Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
PVP: 20,00€
Aquests dies he estat llegint, com us vaig comentar la setmana passada, Els convidats, de l’Emili Teixidor. He estat tant immersa en la lectura que fins i tot un dia vaig somiar que jo mateixa era una convidada al casament de la Cinta al seu poble.
Els convidats és un llibre que té com a punt central el casament de la Cinta, la filla i pubilla del Maties, el futur alcalde del poble. Aquest esdeveniment, junt amb una sèrie de successos, com el desbordament d’un riu, dóna peu a conèixer els habitants del poble i les seves històries personals en una època difícil – la postguerra – que l’Emili Teixidor ja ens va dibuixar a Pa negre (vegeu Pa negre, una novel·la de records). Amb una gran diferència: a Pa negre teníem un narrador i aquí ens trobem amb molts narradors i, de vegades, amb diferents punts de vista sobre la mateixa història.
Abans de començar a escriure aquest text, he estat pensant molt què us volia explicar d’Els convidats, ja que es tracta d’un llibre que és millor encetar sense conèixer-ne massa l’argument. Com està estructurat i els diferents personatges, o convidats, són l’essència del llibre en si. Jo, personalment, ho he fet així i crec que he gaudit molt més de la lectura, fins al punt, ja us deia al principi, que vaig somniar que n’era part. Per això m’haureu de disculpar però no us explicaré més que els cinc cèntims que ja us he dit, no sóc una persona que faci “spoilers” fàcilment!
Únicament em falta dir-vos que la sensació que tindreu quan tanqueu la novel·la és la mateixa que quan acabeu una ampolla de vi de molt bona qualitat. Us deixa un gust al paladar immillorable, però per desgràcia, s’ha acabat…
Us deixem amb una entrevista a El Punt i un vídeo a Escriptors Tv on surt Emili Teixidor llegint un fragment del seu llibre Els convidats.
Una novel·la comparada amb una ampolla de vi… Si que t’ha agradat la novel·la, no? Bé, bromes a banda, trobo interessant això que comentes del fet de que hi hagi diversos narradors i que tots donin la seva visió sobre un mateix aconteixement. A veure si em fabrico un espai de temps lliure en un futur pròxim per llegir-la.
Els convidats és d’aquelles novel·les que m’encanten treballar, amb temps, primer la lectura, la disfrutes, perquè l’Emili et va encisant amb les paraules, amb la seva manera d’escriure, després pensant com ho farem per comunicar-la; com que m’ha agradat no em consta gens trobar idees, i un cop cuinada l’estratègia….arriba el moment de publicar-la, comptar amb l’Emili és un luxe, és una persona intel·ligent, amb experiència, amb sentit de l’humor. Quan vaig tenir la sort de descobrir l’Emili Teixidor promocionant Pa negre vaig saber que no podria dexar de llegir les seves novel·les.
Ahir Josep Cuní va entrevista a l’Emili Teixidor als Matins de tv3. Us deixem amb l’enllaç http://www.tv3.cat/videos/2807570
Emili Teixidor signarà llibres el dia de Sant Jordi de 19 a 20h a la parada de la llibreria La Central (situada a Rambla Catalunya, entre el carrer Mallorca i el carrer Provença)
http://www.lacentral.com/agenda?evento=36172
Emili Teixidor signarà llibres el dia de Sant Jordi de 13 a 14h a la llibreria Catalònia (situada a la parada del Passeig de Gràcia 2-6, entre la Ronda de Sant Pere i el Carrer de Casp)
http://www.llibreriacatalonia.cat/web/activitats.php?seccio=6
Emili Teixidor signarà llibres el dia de Sant Jordi de 13 a 14h a la llibreria Catalònia (situada a la parada del Passeig de Gràcia 2-6, entre la Ronda de Sant Pere i el Carrer de Casp)
http://www.llibreriacatalonia.cat/web/activitats.php?seccio=6
Ahir a la tarda vaig acabar-me Els convidats de l’Emili… Crec que més que parlar-nos d’un casament ens convida a fer memòria, ens convida al passat del nostre país, concretament a la postguerra, tal com va dir la Rocío, igual que en Pa negre…
L’Emili ens ha fet una novel•la especialment pels catalans i catalanes, que cal recordar de quins temps venim, i no parlem de cavallers no comtes, sinó de gent que ens envolta i que encara tenim aprop, dels primers anys 40 del segle XX.
Reconec que tinc un profund sentiment polític i potser per això se m’han posat els pèls de punta -o la pell de gallina-, com més us agradi dir-ho..
Ens parla de “canviar l’ideari d’un país com qui canvia la pell a un conill”, ens compara la situació política amb la música de Bach, aquelles “fugues” de Bach que donen esperança cap a l’alliberament, cap a la llibertat! Sensacional.
És una novel•la senzilla de llegir, però punyent i amb una lliçó de rerefons.
Els Convidats també ens fa viure a un poble del cor de Catalunya, i dic un poble, per què ja se sap que en un poble, tots els secrets i notícies corren com el vent.
A mi simplement m’hagués agradat que l’Emili no tingués argument: és a dir, que tot això no hagués passat mai. Malauradament no podem tornar a enrere, però sí que el podem tenir en compte per tirar endavant!!
Bon Sant Jordi a tots/es!! 🙂