Títol: Fra Junoy o l’agonia dels sons
Autor: Jaume Cabré
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9930-348-2
Preu: 9,95€

Alguna cosa em passa cada cop que llegeixo en Jaume Cabré: sento enveja. Enveja sana, ei!

Un monjo és enviat com a confessor a un convent de monges aïllat del món. Anys després és acusat dels pitjors pecats: heretgia, trencament del secret de confessió, males influències.

Això podria ser un horror de llibre. En canvi, és una novel·la apassionant on es barreja l’ànsia de poder d’un bisbe que vol el cap del monjo Junoy al preu que sigui per evitar que la seva carrera eclesiàstica es vegi compromesa; la misèria humana i la mesquinesa mental disfressades d’humilitat i sacrifici; i la ignorància i el papanatisme com a sinònims (en molts casos) de fe cega: sense capacitat ni voluntat de plantejar-se les pròpies creences.

Fra Junoy arriba a Déu a través de la música, dels sentits, de l’amor a la bellesa. I precisament per això, per la felicitat que sent cada cop que s’acosta a Déu mentre toca l’orgue, és enviat a un convent de monges de clausura al cul del món en què es volen acostar a Déu a través de l’Observança Estricta en la Pobresa Absoluta, és a dir, en la misèria física i espiritual.

I què passa quan arriben unes postulants que viuen aquesta Observança Estrica en la Pobresa Absoluta com un càstig i no com un camí cap a Déu? Què passa quan hi ha algú que planteja que el que ha servit durant dècades potser no és el més adient? Què passa quan xoquen tants interessos, inclosos els d’un home amb pes en el teixit de la petita ciutat de Feixes? I el Diable? Què hi pinta aquí? Doncs també hi és!

Llegiu Fra Junoy o l’agonia dels sons i passareu unes hores d’absoluta felicitat. I a més, de passada, aprendreu molt sobre l’Església.