Títol: Sunset Park
Autor: Paul Auster
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 645 ]
Pàgines: 256
EAN: 9788429767247
PVP: 18,50€
Miles Heller és un jove de 28 anys que fuig del passat. Un passat que el turmenta i el persegueix fins a l’últim racó del planeta. Fill d’una famosa actriu de Hollywood i d’un conegut editor. La seva vida es veu estroncada quan el seu germanastre pateix un tràgic accident. A partir d’aquest moment, Miles, impulsat per la culpa, es convertirà en un rodamón sense rumb.
Des que abandona Nova York, Miles viu en el present perpetu. Ha suprimit tot desig de futur. Es conforma amb el mínim, ronda per indrets impensats, castigant-se a si mateix amb treballs manuals i mal pagats. A Florida s’enamora d’una estudiant d’institut cubana, Pilar Sánchez. Ambdós es coneixen en un parc llegint El gran Gatsby. Amb ella estableix una relació que frega la il·legalitat, fet que portarà de nou a Miles a Brooklyn.
A Brooklyn, Miles es retroba amb els seus secrets més profunds. Conviu amb tres joves peculiars en una casa abandonada de Sunset Park, al costat d’un cementeri. En Bill treballa a l’hospital de les coses trencades (un negoci propi on repara objectes antics), l’Ellen és una artista experimental obsessionada per l’erotisme i la sexualitat i l’Alice una estudiant de doctorat que investiga, entre d’altres, la pel·lícula que acompanya gran part del relat Los mejores años de nuestra vida, de William Wyler.
A Sunset Park Auster reflexiona altre cop sobre les relacions humanes, barrejant de fons la crisi econòmica. Unes relacions que mostren la part més instintiva de l’ésser humà, el fet de ser i estar en el present, en un sentit de canvi permanent, d’inestabilitat.
Marta, aquest comentari engresca a llegir la novel·la. Pel que hi dius, el personatge de Miles Heller té pinta de ser molt interessant.
Cèsar, estic amb tu! Li deia abans a la Sílvia en un altre comentari, que els grans autors ens posen les expectatives molt altes, però compleixen sempre (bé, podem dir gairebé sempre i potser serem més rigorosos) i llavors és una sensació inigualable, oi? Gràcies, Marta, per haver-nos “presentat” en Miles. He estat encantada de conèixer-lo una mica… de fet, tan de bo puguem “intimar” 256 pàgines més!!
Molt complex, com tots els protagonistes d’Auster! Val la pena descobrir-lo!
I bé amics, que us ha semblat l’última novel·la de l’amic Auster, eh?
A mi, si sóc sincera, no m’ha acabat de fer el pes, la veritat. No vull dir que no m’hagi agradat perquè molt i molt malament ho hauria de fer i tampoc és això, però si que és cert que no està en el seu millor moment.
Trobo que és una història fluixeta i una mica desmanegada. Li falta l’embolcall preciós al que ens té acostumats. Potser hauria de reposar una mica, en comptes de ser tan prolífic com és darrerament, i provar de fer diana amb una novel·la marca Auster.
En fi, haurem d’esperar…..