Arxiu d'etiquetes: Bestseller

Et donaré tot això, de Dolores Redondo

et-donare-tot-aixo-dolores-redondoNosaltres, hi ha algunes històries que només les pot unir la lectura i l’amor pels llibres.

Avui us n’explicarem dues: la primera, la del Nosaltresllegim amb la Carme, que ens explicava per Twitter que s’havia llegit en tres dies l’últim llibre de la Dolores Redondo. Dit i fet: la Carme ens explica aquest Premi Planeta 2016 que l’ha absorbit durant un cap de setmana! La segona història és la de la Carme, la Dolores Redondo i, sobretot, en Manuel Ortigosa: es diu Et donaré tot això.

Vaig “conèixer” la Inspectora de la Policia Foral Amaia Salazar per casualitat, en veure que El guardià invisible transcorria als boscos del Batzán, un lloc que conec i estimo. Va ser una agradable sorpresa i vaig anar llegint tota la trilogia tan bon punt anava sortint.

La sorpresa ha estat que vaig comprar Et donaré tot això de la Dolores Redondo esperant trobar-hi un altre cop l’Amaia Salazar… i no! M’hi he trobat en Manuel Ortigosa.

A Et donaré tot això hi he trobat un escriptor amb un llibre que no acaba de sortir rodó. La seva parella, que ell pensa que està a Barcelona per feina, apareix morta en una carretera comarcal gallega i en Manuel no sap com hi ha anat a parar o què hi ha anat a fer. Tot plegat el porta a remenar entre la història i la brutícia d’una família noble gallega.

Un guàrdia civil a punt de jubilar-se amb problemes de parella i que no acaba de veure clar com han anat les coses, un capellà que calla tot el que sap i que -com pot- va guiant-lo per on ha d’anar buscant, són els altres dos personatges que acompanyen en Manuel a Et donaré tot això. Aquest parell i un paisatge que l’atrapa.

Vaig quedar-hi enganxada! Vaig començar-la un divendres al vespre i l’acabava el dilluns següent… Bona, bona, bona!

Ah! I seguixo esperant retrobar-me amb la Inspectora Salazar! Mentrestant, en Manuel és una molt bona companyia!

Carme, Nosaltres t’esperem més sovint al Nosaltresllegim perquè ens expliquis les lectures que trobes bones, bones, bones!!

Títol: Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Planeta 2016
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-664-2199-7
Preu: 21,90€

Share

Calendar Girl 3 – Juliol, Agost, Setembre, d’Audrey Carlan

calendar-girl-3-juliol-agost-setembreLa Míriam torna al Nosaltres per ressenyar-nos la tercera entrega de la sèrie Calendar Girl! Les aventures de la Mia que vam llegir a la primera entrega i a la segona entrega continuen…

La tercera part de la saga ha sigut realment angoixant i molt emotiva, ja que descobrim una Mia molt més madura, molt més segura de sí mateixa, i que s’haurà d’enfrontar als dimonis del seu passat més obscur. La Mia troba la manera de trobar el seu cor de veritat, de poder identificar els seus sentiments de veritat per aquells que estima.

Al Juliol marxa a Miami a gaudir d’un mes amb l’Anton, el sex-symbol del hip-hop, on serà la propera model del seu vídeoclip. Això sí: tingueu en compte que desprès del temps que va passar a Washington DC, el contacte amb els homes que no siguin en West són complicats. A Miami haurà d’aprendre a superar-ho.

A l’Agost ha de marxar a Texas on… On no us podeu arribar a imaginar les coses que descobrirà amb el cowboy!! A mi em va deixar bocabadada tota la història que l’autora ens va descobrint! Torna el seu passat familiar i tornen un munt coses que la Mia creia oblidades.

El setembre, senzillament, no us el puc explicar. Només podré dir-vos que la Mia es clava una patacada amb el seu passat. La seva nova vida queda trasbalsada amb un que… Només us puc dir que vaig emocionar-me molt. Vaig haver de llegir-la dos cops!

