Títol: La princesa de Jade
Autor: Coia Valls
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 858 ]
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-6641-119-6
PVP: 20.00€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica
Voleu saber què amaguen aquests ulls tan encisadors de la portada? Dons haureu de llegir-vos el llibre! Només avanço que descobrireu un món on la fantasia no té límits. Un relat on amor, fortuna i exotisme impregnen un camí de pols i saviesa.
La princesa de Jade se situa l’any 551 d. C. Justinià, emperador de Constantinoble, després de la mort de la seva esposa Teodora, organitza una expedició a la recerca del descobriment d’un dels béns més apreciats, la seda.
Rashnaw, Tistrya, Xenos i el seu fill, juntament amb monjos nestorians, viuran un viatge ple de secrets i sorpreses. Tres dones marcaran el seu camí. La primera, Teodora, prostituta i posteriorment emperadriu de Constantinoble. La segona, Najaah, filla del desert, i Yù, una jove princesa de la dinastia Liang que viu empresonada entre l’engany.
Una història basada en fets reals reconstruïts en una ficció de tres parts, on ens presentaran cadascuna de les protagonistes, les quals canviaran els somnis i el destí dels expedicionaris.
Us deixo un petit fragment de La princesa de Jade on ens parla d’una de les gran incògnites, el jade:
“S’ha d’estar avesat a la contemplació de la bellesa per diferenciar el jade d’un simple còdol de riu. Us podria dir que infon vigor, elegància, puresa. Però no n’hi ha prou mirar-la amb els ulls, cal entretenir-se a rescatar-ne l’aspecte misteriós.”
Marta, els ulls de la princesa m’han anat embruixant per totes les llibreries aquest Nadal: quina coberta més intrigant!! Veig que tu has fet com la cita del llibre i t’has entretingut a rescatar-ne l’aspecte misteriós… gràcies per portar-noes-en un tast!!
Moltes gràcies per la teva ressenya, Marta.
M’agrada el paràgraf que has triat. De fet el color verd és present en tota la novel·la. Verd de l’arròs gronxant-se sobre l’aigua, verd esperança, verd jade imperial com els ulls de la Yù. Saps que el jade pot agafar tonalitats increïbles? Sembla ser que depèn dels minerals amb els que està en contacte… Alguna cosa així passa a la novel·la. A mesura que els personatges van fent camí, cap color resta inamovible. Les experiències que viuen afegeixen nous matisos, accepten tonalitats alienes com a pròpies, s’esborren i es dibuixen de nou.
Un verd que, espero, acompanyi les mirades de lectors i lectores.
Coia Valls
Una aventura que hipnotitzarà el lector des de la primeríssima pàgina. Un viatge únic i estimulant. Una delícia!
Coia, quina alegria tornar a rebre una autora a nosaltresllegim! Moltes gràcies per venir i per aquesta observació que ens fas del color verd i del jade!!
Pat, ja veig que t’ha enganxat, eh? si en tens ganes, ens en pots enviar un comentari a nosaltresllegim@clickartweb.com i el publicarem amb molt de gust… els comentaris entusiastes sempre vénen de gust!!
Coia, gràcies per l’observació! He triat aquest paràgraf però he de dir que m’ha costat quedar-me amb un de sol! El misteri del jade atrau, i molt!