Títol: Montserrat
Autor: Antoni Batista
Editorial: Editorial Mina
Col·lecció: L’arquer
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-96499-91-1
Preu: 20€

La Mª Assumpció ens explica al Nosaltres el llibre Montserrat.

Antoni Batista, doctorat en Ciències de la Comunicació, periodista a l’Avui i La Vanguardia, escriptor, musicòleg, i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens deixa testimoni, en la seva maduresa, dels misteris de la Muntanya Sagrada.

Batista també ha estat reconegut pel seu treball amb diversos premis de periodisme d’investigació, i és autor també d’una crònica de l’Assemblea de Catalunya, que amb Josep Playà va publicar fa quinze anys i que continua sent un llibre de referència per als historiadors.

La crònica és el gènere amb el qual Batista se sent mes còmode, i això és el que ens deixa en aquell llibre: una crònica de Montserrat. Seguint la ruta del Císter, que fa a peu per documentar-se, passa primer pel Monestir de Poblet, que és el conjunt monàstic medieval més gran d’Europa, declarat Patrimoni de la Humanitat, d’arquitectura gòtica, i que avui en dia és un dels referents del turisme cultural.

Al llibre també ens fa referència a Santes Creus, joia de l’art medieval català a l’Alt Camp, també d’estil gòtic de transició.

I després de tot aquest recorregut i arribant a Montserrat, l’autor ens explica que la visió des d’un cim ens dóna amplitud de camp. Batista se sent inspirat i ens recorda un paràgraf de l’Antic Testament que diu que els sentits, són les terminals de l’ànima.

Us exposo un petit avanç de què hi podreu trobar en aquest viatge: descobrireu què hi buscaven els nazis a Montserrat, o potser el per què de la devoció a aquest monestir i no tant als altres de la ruta que hi tenien més influència, per haver-se convertit en símbols de Catalunya.

També, hi trobareu un llistat de totes les Mares de Déu clòniques com la Moreneta, o la tradició musical de la Muntanya Sagrada, que atresora una generació de compositors i els intèrprets més exquisits.

Fent un homenatge a Sant Jordi, coneixereu l’editorial més antiga d’Europa.

I per concloure, recordant els dies en què a l’escola ens intentaven ensenyar llatí als que som de lletres fent traduccions amb el diccionari -que eren molt complicades, però divertides i que alguna cosa ens hauran deixat al passar el temps-, em dono el gust de plasmar una traducció, de totes les que Antoni Batista fa menció en el seu caminar.

A La Imatge:

“Soc negra però bella”.

“Nigra sum sed formosa”.