Sorres rogenques és un recull de contes curts escrits per Ballard entre 1956 i 1970. Per bé que independents entre sí, tots ells comparteixen un mateix paisatge: un estrany desert de sorres vermelles i mars d’arena, poblat per estàtues sòniques i rajades voladores. És un escenari oníric, que tant podria ser terrestre com marcià, i que respon a la intenció de Ballard de crear “un lloc en el que m’agradaria viure”.

Sorres rogenques és un enclavament turístic en decadència. Abans hi estiuejava l’stardom del cinema i els més rics financers de la Terra, però ara l’habiten artistes, poetes i directors de cinema d’avantguarda. La majoria dels contes podria esquematitzar-se així: el protagonista s’enamora d’una veïna de Sorres rogenques (sovint una artista de passat tèrbol i embogida) i, relacionant-s’hi, descobreix els misteris d’aquesta. Poden llegir-se en clau de d’explicació psicològica d’uns personatges pertorbats; ja sigui per mitjà de somnis, fenòmens fantàstics o escenaris evocadors.

(…)

Pere Grament

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per Les Males Herbes.