Títol: Mil años de poesía europea
Autor: Francisco Rico
Editorial: Planeta
Col·lecció: BackList Clásicos
Pàgines: 1.283
ISBN: 978-84-08-08684-0
Preu: 29 euros
Un dia la Montse em va comentar que amb motiu de la celebració de la Setmana de Poesia de Barcelona 2010, que enguany serà del 13 al 19 de maig, podia llegir i comentar aquest gran llibre -en tots els sentits del terme- i, com que sempre m’acaba enredant, i amb molt de gust, aquí el teniu.
Mil años de poesía europea, del catedràtic i membre de la RAE Francisco Rico, és una antologia poètica adreçada a uns lectors ocasionals de poesia però amb interès per la mateixa, on podrem trobar una bona selecció de poemes d’alguns dels millors poetes -és pràcticament impossible incloure’ls tots- que han format part de tots els moviments literaris europeus dels últims mil anys.
Òbviament, aquest és un llibre que no demana ser llegit sencer. Segueix una ordenació cronològica que ens facilita als lectors l’elecció dels poemes. Aquesta cronologia comença amb les cançons populars del segle XI i arriba fins la segona meitat del segle XX. A més, els poemes estan precedits d’una breu poètica de cada autor que ens ajuda a contextualitzar i a entendre millor la seva lectura. Aquest fet denota que hi ha una gran feina feta al darrera d’aquesta antologia.
Penso, nosaltres, que aquest és un bon llibre per iniciar-vos en la lectura de poesia, anar coneixent diversos poemes d’estils diferents i anar aprofundint en l’obra dels poetes que més us hagin agradat. D’aquesta manera gaudireu de l’aire fresc que us donarà aquest gran vano poètic!
Per acabar de la millor manera possible vull afegir un poema de qui està considerat el pare de la poesia moderna, el francès Charles Baudelaire.
A una transeúnte
La calle, aturdida, aullaba a mi alrededor.
Alta, delgada, de luto, como majestuoso dolor
pasó una mujer: con mano elegante
alzaba y mecía lo mismo festón que dobladillo;
ágil y noble pasó, con piernas de estatua.
Crispado y nervioso, yo no cesaba de beber
en sus pupilas, cielo lívido con gérmenes tormentosos,
la dulzura que fascina y el placer que mata.
Un relámpago…¡y ya la noche! –Belleza fugitiva,
cuya mirada logró que de nuevo yo renazca, dime:
¿ya no te veré más sino en la eternidad?
¡En otra parte y muy lejos! ¡Demasiado tarde! ¡Y acaso nunca!
Ignoro adónde fuiste, y no sabes adónde voy,
¡ay tú a quien hubiese amado! ¡a ti, que lo sabías!
Fa temps que vull iniciar-me en la lectura de la poesia però no sé com fer-ho. Aquest llibre sembla una bona manera però m’espanta la seva aparença enciclopèdica. Algú té alguna recomanació al respecte? Gràcies!
Pere, no et deixis enganyar pel format… tot i que sembla més un diccionari que altra cosa, és un llibre que es pot llegir amb alegria, saltant d’Ausias March a Góngora “sin pasar por la salida”. Jo el tinc i m’ho he passat molt bé, amb ell.
Pere, tal i com comenta la Montse, aquest llibre és una bona eina per iniciar-te a la poesia per l’ampli ventall d’autors i estils que proposa, fet que pot ajudar-te a esbrinar quins t’agraden i quins no. Ara bé, si no t’acaba de fer el pes pel format que té el llibre, jo et recomano que comencis a llegir poemaris de poetes contemporanis, propers (s.XX i XXI). Aquest fet t’ajudarà a familiaritzar-te amb la poesia com a gènere i a apropar-te d’una manera més natural al vocabulari poètic. Una vegada hagis donat aquest pas, veuràs que tu mateix aniràs investigant sobre més autors, estils, moviments poètics, etc., anteriors als que ja hagis llegit. Jo vaig començar d’aquesta manera, i lo que més m’atreu de la poesia és la capacitat que té, com a gènere literari, d’expresar, descriure i transmetre una idea, un sentiment, un objecte, una sensació, etc., d’una manera totalment diferent.
Bé, Pere, ja ens aniràs explicant la teva experiència amb la poesia!
Gràcies pel consell, així ho faré i ja us explicaré si me’n surto.
Pere, no saps quina alegria em fan els teus comentaris. Personalment, al llarg dels anys he hagut de llegir moltes coses que mai a la vida no m’hauria comprat per iniciativa pròpia (encara recordo els llibres de iogurts que havia de llegir quan redactava per a un súper!!!) però la poesia sempre ha estat el refugi de les petites grans coses. Amb molt poquet temps tens un profit que t’acompanya sempre! Els relats breus també m’ho fan sentir, això. És per això que m’alegra molt que la gent s’animi a llegir-la. Trobo que fer-ho a l’escola, “si us plau per força” pot ser contraproduent i tot… Si us sembla, de cara a la setmana vinent em comprometo jo també a parlar una mica més de poesia del que és habitual i així fem un “nosaltres” adequat a la setmana de Poesia de Barcelona. Entre tanta història del Bulevard, la Rambla o “C”, val la pena triar “sonet”, oi? Que bé!!!!
Montse, -ja ho hem parlat més d’una vegada- a mi també m’agrada la “brevetat literària”. No acabo d’entendre, i segurament mai ho entendré, perquè s’han d’escriure -i llegir!!!- novel·les de siscentes pàgines quan hi ha grandíssimes històries amb un valor literari immens escrites només en cent i escaig pàgines, i em venen ara al cap “L’estrany” de l’Albert Camus o, la que hem llegit i comentat recentment, “L’illa de l’última veritat”. Aquí es fa bó allò de “lo bueno, si breve, dos veces bueno”. Si en poques pàgines es pot explicar una gran història, per què s’han d’escriure grans totxos? És per això -i no per mandra a l’hora de llegir- que m’agrada la “brevetat literària”. I el seu màxim exponent és la poesia, tant en vers com en prosa.