegur, contradictori, amb uns actes totalment reprovables i incorrectes, tant com a home que com a marit. Vidu de la seva esposa Ester -durant la narració coneixereu què és el que va passar i per què-, en Miquel tindrà diverses relacions amb dones diferents alternant-les al llarg del temps, i cínicament les va recordant i descrivint des de la distància dels anys ja passats, i a vegades, imaginant-se-les tal i com li agradaria que haguessin estat. Però tot s’ha de dir, amb una falta de moral i delicadesa, i un vocabulari tan groller, que demostra fins on pot arribar la mediocritat humana.

Tot i aquesta actitud d’en Miquel, jo crec que la mort de l’Ester li pesa com si fos la seva espasa de Dàmocles particular. Tot i fer més de trenta anys que va succeir, no l’ha pogut superar.

Hi ha crítics que han dit que En caure la tarda és una novel·la políticament incorrecta, d’altres que representa a un Robinson urbà, i d’altres que reflexiona sobre la societat actual. Jo em quedo amb la cita de l’Albert Camus que hi ha a la contracoberta: “L’home és l’única criatura que refusa ser el que és”.

Nosaltres, a llegir-la i a gaudir-la.

3 pensaments a “En caure la tarda, de Jordi Coca

  1. Montserrat Brau

    Ostres!!! M’has deixat clavada, Cèsar! Igual que quan vas recomanar-nos en David Vann, amb el mateix entusiasme. Que bé!!! Moltes gràcies per una novel·la que m’apunto amb lletra clara a la llista!

  2. Cèsar

    Fas bé, Montse. No t’esperis una novel·la com les del David Vann amb una atmosfera progressivament dramàtica, però a mi em va fascinar la manera com en Jordi Coca ens presenta i ens “despuja” la personalitat d’en Miquel Gironès, el protagonista. A mi, ja ho saps, aquest tipus de novel·la m’encanten, són les que m’enganxen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *