Arxiu de l'autor: Jordi Príncep

Un dinar, un dia qualsevol, de Ferran Torrent

undinarundiaqualsevolNingú com Ferran Torrent per reflectir tot el que passa dins de la societat valenciana. Tampoc hi ha ningú com ell per poder explicar, a part de la sòrdida vida dels baixos fons de la ciutat de València, “els negocis” i les suposades corrupteles protagonitzades per la part més dretana de la política valenciana i això és el que torna a fer en aquest seu darrer llibre, com amb gran mestria va a començar a fer en obres anteriors com: Societat Limitada, Espècies Protegides o Judici Final.

Un dinar un dia qualsevol aprofundeix en la denúncia d’uns personatges (generalment polítics), que no tenen miraments a l’hora d’embrutar-se les mans amb negocis tèrbols.

El principal protagonista d’aquest llibre és en Marc Sendra, un periodista veterà, reconvertit a treballador autònom per l’empresa periodística per la qual treballava. El nostre personatge vol fer un article sobre la crisi econòmica d’un València CF empantanat amb la venda dels terrenys del vell camp de Mestalla i la construcció d’un nou estadi.

La troballa del cadàver d’un jove magrebí dins d’un abocador posa en evidència com l’empresa concessionària de la recollida d’escombraries incompleix els termes del contracte i una certa indolència de les autoritats valencianes per a investigar aquesta mort.

A partir d’aquest fet en Marc Sendra, ajudat per una colla de peculiars personatges com el Llargo, el Messié, el Mític Regino, el pare Rafel o la Magda -la companya d’en Marc-, va topant amb una munt de secrets inconfessables que l’escriptor de Sedaví va fent fluir amb el seu conegut i apreciat estil.

El llibre, en la meva opinió, no tracta un tema nou en l’extensa obra d’en Ferran Torrent però sí que ens permet endinsar-nos una mica més en l’envitricollada societat valenciana. Una societat que sortosament sembla que comença a veure un profund canvi en els seus protagonistes. El constant anar i venir de diversos personatges en el desenvolupament de la història, que m’atreveixo a anomenar coral, pot despistar una mica el lector i fer que el seguiment de la trama esdevingui una mica difícil.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un dinar un dia qualsevol
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1938-3
Preu: 20,50€

Share

El bilingüisme mata, de Pau Vidal

elbilinguismemataEls llibres de lingüística a causa de la seva especialització poden esdevenir espessos i difícils de llegir per als profans, però hi ha lingüistes com en Pau Vidal que, amb el seu estil planer i didàctic, aconsegueixen que tothom pugui llegir un llibre com aquest facilitant-ne la comprensió.

En aquesta obra sense un excés de  dramatisme (però sí amb molta preocupació), el filòleg Pau Vidal ens avisa com 30 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, la llengua catalana, a causa de la immensa força del castellà, es troba en perill de despersonalització.

Ens fa veure com cada vegada més el català que parlem està ple de paraules traduïdes directament del castellà i amb construccions típiques d’aquesta darrera llengua (per exemple pati de llums per celobert, tarda nit per capvespre, etc.).

“El català no s’està morint per falta de parlants sinó per falta de català” va dir el desaparegut i enyorat lingüista Joan Solà en el discurs amb què va cloure l’acte en què el govern català va atorgar-li el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A partir d’aquest avís de Solà, en Pau Vidal ens alerta del canvi idiomàtic que estem patint i de la disminució en l’ús social de la nostra llengua. Actualment sols un 36% de parlants habituals, segons la darrera EUL (Enquesta d’Usos Lingüístics), mentre que l’any 2003 n’eren un 40%. I això malgrat l’existència de TV3 i que les emissores de ràdio líders a Catalunya són emissores en català.

També reflexiona sobre la incidència que tindria sobre l’ús i la bona salut del català una possible independència de  la nostra nació. I també envers el controvertit afer de la conveniència o no de la cooficialitat del castellà en una Catalunya independent.

El llibre està farcit d’exemples de com es pot arribar a aquesta substitució lingüística i està a l’abast no sols dels professionals de la matèria sinó de qualsevol que es preocupa per la bona salut de la llengua catalana.

