La dona que es va perdre, de Marina Espasa

Títol: La dona que es va perdre
Autor: Marina Espasa
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9787-771-8
Preu: 16€

Sabíeu que hi ha un Londres d’Amunt i un Londres d’Avall? Doncs sí, hi ha una ciutat paral·lela sota de la que coneixem, entre els túnels del metro i les clavegueres. Almenys això és el que ens explica Neil Gaiman a la seva fabulosa novel·la Neverwhere.

Però avui no us parlaré de Neverwhere (però llegiu-la, d’acord? Val molt la pena!), sinó de La dona que es va perdre, que té algunes similituds amb l’anterior.

Aquesta novel·la parla de Barcelona, però no de la que coneixem, sinó d’una Barcelona sota l’amenaça d’una invasió de… talps! Sí, sí, aquests animalons quasi cecs amb vocació de miners! Doncs resulta que viuen en un món paral·lel a sota la ciutat (jo li dic Barcelona d’Avall) i volen envaïr-nos. Per espiar-nos, envien talps espies, que es disfressen d’humans amb ulleres de pasta, guardant-se el cor en una cartera portadocuments perquè les emocions no afectin la seva missió. L’alcalde de la Barcelona de La dona que es va perdre, però, ha creat un cos de vigilants voluntaris per eradicar la presència talpística a la ciutat.

En aquest context, l’Alícia, la protagonista, una arquitecta despistada, coneix un topògaf amb ulleres de pasta i se n’enamora, però sospita (ella i els seus companys del despatx, que són vigilants antitalps) que és un espia talp!

Si encara sou aquí llegint és que encara no us engresca prou el que heu llegit fins ara! Doncs sapigueu que els vigilants antitalps tenen accés a una tecnologia superior: una màquina de canvi de sexe! No els és gaire útil per caçar talps, però com a element recreatiu… deixem-ho estar, que me’n vaig del tema!

El topògraf, un cop descoberta la seva verdadera naturalesa (si el llibre fos en castellà la relació entre topògraf i talp seria més que evident) desapareix, i l’Alícia se’n va al país dels talps (i de les meravelles) a buscar-lo… I es perd. Jo també em vaig perdre endinsant-me en aquest món similar al nostre, amb paisatges familiars però amb una fantasia sempre present, que et pot fer creure que la màgia ens envolta… Però que també et pot fer desconfiar al passar a prop d’un dels molts forats que hi ha a Barcelona, no fos cas que un exèrcit de talps s’hi amagués…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

4 respostes a «La dona que es va perdre, de Marina Espasa»

  1. FX, a Viu i Llegeix proposen un cert paral·lelisme entre Pere Carlders i Maria Espasa, per al surrealisme en el relat breu. Aviat comentarem Calders i ja ens diràs què en penses, eh? Gràcies a tots dos per compartir amb “nosaltres”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *