Títol: El mapa i el territori
Autor: Michel Houellebecq
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-730-5
Preu: 21,90€
L’Oriol ens ressenya El mapa i el territori, de Michel Houellebecq, una de les veus de la literatura postmoderna (hipermoderna?). Sempre val la pena tenir-la en compte (la veu de Houellebecq i la de l’Oriol!)
Primer la forma: novel·la estructurada en un petit pròleg, tres parts i un epíleg. El pròleg bàsicament es podria titular “Història d’una caldea”, trepidant. A la primera part coneixerem al protagonista de l’aventura, Jed Martin, un personatge gris, mat, incapaç de tota empatia que gràcies a la mediocritat i l’esnobisme dels factòtums del món de l’art esdevindrà una primera espasa del mercat de l’art contemporani. A la segona part apareix el personatge convidat, el mateix Houellebecq, escriptor misantrop i depressiu encarregat d’escriure un text pel catàleg de l’ambiciosa exposició de Jed Martin. Tercera part, Houellebecq és assassinat, i seguirem la investigació de la mà d’un inspector de policia, Jasselin, a les portes de la jubilació.
Aquesta és la forma grosso modo, però de què parla El mapa i el territori? Houellebecq és un dels grans de la literatura contemporània, passant per alt els odis o les simpaties que pugui despertar. Ha estat un retratista lúcid i diabòlicament cínic de la nostra societat, massa punyent i provocador per ser només un enfant terrible. Però llegint aquest llibre tens la desagradable sensació que l’autor ha perdut la força, la ràbia, el cinisme salvatge de les seves anteriors obres. La novel·la respira decepció, desgana, costa trobar les espurnes del Houellebecq més erudit, filòsof, enamorat de si mateix o decididament gamberro; aquí es mostra pessimista i desangelat i amb una visió crua i mancada de tota esperança d’un possible futur millor.
No hem d’oblidar, però, que encara que una mica afònica, la de Houellebecq és una de les veus literàries més importants dels nostres dies i un autor de referència ineludible.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Oriol, una de les primeres notícies que vaig tenir d’aquest llibre va ser quan vaig llegir al diari que l’autor estava “desaparegut” del mapa… Saps si ja ha tornat a la promoció de l’obra? En qualsevol cas, que tu ens l’hagis “trobat” per al nosaltres és un gran què!! Moltes gràcies!
És curiós: aquesta crítica, aparentment negativa, m’ha donat despertat ganes de llegir aquest llibre!
Ja n’he llegit uns quants d’en Houellebecq i estic d’acord en que és un autor terriblement cínic i rabiós (és el que el caracteritza i el millor motiu per a llegir-lo) però sempre li faltava alguna cosa. Llegint “Ampliació del camp de batalla” i a “La possibilitat d’una illa”, sobretot, m’havia anat omplint d’una saludable ràbia durant cent, dues-centes, tres-centes pàgines… per a acabar trobant-me amb els finals més inadequadament complaents possibles! No vull esguerrar aquests finals a ningú, només dir que acabar amb l’etern retorn a la natura no em sembla que sigui una bona resolució, avui dia. Fins i tot “Les partícules elementals”, amb tota la seva força i incorrecció, em va semblar que tenia un regust cursi a les últimes pàgines!
Pel que dius de l’últim llibre, Oriol, crec que per fi en Michel s’ha atrevit a llançar-se de ple a la desgana de la qual ha parlat tant al llarg de tota la seva obra i finalment li ha donat sentit a la desesperança. I la idea de que la mort de l’autor sigui literal, encara que fictícia, és genial! Ostres, espero que aparegui aviat..! En qualsevol cas aquí segur que no el trobarem: per a fugir d’aquells que el coneixen, sempre s’amaga allà a on no es llegeix…
Anna, entre tu i l’Oriol me n’esteu fent venir ganes… Aquest “sentit a la desesperança” pinta bé… Espero per Nadal tenir-ne temps!
Amics i amigues!!!! No patiu que en houellebecq ja fa dies que va donar senyals de vida. desaprensius llenguallargs han insinuat que hi havia al darrera de la desaparició alguna mena d’estratègia de màrqueting, el món és ple de desconfiats!!!! D’altra banda us convido a que llegiu “El mapa”, hi tant, la ressenya no pretenia en cap moment dissuadir ningú de llegir-la, animeu-vos i la seguirem comentant!
UF, Oriol, m’has tret un pes de sobre! Hauria estat la primera ressenya “intermortem” que fem d’un llibre!!
lagatu, lagartuuuuu, hahhahaaaa!
^^
Per cert, ara que Halloween s’ha posat de moda, podria ser lectura recomanada, junt amb “Passió”!!