Quan el passat mes de febrer en Lluís-Emili va comentar-lo, vaig respondre-li dient que, pel que deia, el llibre feia molt bona fila i que pel meu sant intentaria que algú me’l regalés. Així ha estat, en aquest proppassat Sant Jordi. I més que llegir-lo, l’he devorat amb inusitada rapidesa.

Lluís-Emili, gràcies per haver despertat el meu interès vers aquest interessant llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic
Autor: Pau Vidal Gavilan
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9809-318-6
Preu: 18€

Share

Les dones de la Principal, de Lluís Llach

lesdonesdelaprincipalDesprés del gran èxit de crítica i vendes amb la seva primera novel·la Memòria d’Uns Ulls Pintats, en ho hauria tingut fàcil, repetint-se tot fent una novel·la emmarcada en plena Guerra Civil en una gran ciutat.

Però lluny d’això, l’escriptor i músic de Verges, en aquesta seva segona novel·la, defuig l’ambient plenament bèl·lic i situa Les dones de la Principal en la postguerra. La guerra roman en un paper totalment secundari i l’acció se situa en un petit poble -Pous- de la comarca vinícola de l’Abadia.

Maria Roderich, Maria Magí i Maria Costa són les tres dones protagonistes de la història d’una nissaga dedicada a la vinya i el vi.  En aquesta història s’hi barregen l’amor, l’odi, les investigacions policials… i les sorpreses en el seu desenllaç.

El sexe hi és ben present però en Lluís Llach el tracta amb delicadesa i sense rabejar-se en situacions gratuïtament morboses. Com era d’esperar també, l’autor demostra els seus amplis coneixements en l’àmbit de la fabricació vinícola.

En resum, una obra molt reeixida en què Lluís Llach demostra que en tan sols dos llibres hom pot assolir la suficient maduresa narrativa a fi que el llibre t’enganxi i l’acabis llegint amb passió.

Aquí teniu el booktràiler del llibre i els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€

Share

El dia que Catalunya va dir prou, de Pere Martí

eldiaquecatalunyavadirprouLB

@labutxaca @Grup62 @peremarticolom

Nosaltres, prepareu-vos a viure la sensació d’estar perseguits per un rellotge que avança amenaçadorament i que amb el seu tic-tac ens va dient que el nostre temps s’escola inexorablement, amb la qual cosa arribarem tard a fer realitat els nostres plans.

 escriu El dia que Catalunya va dir prou com si fos un dietari en què s’explica, dia a dia, el naixement de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana), i com aquesta va arribar a dur a terme, amb un èxit total, els seus primers grans actes que estan esdevenint cabdals per al desvetllat sentiment independentista d’una majoria dels ciutadans de Catalunya i per al procés sobiranista de la nostra nació.

El llibre, que conté un interessant pròleg d’en Salvador Cardús i un no menys interessant epíleg de Vicent Partal, comença amb l’organització de la històrica manifestació de la Diada de l’any 2012 i amb tots els problemes que va haver de salvar l’ANC perquè aquesta fos tot un èxit de participació. Després fa un salt enrere fins a la gran manifestació del 10 de juliol de l’any 2010, organitzada per Òmnium Cultural, en un moment en què l’ANC encara estava en ple procés organitzatiu.

A partir d’aquí passarem per l’acte de constitució de l’ANC, el 10 de març del 2012, al Palau Sant Jordi, amb quasi 6.000 participants i arribarem a la inoblidable Via Catalana de l’última Diada en la qual més d’un milió i mig de persones vam enllaçar Catalunya (i més enllà) de nord a sud.

L’autor no defuig els problemes de protagonismes personals, ni tampoc les contradiccions patides per l’ANC durant el procés que va acabar amb l’esmentat acte de constitució del Palau Sant Jordi (10-3-2012), fet que és d’agrair per entendre que aquest procés no ha estat tot de flors i violes!

