Títol: Els lladres del cigne
Autor: Elizabeth Kostova
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 640 ]
Pàgines: 600
EAN: 9788429767025
PVP: 21€
Un Sant Jordi de fa cinc anys, vaig tenir la increïble sort que l’Elizabeth Kostova em signés la seva primera novel·la escrita després de 10 anys d’investigacions i que va acabar convertint-se en un best seller. Cinc anys després publica Els lladres del Cigne, una obra que segurament tindrà el mateix èxit que la primera.
La història està explicada per tres personatges i un seguit de cartes entre dos amants. Com a protagonista principal, en Robert Oliver, un famós pintor que acaba tancat en una institució psiquiàtrica per culpa d’una obsessió. I serà per aquesta obsessió que el seu psiquiatre, en Marlow, anirà teixint la vida i història d’una única persona, la que apareix repetidament als quadres d’en Robert. Per això caldrà que incompleixi moltes de les seves normes com a doctor i es jugui molts dels seus principis parlant amb persones molt lligades a la vida d’en Robert. Aconseguirà ajudar el seu pacient?
Fa dies, en un comentari, vaig assegurar que era una obra mestra i encara no havia arribat a l’ última pàgina. Doncs bé, després de devorar les 100 que em restaven, ho puc afirmar: això ha de ser un altre best seller. M’ha sorprès la qualitat de la història (també cal destacar un gran treball de la traducció), els detalls cuidats fins a l’última instància, les descripcions acurades i tot ben lligat per construir un clima de familiaritat.
Sempre he pensat que un gran llibre és aquell que quan el deixes sobre la taula encara atrapa els teus pensaments. I aquest ho fa. En vols més i quan per fi en tens més, no ho pots deixar. Ara que la vida d’aquests personatges s’ha quedat enrere, la sensació que els personatges encara em ballen pel cap és estranya.
Jo, si fos vosaltres, no deixaria passar l’oportunitat de gaudir d’una bona història com aquesta.
Aquí en teniu un article.
Gràcies pel teu comentari.
Jo no vaig tenir la teva sort de descobrir aquesta escriptora fa temps.
De fet la vaig descobrir no fa gaire mentre visitaba una coneguda cooperativa de llibres a Girona i em va caure a les mans, el que deu ser el seu primer i gran llibre (L’Historiador).
Vaig entre veure que estava davant d’una gran escriptora, desconeguda per mi, i em vaig quedar amb la sensació que hauria de coneixer més a fons la seva obra.
El teu comentari m’aportat llum a aquella primera sensació que vaig tenir i per això, ja he posat el llibre a la cua de les properes nove·les pendents que tinc per llegir.
Fins aviat,
JORDI
Elisabeth, què fas tu sense un cadàver entre les pàgines???? Coincideixo amb el Jordi a donar-te les gràcies per un comentari tan ple d’entusiasme!!
Jordi, jo després d’haver llegit aquest gran llibre, crec queL’Elizabeth Kostova és una gran escriptora. No és fàcil aconseguir aquest éxit amb una primera novel·la, però menys fàcil és repetir-ho amb una segona.
Te¡l torno a recomanar sense cap mena de dubte! I a més, t’animo a que ens informis de com ha anat la lectura.
Montse, per aquest cop estic contenta de no tenir-ne cap! I això que al principi pensava que potser tot apuntava a que si eh… però res, una simple il·lusió, després es va converir en quelcom més interessant que no pas un assassinat!
mmmmhhhh…. si trobes a faltar algun cadàver, passa’t per can Frankie Machine, jeje!