Títol: El camp del terrissaire
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-767-4
PVP: 14,50€
En Lluís-Emili s’estrena al Nosaltres, i ho fa explicant-nos El camp del terrissaire d’Andrea Camilleri, la nova entrega de la saga del detectiu Montalbano.
Llegir Camilleri en una nova novel·la de Montalbano és com anar a casa d’uns amics dels quals ja en coneixem les dèries. Els estimem amb defectes i tot. Seiem al sofà de casa seva i ens anem assabentant de quina és la darrera que els ha tocat viure.
I, com passa amb els amics, ens anem adonant que van fent anys. Com nosaltres… A El camp del terrissaire assistim a la dura constatació que Montalbano veu que se li acosta el moment de jubilar-se. Es descobreix “vell”.
La novel·la no va d’això.
Té la consabuda trama negra, interessant i ben teixida.
Té les inevitables referències gastronòmiques, els tocs d’humor amb l’inefable Catarella, les cites cultes que poden anar de Shakespeare i Homer fins a Dostoievsky, la crítica del desgavell sicilià,…
Però l’erosió que provoca el pas del temps i també l’angoixa (el pànic), per la possible fallida de l’amistat, el duríssim descobriment de com n’estan tots de submergits (emmerdats) en un garbuix de petites i grans deslleialtats, és el teló de fons (el baix continu, en termes musicals) que dóna gruix a aquest llibre.
Llegiu-lo. Això sí, havent menjat, que fa agafar una gana…
Lluís-Emili, em fa molta il·lusió “estrenar” la lectura d’un “nosaltres”!!! I a més amb aquest autor, un clàssic a les llibreries. Jo confesso que no l’he llegit mai, però són aquelles novel·les que sempre penso “llegiràs quan et toqui la loteria siguis i una feliç dona retirada”!! Ara m’has fet venir ganes, a parts iguals, de llegir el Camilleri i que em toqui la loteria!! Moltes gràcies i t’esperem de nou, eh?