Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 847 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20’50€

Fa uns quants dies us deia que m’anava a llegir El primer dia, la darrera novel·la d’en Marc Levy (vegeu El primer dia que… ) i ara ja us puc dir que l’he acabada.

Després de parlar amb la meva tieta sobre el Levy (vegeu Totes les coses que no ens vam dir) he d’admetre que l’ADN de la meva família no acaba de connectar massa amb aquest autor. Hem estat mirant la web i crec que deu ser un tipus simpàtic. A més, en aquest llibre hi he trobat valentia en el final (que deixa amb el lector amb el cor encongit i ben intrigat) però la narració no m’ha acabat de commoure, no he acabat de patir amb les aventures d’aquests personatges.

Amb tot, m’ha semblat una lectura agradable, d’aquelles que t’acompanyen a la tauleta de nit i et fan passar una bona estona, distreta i que et deixarà dormir sense maldecaps. Us explico una mica l’argument? Doncs mireu, un noi i una noia llestos com ells sols i aventurers fins al moll de l’os entren d’una manera absolutament casual a la recerca d’una clau per entendre l’origen de l’univers, a causa de la qual es veuen amenaçats per una trama internacional fosca i fins i tot criminal.

Que per què a França és un autor supervendes? Penso que la resposta hem de trobar-la en què aquests personatges, aquestes aventures per tot el món, combinen igual de bé amb un Ricard que amb un Café au lait… és a dir, qualsevol hora sembla bona per obrir El primer dia, llegir-ne un parell de capítols i evadir-se amb aquell toc de glamour i estil.

Us deia que us comentaria si m’havia agradat més Un dia o El primer dia (entre Nosaltres, quan arribeu al final de les dues veureu que hi ha alguna coincidència més enllà del títol) i el primer que cal aclarir és que són ben diferents. Jo, particularment, amb quedo amb el primer. Ai, sembla que m’ha quedat ambigu i això no és ortodox, però avui us demano l’esforç que llegiu entre línies, perquè un dia, és un dia, o no?