Títol: El dia que Catalunya va dir prou
Autor: Pere Martí
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9930-787-9
PVP: 9,95€

Share

Ser o no ser catalans, de Toni Albà

@ColumnaEdicions @Grup62 @ToniAlba

“Som catalans però estem espanyols”

Aquest llibre es llegeix d’una volada. Jo que sóc molt lent llegint ho he fet en unes tres hores! En Toni Albà, a Ser o no ser catalans, deixa de banda la seva vessant còmica i s’endinsa amb una obra curta però punyent en el món de les difícils i, mai fins ara, no resoltes relacions entre Catalunya i l’Estat Espanyol.

Toni Albà, amb bons arguments, intenta i aconsegueix (és la meva opinió!) deixar ben clar el perquè hi ha una immensa majoria de ciutadans de Catalunya que se senten únicament catalans i com és que, en ells, el fet jurídic d’estar espanyols té un mer sentit temporal.

Per construir el seu discurs, el vilanoví Toni Albà fragmenta el conegut monòleg que comença amb “Ser o no ser…” de la cabdal obra Hamlet d’en William Shakespeare, i amb cada un dels fragments inicia un capítol del llibre. El contingut de cada capítol té relació amb el fragment triat.

Avui, que hem de viure una Diada que ha d’esdevenir històrica, la lectura d’aquest llibre esdevé més que oportuna i aclaridora.

Aquí teniu en Toni Albà explicant la seva peculiar interpretació del monòleg de Hamlet a favor del procés democràtic per la independència.

Títol: Ser o no ser catalans
Autor: Toni Albà
Editorial: Columna
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-1751-8
Preu: 17,90€

Share

Pujol Catalunya, d’Enric Canals

@Ed_Portic @Grup62

El diumenge 19 de maig de 1960 es va celebrar al Palau de la Música Catalana (Barcelona) un concert a càrrec de l’Orfeó Català que s’emmarcava en els actes commemoratius del centenari del naixement de l’insigne poeta Joan Maragall. Aquells dies, el general Franco era a Barcelona en el marc d’una operació d’aproximació del règim franquista a la societat catalana. Per aquest motiu, en aquest concert hi havia la presència d’alguns ministres franquistes.

En un principi, en el programa del concert hi havia prevista la interpretació d’El Cant de la Senyera, peça que posteriorment va ser eliminada del programa per la fèrria censura franquista a causa del seu innegable significat patriòtic. En finalitzar el concert, el públic, dempeus, va demanar-ne la interpretació mentre un grup de patriotes n’entonava el cant i llençava fulls volants contra el règim franquista i la presència del general Franco en terres catalanes.

De tot el que va succeir aquella nit al Palau de la Música i les seves conseqüències posteriors que van portar a la detenció, empresonament (4 anys a la presó saragossana de Torrero), tortura i condemna (7 anys) de Jordi Pujol i altres patriotes, l’Enric Canals en fa un relat trepidant, a Pujol Catalunya, que atraparà el lector com si fos un thriller des de l’inici del llibre, que més compta amb un pròleg de Josep M. Solé i Sabaté.

L’autor fa una interessant introducció en què emmarca els fets del Palau, la seva preparació i l’estada del general Franco a Barcelona, en la realitat social catalana d’aquelles dates. Malgrat que l’Enric Canals s’estalvia els detalls morbosos dels salvatges interrogatoris i tortures que van patir tots els detinguts per  haver participat en la causa penal I-IV-60 per “rebelión militar por equiparación”, sí que queden clars els mètodes interrogatoris que feia servir Vicente Juan Creix, l’aleshores Cap de la Brigada Social de la 6ª Región. La brutalitat del seus mètodes va donar lloc, entre els opositors al règim franquista, a una dita que feia així: “Creix però no et multipliquis”.

El que no manquen són els detalls de l’afer Galinsoga. Qui era director de La Vanguardia Española va ser destituït del seu càrrec a causa de la pressió popular per haver dit “todos los catalanes són una mierda”, després d’haver assistit a una missa oficiada en català.

La lectura del llibre s’alenteix cap al final, per repetició de conceptes, quan l’autor hi reprodueix les diferents actes dels interrogatoris i dels judicis militars sumaríssims.

Alguns d’aquests documents, malgrat ser-ne reproduccions, veuen la llum pública per primera vegada.

