Si alguns de nosaltres teniu canalla, és molt possible que a hores d’ara estiguin, com la meva filla, de colònies d’estiu. Això vol dir, entre d’altres coses, més silenci a casa per llegir i també més estones perdudes mirant el calendari a veure quan tornen, oi? Bé, doncs, jo aquesta tarda no m’he pogut estar d’anar-li a buscar un regalet: tenia ganes que quan torni a casa es trobi una cosa que li faci il·lusió per ajudar a oblidar les tardes de piscina amb els amics, però també -no ens enganyem- de distreure-la perquè passi d’explicar-me les novetats de 100 a 50 paraules/segon, que ja serà un què!

Un company m’ensenyava l’altre dia un llibre preciós per a la seva filla, Com construir les teves joguines, i vaig pensar que era una bona idea (per cert, ja li he demanat a veure si ens explicarà què tal) així que he anat a una llibreria del centre de Barcelona on hi treballa una llibretera que desprèn llum mentre repassa les prestatgeries seguint les instruccions de nens i pares, a la recerca del títol més adequat. L’he vista ajupida, endreçant uns àlbums il·lustrats, i li he demanat ajuda perquè m’aconsellés un llibre bonic, bonic, bonic per a la reina de la casa!

Primer m’ha portat cap a les novel·les, però per a un “cop d’efecte” jo buscava una cosa més colorista i, ohhhhh, quantes novetats! De bruixes, de fades, d’aventures, d’art, de manualitats, de novel·la negra i fins i tot de literatura medieval! Tot per a un públic infantil i amb 0% d’ingredients carrinclons!! Saníssim, vaja!

L’única cosa que no té aquesta llibreria són carretons per carregar tots els títols que m’han agradat, així que he hagut de controlar-me (he sentit una veu interior que, curiosament, s’assemblava a la del director de la meva oficina de La Caixa). Finalment, he decidit que ens acostarem al’Andy Warhol amb un lllibre d’art i a les bruixes amb un exemplar que ens permeti esperar, amb un mínim de calma, unes Princeses que sé que han de “desembarcar” al setembre… però no ens avancem als esdeveniments, que hi haurà temps de parlar-ne!

Per cert, he convidat la Laura a ser, també, nosaltres… Si s’anima, estic segura que al·lucinarem! Però ja sabeu que no cal que us convidem, formalment, oi? Passeu, passeu a ser un de nosaltres!