Haig de dir que cada llibre supera les meves expectatives respecte l’anterior. Heu de llegir-lo per poder-ho sentir!!

Estic esperant la quarta i última entrega de la sèrie!

La quarta entrega acaba de sortir. A veure què ens explica la Míriam quan l’hagi llegit!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Calendar Girl 3 -Juliol, Agost, Setembre-
Autor: Audrey Carlan
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2124-9
Preu: 17,90€

Share

Calendar Girl 2 – Abril Maig Juny, d’Audrey Carlan

CalendarGirl2AbrilMaigJunyAudreyCarlanFa poc, al Nosaltres us anunciàvem un nou fitxatge: la Míriam Manzano. I quin fitxatge!!

Ha estat tot l’estiu donant-nos la matraca més adorable que us pugueu imaginar perquè vol, necessita, està delerosa… té un  desig especial per la Sèrie Calendar Girl! Això de tenir una àvida lectora de novel·la eròtica és fabulós! Ja s’ha ventilat el Calendar Girl 2 – Abril Maig Juny, d’Audrey Carlan i ens està demanant el tercer, que va sortir la setmana passada!!

Aquí teniu el seu escrit:

Aquesta segona part, he de dir a que m’ha agradat encara més que la primera part! Esperava una saga eròtica i no gaire més, però aquí, a Calendar 2, he trobat una introducció més sensible de la protagonista, la Mia, que pot semblar una dona freda per la feina a la que s’ha de dedicar. En aquesta segona entrega però, coneixem un altre punt de vista de la vida que porta.

En Wes segueix fent la seva, però ni la Mia ni ell porta una vida compatible amb la seva relació. I la Maddy es fa gran i la Mia ho haurà d’acceptar.

L’Abril arriba amb en Mason Murphy, a Boston, on ha de netejar la seva imatge. És un home que se’l coneix per la seva debilitat per les dones i les festes. Serà amb l’ajuda de la publicista del Mason que aconseguiran el que ell no vol reconèixer: l’amor de veritat. I d’aquí, la Mia en treurà una amistat de veritat amb tots dos i que la convertirà en WAG més.

A Hawai, al Maig, la contracten per fer de model amb en Tai, on tots dos s’encanten des del primer moment. En Tai pertany a una cultura amb molta unió amb la família, on la seva mare es una mig “bruixa bona”. Ell busca la dona de la seva vida -sap que la Mia no ho serà- però això no impedeix que ho passin bé el mes sencer!

Finalment, el Juny va a parar a Washington DC per fer d’acompanyant del pare del senador Shipley -un home elegant que la fa sentir filla seva des de bon començament- que té una relació especial amb la dona de fer feines. Mentrestant coneix al senador, un jove guapo que fa que la Mia tingui un final… esgarrifós! Però no us diré més! Sé que amb això estareu tan intrigats com jo, així que… a llegir!

El llibre no té cap moment avorrit i he de dir que el vaig acabar en un tres i no res. M’he enamorat de la saga. M’ha deixat captivada!

A veure si ens arriba el tercer trimestre de la Calendar Girl aviat, Míriam! Serà teu!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Calendar Girl 2 -Abril, Maig i Juny-
Autor: Audrey Carlan
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2108-9
Preu: 17,90€

Share

Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-, d’Audrey Carlan

calendar-girl-1-gener-febrer-marcAl Nosaltres tenim un nou fitxatge: la Míriam Manzano.

I quin fitxatge!! Hem trobat una lectora de novel·la eròtica que devora els llibres com si fossin protagonistes masculins de novel·la eròtica!! Li vam donar aquest  Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-, d’Audrey Carlan, i es va ventilar les més de 400 pàgines en 4 dies!!

Això sí que és passió per la lectura!! Aquí teniu el seu escrit:

La Mia es una noia de vint-i-quatre anys que després de relacions nefastes coneix en Blaine, un individu espantós que aconsegueix que el pare de la Mia li degui un milió de dòlars.