Títol: Pujol Catalunya
Autor: Enric Canals
Editorial: Edicions Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9809-253-0
Preu: 18€

Share

Caliu, de Lluís Nicolau d’Olwer

@labutxaca @Grup62

Caliu és una edició facsímil de l’edició mexicana publicada per l’Institut de Cultura Catalana (Mèxic) l’any 1958 com a homenatge a Lluís Nicolau d’Olwer.

Se’n va publicar, a Catalunya,  una edició (Editorial Selecta) l’any 1973, però va ser una edició mutilada per la censura franquista. Se’n van eliminar, entre d’altres, els capítols dedicats a Lluís Companys, Francesc Macià i  Francesc Layret.

Lluís Nicolau d’Olwer (1888/1961) va ser  erudit, historiador, polític i escriptor.

Com a polític va ser ministre del primer govern de la II República Espanyola i va formar part de la comissió bilateral que va negociar, a Barcelona, la reconversió de la República Catalana a govern autònom de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta obra trobarem els retrats apassionats de 15 personatges a qui l’autor, a part de tenir-hi una relació personal, professa una gran admiració. Em permeto destacar-ne, per la seva força, els retrats dedicats a Jacint Verdaguer, Antoni Rubió i Lluch, i pel seu dramatisme, el del nostre president màrtir Lluís Companys.

La lectura dels esmentats retrats ens permet, també, seguir l’evolució social i política (en alguns casos convulsa) del nostre país.

Títol: Caliu. Records de Mestres i Amics
Autor: Lluís Nicolau d’Olwer
Editorial : labutxaca
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 276
ISBN: 978-84-9930-506-6
Preu: 12,95

Share

Cartes des de Barcelona, de Diversos Autors – Júlia Balcells

@Ed_62 @Grup62

El subtítol d’aquestes Cartes des de Barcelona compilades per Júlia Balcells és “El retrat de la ciutat a través dels seus visitants” i, efectivament, es tracta d’una compilació de cartes escrites des de la llunyana època del Rei Pere el Gran d’Aragó i Sicília fins al més proper any 2010, amb el denominador comú d’estar totes elles escrites des de la ciutat de Barcelona. A través de la lectura d’aquestes cartes, el lector es pot fer una idea de l’evolució social i política de la ciutat i també dels seus canvis urbanístics.

Malgrat la manca de línia argumental, el llibre es llegeix amb molt d’interès ja que la majoria de les cartes esdevenen curtes històries. La seva força expressiva ha obrat en mi l’agradable sensació de no voler deixar el llibre i dir-me per a mi mateix “llegeixo la següent i plego”. Aquesta, que hauria d’haver estat la darrera carta llegida del dia, normalment es veia seguida per alguna o algunes més.

Tot i l’interès de la gran majoria d’aquestes cartes compilades, em permeto destacar les que estan escrites entre els anys 1931 (proclamació de la II República Espanyola),  l’any 1939 (acabament de la Guerra Civil) i els primers anys de la postguerra.

En aquests anys hi ha alguna carta amb un tremp narratiu que  fins i tot esdevé un cant desesperat a la llibertat, com per exemple, la que Manuel de Pedrolo escriu al seu editor Jordi Arbonès o, com molt encertadament ens recomanava la nostra amiga Lia en aquest mateix blog el proppassat dia 5, la que Salvador Puig Antich escriu al seu germà, la nit anterior a la seva salvatge execució per part del règim franquista.

El contingut d’aquest llibre ha esdevingut per a mi una agradable sorpresa, com també ho serà per a tot aquell que decideixi llegir-lo.

Títol: Cartes des de Barcelona
Autor: Diversos autors. Compilació a càrrec de Júlia Balcells
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-2976-972-2
Preu: 19€

Share

El cas dels catalans

Aquest comentari es refereix a un llibre estrany. Un llibre nascut per a no ser líder de vendes en cap Diada de Sant Jordi i que vaig aconseguir gràcies a la meva col·laboració amb determinada entitat cívica. L’edició d’aquest llibre per part de Curial Edicions ha estat possible gràcies a la col·laboració de les entitats Memorial 1714, Moviment civil 1714, i l’ Associació Francesc de Castellví, responsables de la campanya El Cas dels Catalans que es va engegar el mes de març de l’any 2011.

