L’escriptor japonès Haruki Murakami acaba de ser reconegut amb el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Aquest guardó es concedeix cada any a aquelles persones que han contribuït amb el seu treball a desenvolupar els valors culturals, humans o científics arreu del món.
Després d’examinar les 196 candidatures, el jurat ha decidit, per majoria absoluta, atorgar aquest premi a l’escriptor japonès. I ho ha fet en reconeixement a la seva obra narrativa, que ha transcendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial; la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor i el fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals forànies.
Haruki Murakami, llicenciat en literatura, va néixer al Japó l’any 1949 i ha guanyat prestigiosos premis com ara el Premi Noma, el Premi Tanizaki i el Premi Literari Yomiuri. A més, el nom de Murakami, autor de llibres tan coneguts com ara Tòquio Blues, El meu amor Sputnik o Kafka a la platja, ha sonat sovint com a candidat al Nobel.
L’escriptor japonès, que sovint parla de les insatisfaccions de la vida urbana i de la pèrdua de l’amor, rebrà el guardó el proper dia 9 de juny de mans del president de la Generalitat Artur Mas.
Si voleu més informació, podeu llegir aquesta notícia a La Vanguardia.
Vaig sentir-ho el divendres i em vaig alegrar molt. No he llegit res d’aquest autor però sempre que n’he llegit entrevistes m’ha semblat un auor autènticament interessat en la literatura. Ara, a més, té novetat a les llibreries… a veure si un dia d’aquests nosaltres la comentem!!
M’he llegit Tokyo Blues i recentment vaig acabar “La crònica de l’ocell que dona corda al món” i tots dos m’han agradat entre bastant i molt. Realment en Murakami té un estil ben particular i uns personatges que trobo fascinants. A veure si trobo temps i puc fer una ressenya de “La crònica….”.
L’esperem, Pere, i amb moltes ganes!!