Títol: Totes les coses que no ens vam dir
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-664-1097-7
PVP: 19,50€
La meva tieta s’ha llegit Totes les coses que no ens vam dir en un afany per posar-se al dia de les noves veus de la literatura francesa, més enllà de l’Anna Gavalda i la Muriel Barbery…
La veritat és que, segons em diu, la impressió no ha estat fantàstica. Pel que em comenta, la troba una mica irreal pel seu gust. “És veritat que distreu i té moments que estan molt ben explicats” -em diu- (els passatges d’Alemània, han estat per ella especialment interessants) ara bé, la fantasia que dóna peu a la trama s’escapa de les expectatives que ella té com a lectora de narrativa contemporània d’aquest país veí. L’estil narratiu d’en Levy és amè i justifica que sens dubte sigui un dels autors més venuts del moment… potser si futures novel·les toca una mica més de peus a terra a l’hora de triar la temàtica tindrà en la meva tieta una lectora segura.
Li dic amb convenciment que pel que sé de la propera novel·la (que està al caure i es titularà El primer dia) no hi ha res massa estrambòtic i que hi trobarà aquest estil Levy fresc i àgil que sí que l’ha convençuda… S’haurà d’esperar uns dies, però, o sigui que de moment pot tornar a l’Anna Gavalda, que també té novel·la nova, A gust amb la vida, i en seu cas és jugar sobre segur!
Si voleu més informació, aquí teniu la pàgina web de Marc Levy i un article a l’Avui.
Avui en parlen a La Vanguardia. Veig que seguiu l’actualitat al minut! fins i tot les tietes!!
A més l’autor estarà a Barcelona el dia 8 de juny. Marc Levy farà un xerrada a l’Institut francès de Barcelona. Us informarem de l’horari ben aviat.
Això del mes de juny, ho seguirem amb ganes, comunicadora!!
Vaig llegir Levy fa anys… Per practicar el francès em va caure a les mans en Guillaume Musso i d’ell vaig derivar cap a Levy. A mi m’agrada, tot i que és ensucrat fins a provocar diabetis. Ara, posats a triar potser em va agradar més Et si c’était vrai…, que algú em va definir com una mena de Ghost pasteleru (encara més que Ghost?, per cert?).
De totes maneres, posada a triar amb quedo amb Guillaume Musso, que és més divertit, també. De la Gavalda no he llegit res encara…
Jo he de reprendre la de “Junts i prou” de Gavalda, me’l recomanaren després de llegir-me Levy.