Nosaltres, volem celebrar la publicació avui dijous dia 1 de la novel·la de Vanessa Diffenbaugh, El llenguatge secret de les flors, per proposar-vos que ens reveleu un secret, un petit passatge de la vostra vida. Això sí: té premi!
Al llibre de Diffenbaugh, la protagonista -la Victòria- ha après a esquivar la seva por a tocar, parlar i interactuar amb el món que l’envolta comunicant-s’hi a través de les flors que ha plantat en un jardí secret. Evidentment, al llibre hi trobareu molt més que això –nosaltres hi creiem molt en aquesta novel·la!-, però creiem encara més en els lectors del Nosaltres!
És per això que us volem proposar un petit joc. Volem que ens digueu quina flor heu regalat i què volíeu dir-li a la persona a qui li vau regalar.
Un girasol per dir que l’estimàveu? Una carxofa per dir que teníeu gana? Una rosa per…
I el regal? Molt xulo! Un lot de llibres que conté un exemplar d’El llenguatge secret de les flors de la Vanessa Diffenbaugh signat per l’autora, un de Pulsió de mort, de Jed Rubenfeld i la darrera novel·la de Paul Auster, Diari d’hivern.
Feu-nos les vostres propostes de flors i intencions, i demaneu a les vostres amistats que les votin en un comentari en aquest post. Qui aconsegueixi més vots s’emporta un llibre signat, en Rubenfeld i l’últim Auster!
Vegeu totes les flors aquí sota i voteu! Penseu que quan faci una setmana, és a dir, el 8 de març a les 11 del matí, tanquem el concurs!
Montserrat Violetes (1)
Cèsar - Flor de Pasqua (4)
- Francesca – Margarides
Alex A. - Girasol
Lia - Flors silvestres (3)
Mai · Gerberes
Miquel · Orquídea
Jordi · Rosa
Jo regalo sovint violetes a les dones que m’estimo. Les trobo unes flors modestes i senzilles, però plenes de gràcia. Com elles, aquestes dones/noies/nenes fantàstiques sense les quals no podríem ni viure!
Doncs jo la darrera flor que he regalat ha estat la flor de pasqua i va ser a la meva mare. Que què volia dir-li? Imagineu-vos, què és el que se li diu a una mare? i no només per Nadal…
Cèsar, amb un vot meu ja hi pots comptar! Això de les mares m’entendreix 😉 Per cert, el lot de llibres és guapo, eh?
Un manat de margalides silvestres, regalades per desitjar un bon dia de primavera a la gent estimada.
La veritat és que jo no he regalat gaires flors, tampoc hi entenc massa. Però recordo quan li vaig regalar gira-sols a la persona que més m’estimo. Des de sempre m’han agradat els gira-sols, però el motiu va ser un altre. Vaig pensar que si aquestes flors se senten a tretes per la llum del Sol, que dóna vida, i estan musties quan l’estel s’amaga; era aquesta, i no cap altra, la flor que transmetia: “mentre ella sigui al meu costat m’il·luminarà la vida”.
Gràcies, Montse! El lot de llibres és impressionant! Apunta’t un vot meu, que tot i que jo no tingui nenes tinc dues nebodes maquíssimes.
Per cert, fins quan es pot votar? Hi ha una data límit?
Nois, noies, jo soc de flors asilvestrades, gerveres, clavells reventons, flors que esclaten i t´omplen de petons… La meva flor no te nom, no te olor no te marca ni cogmon, la meva flor … no fa olor…
Les roses si no son per Sant Jordi en fan por… La meva flor… ufff,
Jo votaré pel comentari de la LIA, perque ja fa imaginar-me un bouquet de flor de primavera amb tot de color que em fan reconeixer que el fred de l´hivern ja queda enrere. Els díes serán mes llags i lluminosos… Aixó em dona vida!!
Jo voto per la Lia perquè m’ha amenaçat amb cafès “reescalfats” i entrepans de pa sec si no ho faig!!! 🙂 Si us plau, no considereu el meu vot sota coacció i doneu-lo per vàlid!!!!
Als amics regale gerberes. Però a la meva avia, avans que marxara per sempre, li vaig regalar gladiolos. Un per cada net. Encara que a l’avia li encantaven totes les flors.
La última flor que vaig regalar va ser una orquídia. Una flor esvelta, extravagant, elegant, vestida amb molts colors càlids i molt positiva. La vaig regalar a una amiga pel seu aniversari, perquè sempre li dic que si ella hagués sigut una flor, hauria sigut una orquídia.
Bonicas paraules Lia…nomes tancar els ulls sento les flors que no tenen nom, que no tenen olor i que no tenen nom…jo també soc de flors asilvestrades i per aixo voto per tu
El meu llenguatge basat en les flors és més aviat escàs. Hi sobresurten les tres rosses de Sant Jordi (les vermelles o sigui les de sempre) que en l’esmentada diada regalo a les meves tres dones: la meva esposa, la meva filla i la meva sogra.
El Cèsar m’ha ajudat moltes vegades a triar un llibre, així que mereix el meu vot!
Per cert, a mi m’agraden totes les flors, tret de les de paper que els posen als cactus! d’això se’n podria fer un altre llibre!!!!!!!!!!!!!!
Jo voto per la flor de pasqua ja que cada nadal li regalo una a la meva mare.
Voto por la flor de César, que es -como dice Calamaro- mi amigo y una gran persona. Además le gusta la poesía y eso es tan infrecuente como una flor de pascua en marzo