Enceto aquest post perquè veient el partit d’ahir, vaig tenir una bona idea (vaja, almenys jo crec que és una bona idea!). A mi no m’agrada el futbol, ho dic obertament. Només veig els partits quan estic amb els amics. Observo que sempre segueixen la mateixa conducta. És gairebé dogmàtic. Nervis, abraçades, crits.. algun que altre insult… però tots ells sembla que s’hi deixin la pell. Suposo que és un sentiment que no es pot descriure fins que no el vius.Per això m’he dit: i perquè no regalo el llibre a algú que pugui valorar-lo amb cara i ulls, algú que s’identifiqui amb aquest sentiment?
Doncs, fanàtics del Barça esteu de sort! Tot i que Tenim un nom (vegeu Tenim…) ha sigut un viatge molt positiu (ja sabeu que sempre diem que llegir és viatjar des de casa), crec que és hora que passi a altres mans. I com que el llibre parla de relacions familiars, la més destacada entre un pare i un fill, us proposo que, pares i fills, m’expliqueu com us uneix el Barça. De tots els comentaris que ens envieu, en triaré un a l’atzar i li enviaré el llibre Tenim un nom, de Vicenç Villatoro. Juntament amb el comentari poseu la vostra adreça de correu electrònic!
El sentiment culé aconsegueix unir-nos als meus amics i a mi durant una estona per poder gaudir d’espectacle i bon futbol. El Barça a aconseguit que gent que no li agrada el futbol canvi de parer o que simplement vulgui gaudir, no de l’espectacle que emeten per la TV, sino de l’espectacle que emetem nosaltres! 🙂
Una entitat capaç de paralitzar mig món, un esperit que traspassa fronteres, el Barça aconsegeuix asollellar els dies grisos i ens provoca l’alegria que tothom necessita.
Ivan no saps com ens alegra llegir-te! Per fi algú que s’identifica amb aquest sentiment! Ja veuràs demà quan ho vegi la Marta…
Marta, en dies com avui et puc garantir que a casa el Barça és més que un club. Encara ara, 14 anys després d’haver-me casat i no compartir tele, ens mon pare i jo truquem quan acaben els partits i comentem la jugada… “Què el Messi, eh? Un fenomen!!” i així, anar preparant el Camí del Santiago (Bernabéu) plegats!!
Per cert, no em regalis el teu llibre, que me’l tinc a la llista de Sant Jordi!
Un altre exemple de com un partit d’aquest club fa que et despertis el dia següent amb un somriure a la cara.
S’ha d’admetre que el sentiment que dona el Barça també uneix a seguidors d’altres clubs, sigui per criticar junts o per donar ànims al millor club del món.
Sigui el que sigui, Barça 4ever!
ola soc un nano de 14 anys i soc cule a mort he vist k regalaves aket llibre i men moro de ganes de tenirlo xk el k sento jo pel barça es un sentiment k no el puk ni explicar amb paraules amb el meu pare kuan juga el barça ens unim i junts fem força et deixo el meu email XXX
Joan Andreu, em temo que la Marta ja l’ha enviat, el seu llibre… espero que te’l regalin per Sant Jordi!! Sort!!