La mare de la Mia va abandonar la família quan era petita i ella és qui s’encarrega de cuidar el seu pare i la seva germana petita, la Maddy, que té dinou anys i estudia a la universitat. La Mia també compta amb la seva amiga Ginelle, que ha passat tota la vida amb ella, i que cuida la Maddy quan la Mia no pot. Mireu si n’és, d’espantós, en Blaine, que li clava una pallissa al pare de la Mia i el deixa en coma!

És per això que la nostra protagonista, es rendeix a l’única solució que troba: la seva tieta, que té un negoci d’acompanyants. Aquesta nova feina que al principi no convenç gens la Mia acaba per convertir-se en una font d’experiències i de uns homes que no oblidarà mai més: un surfista escriptor de guions de pel·lícules -el Wes-, un artista de Seattle -l’Alec-, i un hereu adinerat d’un gran empresari del món dels restaurants -l’Anthony-.

En Weston Charles Channing III, en Wes, necessita una acompanyant per poder fer negocis sense interrupcions… i Nosaltres, amb ella aquest noi tindrà el millor sexe de la seva vida! Tot va tant sobre rodes -i en moto i tot- que s’acaben enamorant! Però ella ha de marxar a seguir treballant!
Amb l’Alec, a Seattle, la Mia es converteix en la musa d’un artista durant els següents vint-i-quatre dies. Ella es dedica a fer posats però també… L’Alec també l’ajuda a sentir-se estimada. M’enteneu, oi?
Amb l’Anthony, l’últim destí d’aquest primer llibre de Calendar Girl, la Mia viatja a Chicago per fer-se passar per la seva promesa perquè… potser que ho descobriu vosaltres. No us dic res més.
Després de tres mesos i tres amants, la Mia torna a Las Vegas havent fet la seva feina i havent après alguna cosa de tots i cadascun d’ells.

Aquest primer episodi de la sèrie Calendar Girl ha sigut fascinant! Una novel.la eròtica i romàntica alhora on hi he trobat aspectes més profunds, no només físics, com m’he trobat sovint en novel·les d’aquest gènere. De debò que el recomano: enganxa desde la primera fins l’última pàgina!

Recomanat queda, doncs! I sabeu què és el millor? Quan la Míriam ens va dir que ja se l’havia acabat, el primer que va dir va ser: “quan em passareu el segon llibre?”

Els teus desitjos són ordres, Míriam!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-
Autor: Audrey Carlan
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2106-5
Preu: 18,90€

Share

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonHe llegit les 500 pàgines d’aquest llibre d’una tirada. És absorbent i apassionant. Veig que està classificat com a “Novel·la negra i misteri/ Thriller literari”. I sí que ho és. Però mentre el llegia no se m’acudia que estava llegint un thriller sinó que em semblava estar submergit en l’aclariment d’uns fets reals a l’estil de llibres com A sang freda de Truman Capote  o Tor de Carles Porta.

Fiona Barton comença el llibre amb una explicació de què és i què l’ha mogut a escriure’l. Aquesta introducció, per ella mateixa, ens permet veure que som davant d’una escriptora/periodista de gran categoria. El currículum ens confirma la periodista. El llibre, el seu primer llibre, el seu tremp d’escriptora.

Ella mateixa acaba aquesta introducció posant-nos en antecedents amb el “de què va el llibre”:

En aquesta primera novel·la meva, la Jean explica les seves versions públiques i privades d’un marit adorat i d’un matrimoni feliç que es capgira de sobte quan una criatura desapareix i la policia i la premsa arriben al llindar de la seva porta.
– pg.8-9

Barton ens va desgranant els fets a través de 54 capítols encapçalats per noms genèrics dels tres personatges principals: LA VÍDUA (Jean), LA PERIODISTA (Kate) i L’INSPECTOR (Bob Sparke), que parlen en primera persona o tenen el focus posat a sobre. Cada capítol té la data en què està esdevenint l’acció. Comença alternant el 9 de Juny de 2010 i el 2 d’octubre de 2006. Progressivament les dates es van aproximant fins que, a la darrera part, sobrepassen el límit temporal inicial i acaben amb el desenllaç el 3 de juliol de 2010.

