@Grup62 @CareSantos
La Clara s’ha llegit el Premi Ramon Llull d’enguany, el Desig de xocolata de la Care Santos, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:
Dins els objectes viuen històries i veus que les expliquen. De vegades, quan toco la xocolatera de porcellana blanca, em sembla que les escolto.
La novel·la de la Care Santos, guanyadora del Premi Ramon Llull 2014 narra la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata i que tenen con a vincle comú una xocolatera de porcellana blanca.
La història es divideix en tres parts, en ordre cronològic invers, des que el preuat objecte de porcellana es trenca, fins al moment de la seva fabricació. Aquest pretext enllaça els tres relats centrals de l’obra: tres dones amb vides prou allunyades entre sí, més enllà del gust per la xocolata.
D’aire costumista, Desig de xocolata arrenca a la Barcelona contemporània, coincidint amb la trencadissa de la preuada peça de porcellana. Actualment vivim una època de xocolates complexes i sofisticades, en què la seva elaboració ha esdevingut tot un art. La Sara, propietària d’una reconeguda botiga de xocolata és una dona que a la seva quarantena ho té tot: una bona posició econòmica i una família que s’estima. Malgrat tot, no se sent plenament satisfeta amb aquesta vida que viu i haurà d’enfrontar-se a un problema no resolt del passat.
La segona part ens trasllada a la Barcelona del s.XIX, on coneixem l’Aurora, filla d’una minyona d’una casa benestant. En aquest moment, la xocolata perd el seu caràcter artesanal per formar part del procés industrialitzador de Catalunya.
L’obra es tanca amb una Barcelona ambientada al segle XVIII, en els anys de la xocolata artesana. La de la Maria Anna és la història d’una noia que aspira a alliberar-se de l’encorsetament al qual la sotmeten els costums propis de l’època. La protagonista d’aquest tercer bloc és una xocolatera que s’enfronta tota sola al gremi en una època en què aquest era fonamentalment masculí, cosa que l’obliga a defensar els seus drets com a dona.
D’aquesta manera, l’autora ressegueix la tradició xocolatera de Barcelona, des del segle XVIII fins a l’actualitat, explicat amb voluntat d’emocionar i encomanar una passió que també és la seva. Destaca la fluïdesa narrativa de la Care Santos i com aconsegueix posar-nos a la pell de cadascuna de les protagonistes de la novel·la. També, el rerefons històric que s’amaga darrera de cada història, que ens aporta nombroses i interessants dades sobre la història de la xocolata. Es tracta, en definitiva, d’una obra senzillament deliciosa.
Moltes gràcies pel teu escrit, Clara! Estem molt contents que t’hagi agradat i no ho dubtis: t’esperem més sovint al Nosaltres!
Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktrailer del llibre.
Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Premis: Premi Ramon Llull 2014
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9708-263-1
Preu: 21€
Acabo de llegir aquesta novel·la i no me’n sento especialment satisfeta. L’autora maneja molt bé el temps, però al meu entendre, falla una mica l’estil que no arriba a enganxar. Considero una novel·la massa ambiciosa, vol donar molta informació i ho fa de manera que m’ha fet perdre l’interès.
Havia llegit altres novel·les d’aquesta autora i m’havien agradat mes.
Aquesta és una preciosa novel·la que em va enganxar des del primer moment i que la recomano a tots aquells a qui els hi agradin les novel·les històriques però també als qui disfrutin llegint sobre el dia a dia i les relacions personals de personatges fictícis.
Per cert, si us agrada aquesta autora no deixeu de llegir els seus altres llibres com “El anillo de Irina” o “L’aire que respires”.
Fa uns mesos jo també vaig comentar i opinar sobre aquesta novel·la al meu bloc: https://unmonliterari.wordpress.com/2015/04/01/la-recomanacio-de-la-setmana-desig-de-xocolata/
cuantes pagines té????????
Tens el número de pàgines a la fitxa del llibre, al final de la ressenya! 😉