Títol: L’Arqueòleg (De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni)
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna Edicions (Col·lecció Clàssica)
Pàgines: 378
Primera edició: novembre del 2010
ISBN: 978-84-664-1311-4
Preu: 21,50 euros
Després de l’inesperat èxit del seu primer llibre El Pont dels Jueus, Martí Gironell va publicar La Venjança del Bandoler (llibre que no he llegit), que malgrat aconseguir el premi Néstor Luján de novel·la històrica, tinc la sensació que no va aconseguir els mateixos èxits ni mediàtic ni de vendes.
Amb L’Arqueòleg, Martí Gironell, ens relata amb una barreja de realitat i fabulació les aventures del monjo montserratí Bonaventura Ubach, que l’any 1910 va deixar l’abadia benedictina per a emprendre un viatge cap a Terra Santa i Mesopotàmia amb la finalitat d’aplegar informacions que li permetessin il·lustrar una edició de la Bíblia en català, contrastar les Sagrades Escriptures amb els seus escenaris reals i adquirir diversos i importants materials per a donar contingut al que seria el Museu de l’Orient Bíblic del monestir de Montserrat que es va fundar un any després, és a dir, l’any 1911.
El llibre és una interessant descripció del viatge del monjo Ubach i de les vivències, tradicions i costums que s’hi va trobant durant la seva visita per les terres del pròxim Orient. Però com passava, sota el meu parer, amb El Pont dels Jueus, aquest llibre esdevé una mica superficial, vull dir amb això, que no aconsegueix atrapar el lector; no aconsegueix aquella agradable sensació de no poder deixar-lo de llegir i on les situacions resten una mica inacabades i amb manca de poder de seducció.
Sigui com sigui, si en les seves pròximes obres, és capaç de polir aquestes mancances d’estil, Martí Gironell, pot arribar a ser un dels principals autors històrico-mediàtics en la nostra llengua.
Benvolgut Jordi, no estic d’acord amb part del teu comentari. Superficial? El Martí sap portar al terreny del best-seller, i ho dic sense complexes, molt de temps de documentació sobre un personatge i fets reals. Si estic d’acord que el Martí es va perfilant com un dels principals autors de novel·la històrica. El mèrit del Martí comença en el moment que és capaç de detectar situacions històriques o personatges que poden esdevenir d’interés pel gran públic.
Bé, quan dic que és superficial, vull reflectir un defecte en el seu estil que no és altra que la seva manca de poder per a atrapar el lector i fer-li quasi impossible el fet de deixar el llibre per a seguir-lo llegint el dia després.
Només és una percepció personal, que per exemple, també comparteix la meva dona.
Salutacions i moltes gràcies pel teu comentari.
M’agrada molt aquesta conversa “blocoliterària”!! M’esteu fent venir ganes d’anar-lo a buscar a la prestatgeria ara mateix!!! Gràcies!
Estic totalment d’acord, encara que crec que t’has quedat curt. És molt superficial, escrit per a ments d’entre 3 i 5 anys. Llegint-ho m’he sentit una mica insultat. Està ple de paràgrafs sense sentit ni continuïtat, amb personatges que no hi pinten res dins de la història, i amb un argument més que previsible. Té moments estel·lars, com quan una riuada s’emporta al protagonista, dignes de les pitjors novel·les de Corin Tellado!
Esperem que aconsegueixi de polir l’estil, si ho aconsegueix, no m’importarà reconèixer que ha estat un pecat de joventut.