Dawn, LA MARE de la criatura desapareguda, té capítol propi poques vegades, i Glen, MARIT de la Jean, només en una ocasió.

Hi ha, a més, tota una galeria de personatges, algun d’ells ben important, que ens dibuixen un món de periodistes, policies, veïns del suburbi londinenc i integrants d’un món de xarxes socials amb ramificacions cap al “porno extrem”. Les relacions de parella amb masclisme paternalista, els conflictes ètics i professionals dels periodistes de la premsa groga, l’afany de notorietat, les frustracions per la falta de fills són el teló de fons d’aquest retall de societat.

A diferència de la novel·la negra escandinava, no trobem descripcions gore, ni de sang, ni de sexe, malgrat la qual cosa no parem de tenir una percepció claríssima de què està passant “fora de pla” i ho veiem a través dels ulls dels personatges.

Costa molt creure que no estem llegint una crònica amb persones reals sobre fets reals. No hi ha monstres maníacs inversemblants, ni situacions de risc afrontades per súperpolicies enginyosos. Tots són persones que podríem trobar pel carrer o ser nosaltres mateixos.

No us la perdeu i recomaneu-ne la lectura, com jo ho estic fent.

Segur que fareu amics.

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Share

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonAvui tenim el privilegi de que ens expliquin un llibre que encara no ha arribat a les llibreries però que promet ser una revelació! Un d’aquells que suscitarà aquella pregunta que ens anem fent entre nosaltres, els lectors, i que sona més o menys així: “i tu, ja l’has llegit?”

I qui millor que una editora per explicar-nos-el? Aquí teniu la Pema Maymó i La vídua, de Fiona Barton.

Tenir l’oportunitat de llegir un thriller abans que ningú és una sort, però haver de callar durant mesos, una condemna. Perquè tu vols explicar a tothom que aquell original que t’ha robat hores de son reflecteix a la perfecció una realitat que podria ser la del veí. Però que, d’altra banda, esperes que no ho sigui… Com diu l’autora a la presentació de la novel·la, “en els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber. Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell. Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”. Només de llegir això, ja sabia que La vídua i jo teníem coses a explicar-nos…

La història de la Jean Taylor, la vídua del títol, s’enceta quan el seu marit mor i ella torna a convertir-se en el centre d’atenció pública. Anys enrere en Glen va ser acusat i absolt d’un crim terrible i, des de llavors, la sentència ha perseguit la parella. Ara que ell ja no hi és, tornen al cap de la seva vídua els successos que van amenaçar tot allò en què creia, la persecució de la periodista sensacionalista més descarnada, el setge de la policia, però també la temptació de ser lliure i deixar enrere el paper d’esposa perfecta.

Tots ens pensem que la gent és normal. ¿I si la normalitat és anar amagant sota l’estora els secrets del dia a dia fins que la muntanya de brossa ens sobrepassa? Però… i si fóssim capaços de mantenir el fems sota control? No us desvetllaré cap dels secrets de La vídua, però val la pena que entreu en la seva història per entendre com funcionen els mecanismes de les pors i la lleialtat, com ens poden manipular els mitjans de comunicació, com fa falta trobar culpables per no sentir-nos bruts i fracassats i com la Fiona Barton ha aconseguit que tot això es llegeixi d’una tirada inquietant perquè sents que podria estar succeint a la casa del costat. Domestic noir, en diuen. Quotidianitat terrible i més real del que ens imaginem, en diria jo.

Nosaltres, no ens sembla una exageració pensar que aquest llibre enganxarà a més d’un i més de dos de nosaltres. I com sempre, gaudirem de la lectura!

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

El dia 1 de juny comença el “i tu, ja l’has llegit?”.