Anteriorment, l’any 1992, havia estat publicat en llengua anglesa per la mateixa editorial.

Es tracta de la traducció al català de dos opuscles (Consideració del Cas dels Catalans i La Deplorable Història dels Catalans), escrits i publicats a Londres l’any 1714, just abans del Tractat d’Utrecht; en el marc en el qual Catalunya perdia els seus drets i privilegis a mans dels exèrcits espanyol i francès. En aquests opuscles s’hi reflecteix la preocupació i el rebuig de molts ciutadans anglesos davant de la política duta a terme pel seu govern tory amb la qual es decidia deixar sola Catalunya, contravenint el Pacte de Gènova, signat per la reina Anna d’Anglaterra l’any 1705, en la seva lluita perquè Carles III (casa d’Àustria) fos el rei d’Espanya enfront del pretendent borbó Felip V. També s’hi condemna la forma amb la qual l’esmentat govern tory premia la insubornable fidelitat mostrada pels catalans vers el pretendent dels àustries.

El llibre, que conté els textos dels esmentats opuscles, tant en la versió original anglesa com en la seva traducció al català, conté sengles pròlegs d’Amèlia Trueta de Strubell i d’en Michael B. Strubell i es clou amb un epíleg que signa el segon.

És una obra interessant per a tots aquells que desitgin aprofundir en el coneixement dels fets que es van esdevenir durant el setge i caiguda patits per la ciutat de Barcelona a mans dels exèrcits espanyol i francès i que van tenir unes conseqüències negatives pels catalans. Unes conseqüències que els ciutadans de Catalunya patim en l’actualitat.

Títol: El cas dels catalans
Autor: Michael B. Strubell
Editorial: Curial Edicions Catalanes
ISBN: 978-84-9779-323-0
Pàgines: 301

Share

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson

Fa molts anys, un company em va deixar el llibre La Conjura de los Necios (John Kennedy Tool), que després va tenir una traducció al català titulada La Conxorxa dels Enzes. Cal dir que amb la lectura d’aquell llibre premiat amb el Pulitzer m’ho vaig passar molt bé, alhora que pensava que difícilment em tornaria a trobar amb un llibre tan iconoclasta i amb un tipus d’humor tant esbojarrat. Sortosament, amb la lectura de L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra he recuperat alguna d’aquelles estones tan divertides que em va proporcionar la lectura de La Conjura de los Necios.

Si en aquell llibre era un impagable Ignatius Really el protagonista d’unes situacions que fregaven el deliri, en aquest llibre que comento ara, ho és un divertit, vital i jove avi que respon al nom d’Allan Karlsson. Un home que el mateix dia que compleix 100 anys decideix escapar per una finestra de la residència on es troba internat i on tothom li ha preparat una festa d’aniversari. No cal dir que els organitzadors de la festa, davant de la fugida del nostre venerable avi i artificier vocacional, es queden amb un pam de nas.

Gaudirem amb les seves insòlites aventures posteriors a la fugida de la residència i reviurem delirants anteriors episodis de la seva vida que el porten a incendiar la ciutat de Vladivostok (ja he comentat la seva vocació d’artificier), a viure durant 15 anys “vivint del cuento i en règim de pensió completa” en una paradisíaca illa, a salvar la vida del dictador Franco en el decurs de la Guerra Civil Espanyola, o a compartir taula i amistat amb personatges com Churchill, Mao, De Gaulle, Truman, el dictador coreà Kim-Jong-Il o el sanguinari Stalin, a qui ajudarà a fabricar la bomba atòmica sota una intoxicació etílica de vodka (la seva beguda preferida).

Pròximament, aquest llibre que us recomano, si el que voleu és gaudir de bones i esbojarrades estones de lectura, tindrà la seva versió cinematogràfica.

Títol: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra
Autor: Jonas Jonasson
Editorial: La Campana
Pàgines: 411
ISBN: 978-84-96735-65-1
Preu: 19 €

Share