Títol: De què parlo quan parlo de córrer
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9787-621-6
Preu: 17 euros
A vegades esculls un llibre pensant que serà una lectura de la que aprendràs alguna cosa i quan vas per les primeres pàgines ja veus que allò no rutlla, que no l’has encertat però, tot i així, continues llegint a veure si la cosa canvia. Això m’ha passat amb De què parlo quan parlo de córrer, del reconegut escriptor japonès Haruki Murakami. I la cosa no va canviar…
De què parlo quan parlo de córrer no és una novel·la ni un assaig ni una biografia, dit pel mateix autor. Llavors, què vol o pretén ser? és la pregunta que em ve al cap. I trobo la resposta a la pàgina onze: “una mena de memòries centrades en el fet de córrer”. Doncs bé, en aquesta mena de memòries Murakami exposa la relació que troba entre el fet de córrer i d’escriure, que no és una altra que l’equilibri entre la capacitat de concentració i de resistència enfront de l’exercici físic i del paper en blanc. I ho explica basant-se en la seva experiència personal d’una manera irregular, amb alts i baixos a l’hora de captar l’atenció del lector. Us puc assegurar que si hagués passat de la lectura del pròleg o del primer capítol directament a l’epíleg no hauria perdut gairebé res de l’argument que m’hagués privat d’entendre la idea que intenta reflectir el llibre.
Quan jo era jovencell sonava una cançó que deia “corre, corre, corre que te van a echar el guante”. Doncs no hauria hagut de córrer per llegir aquest llibre. Que em perdonin els fans d’en Murakami.
Us deixem amb un article de El Periódico i una entrevista a El País.
Cèsar, en general l’esport no ha estat mai el meu fort, però vaig llegir l’altre dia un article a La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20100314/53897601646.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20100314/53897601646.html) on l’autor deia això: “Por naturaleza, el hombre hace las cosas que le gustan, y abandona las que le disgustan. Bajo esas circunstancias, la voluntad tiene un papel menor” i em va semblar intel·ligent i desmitificador alhora… Ara m’has picat la curiositat, amb aquest llibre!!!!
Hola Montse. I a la resta també, eh? Bé, tot i que a mi no em va agradar gaire aquet llibre això no vol dir que no sigui un llibre interessant. Estic segur que a molta gent li agradarà, ja que Murakami és molt Murakami, especialment a qui li agradi córrer, les maratons, etc. Segur que hi trobarem opinions diferents a la meva. Les esperem, oi?
Cèsar jo m’he llegit Kafka a la platja i he de dir que vaig gaudir amb la lectura! Crec que Haruki reflexiona sobre històries tràgiques i irreversibles, personatges immersos en un camí sense retorn, històries amb una gran peculiaritat literària. Te’l recomano!
La veritat és que molta gent m’ha recomanat llegir novel·les del Murakami i és un d’aquells autors que tinc apartat i pendent de llegir quan trobi temps lliure, unes vacances, etc. i poder-me ficar en el seu món.
Amb la descripció que fas, Marta, em dones més arguments per animar-me a llegir al Murakami i així podré canviar el regust que m’ha deixat. Gràcies!
Un llibre molt recomanable; lluny de ser un manual d’entrenament per a esportistes, la passió de l’autor per les curses de fons fa molt evident una filosofia de vida basada en el respecte als altres, superació i autoestima….
Hola César!
Doncs a mi m’ha picat la curiositat aquest títol!
A més, amb el comentari del Jaume explicant que el llibre relata el fet de la superació o l’autoestima relacionada amb l’exercici… doncs encara més! 😉
Així que ho apunto a la meva llista de lectures pendents.
PD: tot i que he de dir que un dia vaig intentar llegir una novel·la de Murakami i la vaig abandonar… Amb aquest faré l’esforç.
Hola a tots, ja he vist que l’Haruki Murakami crea controvèrsia.
En la meva opinió és una escriptor que val la pena llegir, jo m’he llegit “Crónica del pájaro que da cuerda al mundo”, “Toquio blues” i ara fa res he llegit “De que parlo quan parlo de corre”. Aquest últim és un llibre una mica difícil de definir quant a gènere, però crec que és un llibre essencial per conèixer a l’autor si entenem que el que explica és quelcom més que com es prepara ell per córrer maratons o curses de triatló. En aquest llibre Haruki Murakami ens mostra el seu hobby que és córrer, i quina forma hi ha millor per conèixer algú que conèixer els seus hobbys.
Amb tot això vinc a dir que amb aquest llibre pots aconseguir certes claus per entendre millor l’obra d’aquest, en la meva opinió, gran escriptor.
Per això us animo a tots a llegir aquest llibre i ben segur que després us llegireu un altre llibre del Haruki Murakami.
Retroenllaç: Els BLADE RUNNERS toquen el cel a la Vilafranca 10K « ***** NOW IT'S TIME TO THINK *****
Retroenllaç: Fent camí cap a la Marató de Berlin 2012 | A Viva Ment