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Share

El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4), de David Lagercrantz

millennium4elquenoetmataetfamesfortLa quarta novel·la de la sèrie Millennium reprèn els principals protagonistes dels llibres anteriors: el periodista Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, manté alguns dels personatges secundaris com Erika, cap de redacció de la revista Millennium o els policies Sònia Modig i Jan Bublanski i n’introdueix de nous o els dóna un paper que no havien tingut abans.

Un extraordinari investigador informàtic suec que ha estat treballant als Estats Units ha desenvolupat un sistema molt sofisticat d’intel·ligència artificial. Com que ja ha estat objecte d’un robatori del que tenia mig desenvolupat és extremament cautelós a donar informació a ningú sobre la seva investigació. Una sèrie de fets li capgiren la vida i decideix tornar a Suècia i recuperar el fill de 8 anys que la justícia va adjudicar a la mare arran del divorci. El nen és autista i la mare està aparellada amb un actor fracassat borratxo i brutal que maltracta mare i fill.

L’investigador s’endú el nen sense autorització però un cop a casa descobreix -li descobreixen- que la seva vida està en perill. Molt temps abans havia tingut un breu contacte, en el decurs d’una conferència, amb una noia d’aspecte poc convencional però capaç de posar en dubte les teories que ell ha exposat. Lisbeth Salander, naturalment. El contacte és curt però genera un fort corrent d’empatia mútua.

D’altra banda, en saber-se amenaçat decideix trencar el seu hermetisme i concreta una cita amb el periodista Blomkvist, que està en hores baixes, igual que la revista de la qual és l’ànima. Blomkvist accepta, una mica a contracor, pensant que pot generar el reportatge que ajudi a reflotar Millennium. Però arriba a casa de l’investigador just per trobar-se, de cara casualment,  amb l’assassí que acaba de disparar al geni informàtic i després el nen, tremolant atemorit, al costat del cadàver de son pare.

Així engega la novel·la i ja tenim a grans trets quines són les grans coordenades de la història: la informàtica d’altíssim nivell, el món de la ciència matemàtica, les característiques dels autistes, l’espionatge industrial i les seves connexions amb serveis d’intel·ligència de les grans potències entrelligats de manera poc clara amb el món del crim organitzat. I per descomptat el món dels hackers i el món de les empreses periodístiques.

Hi ha llargs fragments del llibre en què sembla que es tracti d’un híbrid entre ciència-ficció i novel·la negra.

Repasseu els llibres de mates que conserveu a casa i parleu amb aquella amiga matemàtica que teniu a mà, si teniu la sort que tinc jo de tenir-ne una. I si en teniu una altra que sigui experta (o expert) en nens autistes i “savants”, encara millor.

Cap a la segona meitat però, la narració es decanta clarament per la segona opció amb el ritme creixent i el suspens característic del gènere negre. Al final descobrim que ens hem enamorat, si és que ja no n’estàvem, del personatge de la Lisbeth i acabem desitjant saber què més li depara el futur.

A la legió de seguidors de Millennium no us decebrà gens. I el camí queda clarament obert per la següent entrega amb previsible protagonisme d’un personatge quasi nou que no us desvelo per no aixafar guitarres.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest nou Millennium.

Títol: El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4)
Autor: David Lagercrantz
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1986-4
Preu: 22,50€

Share

La reina al palau dels corrents d’aire (Sèrie Millennium 3), de Stieg Larsson

millennium3A mi em va caure l’encàrrec de l’incansable Martí de ressenyar el tercer volum de la trilogia Millennium. I ara em toca a mi preguntar-me: què puc escriure que no s’hagi dit ja i que no hagi comentat la Marta Gil sobre els dos primers volums?

Jo ja havia llegit la trilogia sencera i vist la versió cinematogràfica. I vaig pensar: “el fulleges, el repasses i ja està fet en un plisplas”. Doncs no.

No he pogut deixar-lo ni tan sols quan hi ha descripcions que podrien semblar accessòries. No hi ha “palla” per farcir les trepidants i enrevessades 847 planes que he rellegit de cap a peus.

