El setè àngel, de David Cirici

el-sete-angel-david-cirici-premi-sant-jordi-2016El setè àngel, el nou Premi Sant Jordi, és una novel·la de David Cirici on apareixen diversos temes -la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família, etc.-, però també el xoc entre el Primer Món i el Tercer Món i, concretament, el drama dels fugitius de la guerra, que truquen a les portes d’una Europa que es resisteix a donar-los refugi.

El nostre protagonista és un publicitari d’èxit que navega per les costes gregues amb la seva dona, un fill en comú i un altre d’un matrimoni anterior del publicista. En una excursió a bord del veler a la cova de Patmos, se’ls fa tard, es gira mal temps i el veler topa amb les restes d’una embarcació -potser una pastera?-, la nau fa una forta estrebada i el fill gran cau a l’aigua. La mar està moguda, l’hèlix encallada amb les restes de la pastera… passen les hores i no hi ha manera de trobar el fill, que mig inconscient pel fred, desesperat per la por i aguantat per l’armilla salvavides, va a la deriva fins que una embarcació de migrants el rescata del mar i el salva. El refugiat que el faci passar per un fill seu ho tindrà millor per entrar a Europa.

Aquest és el plantejament inicial d’una novel·la que ens enfronta a les pors més íntimes, però també a les pors col·lectives davant d’uns homes i dones que tenen uns costums i una cultura diferents, però que necessiten refer la seva vida en un lloc segur, com és casa nostra… si és que hi ha cases d’algú, com bé explicava Jaume Sisa.

Nosaltres, benvinguts al Premi Sant Jordi 2016!

Si voleu començar a llegir El setè àngel, aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf.

En aquesta peça de del Telenotícies de TV3, en David Cirici us dóna més detalls sobre aquest Premi Sant Jordi:

Títol: El setè àngel
Autor: David Cirici
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Premi Sant Jordi 2016
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-7588-659-6
Preu: 20€

Llibres per dir que ‘casa nostra és casa vostra’ – El setè àngel, de David Cirici & Lesbos a cor obert, d’Arantza Diez

Aquest cap de setmana se celebra al Palau Sant Jordi el Gran Concert per a les persones refugiades. Així és com ho expliquen ells:

El GRAN CONCERT PER A LES PERSONES REFUGIADES al Palau Sant Jordi és la nit més esperada de la campanya Casa nostra, casa vostra. Una nit en què hem de ser-hi tots per cridar ben fort que volem acollir. Volem acollir refugiats i refugiades i totes aquelles persones que s’han vist obligades a fugir forçosament de casa seva, jugant-se la vida al Mar Mediterrani o en altres rutes. Volem acollir els que han d’arribar i els que ja són aquí.

Des del Nosaltres volem reivindicar que els llibres, com a fruit del seu temps i producte cultural, també ens ofereixen l’oportunitat de descobrir qui són aquests refugiats que es juguen la vida al Mediterrani i què els passa quan arriben a Europa. Si és que hi arriben.

I per descobrir-ho, llibres de ficció i llibres de no-ficció:

El de ficció és El setè àngel, de David Cirici, que la Nit de Santa Llúcia va rebre el Premi Sant Jordi. I de què va?

el-sete-angel-david-cirici-premi-sant-jordi-2016A la novel·la de David Cirici hi apareixen diversos temes -la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família, etc-, però també el xoc entre el Primer Món i el Tercer Món i, concretament, el drama dels fugitius de la guerra, que truquen a les portes d’una Europa que es resisteix a donar-los refugi.

És una pastera destruïda pel mal temps la que fa que el protagonista de la novel·la, un publicitari d’èxit, tingui un accident amb el seu veler i per aquesta raó el seu fill acabi perdut al mig del mar amb només una armilla salvavides. També és gràcies a una pastera de refugiats que el recullen, que podrà salvar la vida. I aquest noi també serà la raó per la qual els refugiats ho tindran millor per entrar a aquesta Europa que tanca portes.

El de no-ficció és Lesbos a cor obert, d’Arantza Díez, i la Marta Gil -fa un temps- ens explicava de què va:

lesbos-a-cor-obert-arantza-diez10 quilòmetres. La distància que milers de corredors fan gairebé cada cap de setmana en una cursa homologada en qualsevol ciutat o poble de Catalunya, menys d’una quarta part d’una marató, la distància que té la Diagonal de Barcelona des del Parc de Cervantes fins el centre comercial Diagonal Mar. Una distància que corrent a ritme mig es pot fer en poc menys d’una hora o caminant en una mica més de dues hores o en cotxe en uns 15 minuts.

(…)

Lesbos, a cor obert és brutal, colpidor, terriblement dolorós, però al mateix temps deixa la porta oberta a l’esperança. És meravellós poder pensar que encara queda gent al món capaç de fer la motxilla i lluitar per ajudar els que ho necessiten, superant totes les dificultats burocràtiques que convingui i fent una feina que els governs no han estat capaços de fer, no perquè no hagin pogut, sinó -encara pitjor- perquè no han volgut.

 

I ara que estem tant pendents de murs de Trump i de cantar el This land is your land, this land is my land, no ho oblideu: de les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú.

Gaudiu de la lectura i que ens sentin, també, com llegim.

