Avui us deixem amb la Patricia, amant del terror, la fantasia, la ciència ficció… que ens ha enviat un comentari sobre Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll. A mi m’ha fet venir ganes de llegir-me’l! Si voleu saber més sobre aquesta noia que es defineix com a contista i guionista, passegeu-vos per  http://paginasfreneticas.blogspot.com.

Títol: Alícia al país de les meravelles
Autor: Lewis Carroll
Editorial: labutxaca
Col.lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-92549-40-59
PVP: 7,00 €

Segons el diari d’en Lewis Carroll, el personatge d’Alícia va néixer el 4 de juliol de 1862 quan l’escriptor i el reverend Robinson Duckworth van dur a les tres germanes Liddell (Lorina, Alice i Edith) d’excursió amb barca pel Tàmesis.
El conte infantil Les Aventures d’Alícia sota Terra va sorgir de la insistència de les nenes per escoltar un relat aquella tarda estiuenca. I no és casualitat que Carroll donés al seu personatge el nom de la petita de 10 anys, ja que aquest conte va ser creat per a ella, l’Alice Liddell, la nena que va fascinar a en Lewis Carroll.

Tot comença una avorrida tarda d’estiu en la qual l’Alícia, atrapada per la curiositat, es posa a perseguir un conill blanc que duu una armilla i un rellotge de butxaca. Com és d’esperar, la petita cau pel forat i així és com s’endinsa Al país de les Meravelles. Un lloc on els fets fantàstics se succeeixen al compàs d’una lògica aclaparadora de la qual és impossible lliurar-se.
Hi ha quelcom de familiar i inquietant en aquesta nena encantada de viure immersa en fantasies. Encara no ens reconeixem?

Alícia, la curiositat innocent que portem a dintre. Alícia, la nena que parla amb desconeguts, s’uneix a quadrilles i es passeja per regnes de cors sense conèixer el protocol. Alícia, la inconscient que es lliura a l’aventura sense reserves. La salvatge que segueix els seus instints. La voluble que es deixa dur pels altres. La que beu i menja el que l’ocasió li ofereix, la que participa en jocs aliens amb total naturalitat. La que dóna l’esquena a la realitat i quan desperta, malenconiosa enyora el seu somni. Alícia, la que es deixa caure dins un túnel sense saber què li espera i en cap moment es pregunta a qui pertany aquesta fantasia.

Seguim pensant que només és un conte per a nens?