No us el perdeu.

Seguireu la crisi de la revista arran del fitxatge de la insubstituïble Erika Berger per fer de redactora en cap d’un gran diari carca. N’hi passen de totes i no us dic com acaba.

També coneixereu un nou personatge: la Rosa Figuerola, membre de la Säpo (la CIA sueca), addicta a la musculació i que fa una estreta amistat amb el periodista Mikael Blomkvist.

Gran part del llibre, la Lisbeth se’l passa convalescent d’una operació per treure-li una bala del cervell, en una habitació d’hospital, aïllada i vigilada per tal que no pugui comunicar-se amb ningú, però no tothom li va en contra. L’enginy del periodista amic i algunes complicitats, permet que prengui contacte amb la seva colla de hackers per ficar-se als passadissos més recòndits i protegits de la Policia, dels fiscals corruptes, dels psiquiatres comprats…

Llegint el llibre aprendreu com funcionen les clavegueres en països que, vistos i idealitzats des d’aquí, suposem exemplars. Naturalment res de tot això no tindria cap sentit sense la presencia de gent honesta en aquests mateixos racons del poder, clavegueres incloses. Potser és això el que hem d’envejar dels països idealitzats?

L’ultim terç del llibre és d’una tensió formidable i passa primer per la batalla plantejada als tribunals de justícia i, finalment a una lluita real en els termes més durs que ens puguem imaginar.

A les darreres pàgines torna la calma. Encara que, coneixent els personatges, podem preveure que en el futur es veuran immersos en imprevisibles conflictes.

Títol: La reina al palau dels corrents d’aire (Sèrie Millennium 3)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Pau Joan Hernández
Pàgines: 848
ISBN: 978-84-664-1998-7
PVP: 22,50€

Share

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Millennium 2), de Stieg Larsson

millennium2Fa un parell de dies, quan us explicava a la ressenya d’Els homes que no estimaven les dones la meva trobada amb les històries de Stieg Larsson, us deia que la primera novel·la de la sèrie produïa l’efecte llegir-menjar-dormir (i menjar i dormir poc, tot s’ha de dir). I si vau ser dels que us vau quedar enganxats a les aventures de la Lisbeth Salander recordareu que en aixecar el nas del llibre, el primer que us va venir al cap va ser un “I ara què? Ja està? No n’hi ha més?”.

Per sort, sí que n’hi havia més. I va arribar molt poc després de la primera novel·la. En català, el segon Millennium només el vam haver d’esperar sis mesos. La raó? Doncs per una d’aquelles curiositats de la vida o, més aviat, el saber fer dels editors, que van saber veure el potencial i no ens van fer esperar gaire. En un any i mig i just un mes abans de l’estrena de la versió sueca de la pel·lícula, ja podíem tenir a casa la trilogia completa.

Els seguidors de la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist estàvem d’enhorabona.

Malauradament, la sèrie Millennium va quedar interrompuda quan Larsson ja havia començat a escriure la quarta novel·la. El 2004, amb només 50 anys, i just quan havia entregat la que seria la tercera part, va patir un atac de cor i va morir. Larsson no va arribar a veure l’èxit de la seva literatura ni la versió que el 2011 la indústria cinematogràfica americana va fer d’Els homes que no estimaven les dones.

Però centrem-nos en aquesta segona part: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Els que tot just havíem acabat amb Els homes que no estimaven les dones esperàvem i desitjàvem trobar-nos envoltats per un nou misteri que enganxés tant com el de la desaparició de la Harriet Vanger i en el qual la Lisbeth Salander tornés a donar el do de pit per revelar el final. Però ens vam trobar amb una sorpresa. I és que, durant la major part del llibre, la Lisbeth desapareixia com a personatge actiu i es convertia en un secundari.

