Títol: L’últim dia abans de demà
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Narrativa [385]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9787-685-8
Preu: 16 €
Segurament estarem d’acord que el títol d’una novel·la no és un indicador fiable per valorar-ne a priori la qualitat, però en aquest cas sí, creieu-me. Quan vaig llegir per primera vegada la frase L’últim dia abans de demà ja va haver-hi quelcom que em va fer pensar que aquesta novel·la hauria de ser bona. I Déu n’hi do si ho és de bona. Cent i escaig pàgines totes elles de literatura en majúscules, cosa que avui en dia no ho podem dir tant sovint com voldríem…
Amb L’últim dia abans de demà l’Eduard Márquez ens ha obsequiat -no ho puc dir d’una altra manera- amb una lliçó magistral d’estructuració narrativa, de creació de diverses atmosferes i ambients en un mateix text; de com crear i mantenir la intensitat emocional i psicològica durant tota la lectura gràcies a l’ús i domini d’un vocabulari just, apropiat, precís.
Fa goig llegir L’últim dia abans de demà, de debò. El protagonista, a qui se li acaba de morir la filla, va fent una repassada a la seva vida, amb un ull mirant cap al passat i l’altre cap el present, mostrant-nos així com i perquè ha arribat fins al moment vital en el que es troba. D’aquesta manera anem coneixent la història dels seus pares, dels seus companys de classe, de les seves amistats, dels primers amors, etc. I com ja he dit abans, escrit només en cent i escaig pàgines. Vull remarcar aquest fet per destacar l’habilitat i la capacitat de l’Eduard Márquez de poder fer-ho.
Nosaltres, considero gairebé un pecat, ara que hem estat a Setmana Santa i Sant Jordi, poder llegir L’últim dia abans de demà i no fer-ho. Així que ja ho sabeu.
Gràcies Cesar,
Tot i que ja ha passat la setmana santa, el posaré a la llista de pendents, hehehe.
Una ressenya carregada de veritat i que encaixa perfectament amb la meva opinió sobre la novel·la. És una obra indispensable per als amants de la literatura.
Cèsar, ha quedat clar que l’overbooking de Sant Jordi va fer postposar la publicació d’aquest comentari… diu que les coses bones es fan esperar. Ja ets el segon que deixa aquí aquest llibre pels núvols i això no és freqüent… A més, els amics del Racó per llegir coincideixen… caldrà prendre’n nota!
Jordi, que sigui dels primers de la llista, eh!
Segur que hi haurà més lectors que els hi agradarà tant com a nosaltres, Racó per llegir i Montse.
Diumenge vaig estar a la presentació del llibre a Barcelona. En un bar força acollidor de Gracia i acompanyat de música, l’Eduard Márquez ens va obsequiar amb la lectura de petits fragments del seu llibre. Quin gran home en Márquez! Ens va fer riure i ens va emocionar amb la lectura, tant que el seu llibre ja està en la meva llista de pendents!
Eli, hi ha fotos?? quina notícia més xula, aquesta!!!
No Montse, si et dic la veritat vaig portar la càmara pel nosaltres i hi vaig pensar un cop era allà, però després era un mabient tan íntim que ja ni ho vaig pensar més en la càmara… una llàstima perquè va estar força bé.
en Márquez llegia i el músic amb la seva guitarra tocava allò que li haguès inspirat el tros de fragment de ‘Lúltim dia abans de demà’.
Pel pròxim cop tindre la càmara ben a mà per no oblidar-me’n!
Eli, estàs “perdonada” perquè entenc que la màgia del moment et fes “`perdre l’oremus”, però que no torni a passar, eh? 🙂