 

El lladre del Guernica, de David Cirici

ellladredelguernicaEn plena Guerra Civil, la República Espanyola va participar a l’Exposició Internacional de París del 1937. Les dificultats polítiques i econòmiques eren moltes, però els dirigents de la República van considerar que la presència a l’Expo podia servir de crit d’alerta sobre la participació nazi i feixista al costat dels militars rebels (els que després en deien els “nacionals”) a unes potències europees que s’havien decantat per la “neutralitat” davant del conflicte. A més es perseguia que al costat d’aquesta sensibilització hi hagués un moviment de solidaritat i d’ajuda econòmica i material al govern legalment constituït.

És per això que es decideix buscar als arquitectes, pintors i escultors més coneguts i famosos per a la construcció i decoració del “Pavelló de la República”: Josep Lluís Sert i Luis Lacasa dissenyen un edifici senzill de materials però de línies modernes (sempre apareix reproduït als llibres d’”Arquitectura Moderna”), i Picasso i Joan Miró col·laboren amb pintures monumentals juntament amb Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González que hi aporten escultura.

Ja sabem com segueix la història: Picasso pinta el conegut Guernica que després de ser exhibit en diferents llocs del món retorna a Espanya, no sense polèmica, quan la democràcia -que no la república- es va considerar consolidada. Joan Miró havia pintat també un gran mural sobre 6 panells d’aglomerat anomenat El segador (també anomenat Pagès català revoltat), obra notable de la qual hi ha testimonis fotogràfics i també de gran impacte emocional com el quadre de Picasso. La pintura de Miró va desaparèixer en ser desmuntat el Pavelló. No sé sap si a París, durant el trasllat o a València, quan era la capital de la República.

Fins aquí la realitat. Ara comença la ficció. David Cirici ha creat el que ha posat com a subtítol al seu llibre: “Novel·la d’intriga sobre un episodi real a l’Exposició de París del 1937”. Una intriga que es mou entre l’any 1937 i el moment present.

Una galerista i una pintora, antigues amants, un professor d’art, també antic amant de la galerista, un noi francès que l’any 1937 va col·laborar amb una organització pro-nazi i la seva cosina són els personatges que aniran bastint una història d’enganys i falsificacions (com la que volen fer de l’obra de Miró) amb amors i desamors; i al fons de l’escena, Miró i Picasso, amb els seus temperaments i les seves circumstàncies van fent el contrapunt, fent que el lector vagi de la realitat a la ficció i de la ficció versemblant (hi ha una documentació força completa a la base de la història) a la realitat que sembla superada per la ficció.

Hi ha intriga, sentiments de tota mena, il·lusions, desenganys i … quasi no us n’adonareu i estareu arribant al final del llibre i encara quedaran girs inesperats…

Qualsevol dia pot sortir la notícia als diaris de l’aparició del famós mural de Miró. Per quan això arribi fareu bé d’haver llegit aquest llibre tan entretingut i ben teixit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí so l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€

El lladre del Guernica, de David Cirici

ellladredelguernicaLa Carla Pons se’ns estrena al Nosaltres amb un llibre que acaba de sortir i que estem bastant segurs que portarà cua… Té una pinta fabulosa! Coneixeu una obra de Joan Miró que es diu El Segador? Llegiu, llegiu…

No coneixia la història d’El Segador de Joan Miró. No en sabia res i m’ha semblat apassionant. Potser per això he llegit amb tant d’interès aquesta novel·la, entretinguda, àgil i fins i tot divertida.

L’any 1937, Miró va rebre l’encàrrec d’aportar una obra artística al Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de París. Ell ja havia vist els primers esbossos del magnífic Guernica, obra en què Picasso volia utilitzar tots els recursos de la seva trajectòria artística. Miró, que exposaria al mateix pavelló, volia estripar, sacsejar l’espectador, fer una obra de lluita, no un lament per la previsible derrota.

En els plafons d’una paret del Pavelló Espanyol i amb l’única ajuda d’un croquis guixat en un petit paper que duia a la butxaca, Miró va fer la seva obra més contundent i agressiva: un segador iracund alçant la falç en actitud de lluita.

Què va passar amb una obra tan singular com El Segador? Doncs que va desaparèixer. Mai més no se n’ha sabut res. Algú pot recordar que l’any 37 els serveis secrets de l’Alemanya nazi assetjaven París, i que tant el Guernica com El Segador els semblaven dues expressions d’un art “degenerat” i de denúncia intolerable. Però això no vol dir que tinguessin res a veure amb la desaparició.

Qui va robar El Segador? Apareixerà algun dia? Setanta anys després, una galerista d’art i una pintora donen voltes sobre aquesta qüestió. Totes dues tenen molt de talent, cadascuna en el seu terreny, però la seva relació és molt tensa des que van deixar de ser amants… Amb tot, inicien la investigació, que va agafant un cert regust de revenja personal.

No puc explicar gaire més. La novel·la està plena d’enigmes i d’acció. S’hi trenen històries i personatges reals i ficticis, històrics i actuals. M’ha semblat una aventura apassionant i m’ha obert els ulls a un episodi clau d’uns personatges que no oblidaré mai: l’enèrgic Picasso; la inquietant fotògrafa Dora Maar, el tímid i alhora atrevit Joan Miró, i una galeria de personatges secundaris boníssims.

Quin seria el referent artístic de Catalunya si aquest mural de Miró no hagués desaparegut? Jo ho tinc clar: El SegadorBusqueu-lo a Google, si us plau.

Mare meva, quina bona pinta! Això ho haurem de tornar a ressenyar… Necessitem una segona opinió!! Potser la Fita, que va ser professora d’Història de l’Art…? Ja ho veurem!

De moment, aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€