Però quin secundari!! Al contrari del que es pot pensar en un primer moment, aquesta estratagema ens porta el més interessant de la novel·la: descobrir com és que la Lisbeth és com és, fa el que fa i estima i odia com estima i odia. Descobrim el seu drama i la seva raó de ser. Descobrim què amaga la Lisbeth en una història igual o més terrible que la que Larsson va desenvolupar al primer volum de la sèrie Millennium, una història on trobarem uns personatges moguts per interessos propis i capaços de fer qualsevol cosa per aconseguir el que volen. Sense remordiments pel mal que puguin fer al seu voltant.

Amb aquesta segona entrega, Larsson continua fent el que més m’agrada del seu estil: retrata una societat on hi ha, com a tot arreu, personatges foscos que només pensen en ells mateixos. Terribles, al cap i a la fi.

I és que Millennium és novel·la negra, i de la bona.

Títol: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Millennium 2)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Albert Vilardell
Pàgines: 768
ISBN: 978-84-664-1997-0
PVP: 22,50€

Share

Els homes que no estimaven les dones (Millennium 1), de Stieg Larsson

millennium1Fa quatre dies, quan en Martí em va proposar de fer la ressenya dels dos primers Millennium, vaig pensar: “I ara, què diràs que no s’hagi dit ja d’aquesta sèrie? Com t’ho faràs venir per parlar d’uns llibres que tothom coneix?”. I és què segurament és així, bé sigui perquè ja els heu llegit o bé perquè heu vist les pel·lícules, se’m fa difícil creure que quedi gaire gent que no conegui les aventures de Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander.

Així que, tiraré una mica de records, més que d’explicar-vos de què va la història.

Veureu, en el meu entorn, normalment sóc jo la que recomana llibres, els llegeixo abans que ningú i els puc anar dibuixant als estants dels meus amics o familiars, així que quan passa a la inversa em queda bastant gravat el moment i la persona que se m’avança en el descobriment. El cas d’Els homes que no estimaven les dones és un d’aquests moments especials. Me’l va recomanar una bona amiga, la Lourdes, companya també de feina, a qui ara li falta temps per llegir però que és força aficionada a les bones històries de ciència ficció. Doncs bé, em vaig fixar que durant una temporada només treia el nas d’un llibre per allò que se’n diu menjar i dormir… I jo, encuriosida, li vaig demanar que m’expliqués de què anava aquell llibre. Només em va dir això: “Llegeix-lo”. No em podia explicar res més. I després em va dir: “Però un cop comencis, ja no el deixaràs fins al final”.

Quanta raó!! La primera part de la sèrie Millennium explicava una història fosca, amb personatges tèrbols i molt sinistres, amb una psicologia interior terriblement allunyada del que se suposa que ha de ser una persona normal. Stieg Larsson dibuixava uns autèntics psicòpates i aconseguia de forma magistral que el lector no volgués deixar de seguir la lectura, tot i sabent que en algun moment aquell fil argumental acabaria d’una manera brutal i dolorosa.

I és que el títol del llibre ja ho diu tot: Els homes que no estimaven les dones.

Per aquells que encara no conegueu Millennium, si us endinseu en aquesta lectura, us trobareu amb un misteri: la desaparició d’una noia, la Harriet Vanger de qui el seu tiet n’estava molt i que demana a en Mikael Blomkvist, un periodista en hores baixes, que reprengui la investigació de la seva desaparició. A partir d’aquí, anirem descobrint els draps bruts de la família Vanger de la mà del Blomkvist, que es troba amb la col·laboració inesperada i inestimable de la Lisbeth Salander, una noia amb unes habilitats molt especials per a fer servir els ordinadors.

No us explico més. Diré el mateix que em va dir la Lourdes a mi: Llegiu-lo!

I si ja l’heu llegit, feu com jo i rellegiu-lo. Les segones lectures, sobretot aquelles que suporten el pas del temps (i creieu-me, aquesta n’és una), ens mostren coses que no vam veure el primer cop.

Títol: Els homes que no estimaven les dones (Millennium 1)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Alexandre Gombau Armau | Núria Vives Colom
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-664-1996-3
PVP: 22,50€

Share