Títol: La gavina
Autor: Sándor Márai
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9787-693-3
PVP: 16€

La gavina és un llibre difícil, no val la pena enganyar-se. No és un llibre per agafar just abans d’anar a dormir i pensar “mira, tu, m’hi entretinc”. Requereix concentració, abstracció i capacitat de seguir raonaments complexos (i això no sempre és senzill quan estàs cansada o quan vas a l’autobús).

Un home, que manté una relació complexa amb una dona que s’ha suïcidat, es troba a la porta del seu despatx una dona exactament igual a la morta. I a partir d’aquí i de l’entorn, amb Hongria a punt de viure la Segona Guerra Mundial en primera persona, l’home i la dona reflexionen sobre l’individu, el col·lectiu, la guerra, la vida, la mort, l’ara i l’aquí, i el passat i l’allà.

Les relacions entre persones, entre països o entre moments concrets de la vida teixeixen una xarxa densa de pensaments, raonaments, diàlegs i intercanvis que van avançant i tirant enrera en aquestes reflexions.

Les novel·les simbòliques em diverteixen perquè em permeten intentar endevinar què representa cada element. Aquest cop, però, em sembla que no l’he encertada…