@Ed_Proa @Grup62

Quan llegeixes el diari i res no acompanya, quan ja no saps si començar per l’economia o per les necrològiques, quan les pàgines de cultura llangueixen i es marceixen, ens queden els llibres!

De debò que mai no havia tingut tantes ganes de llegir com ara. Primera, perquè s’estan publicant molts bons llibres que val la pena haver llegit. Segona, per militància: a hores d’ara llegir llibres (especialment en català) em sembla un acte de reafirmació contra els qui volen la gent ben bleda perquè calli molt i pagui més.

Bé, doncs, en aquest fervor m’he passat molts bons vespres, amb en Quim Curbet entre les mans. Amb ulls de vidre m’ha semblat un poemari bonic, dels que es llegeixen amb plaer i fan bona companyia.

Al principi del llibre hi ha una sèrie de textos dedicats a artistes (Turner, Joyce, Klee…) de manera que vaig pensar que em trobaria un recull de poemes dedicats a l’art, però no. Ben aviat la temàtica s’obre i hi trobem tota mena de referències: el pas del temps, Girona, l’oblit… arriba a haver-hi referències a Blade Runner! Si una cosa tenen en comú és la persecució de la bellesa formal. En Quim Curbet para especial atenció a la forma dels poemes i, sense arribar al poema visual més estricte, sí que dibuixa amb les paraules formes sinuoses que eixamplen la via del poema cap al cor.

Tinc costum de fer petits plecs per assenyalar-me els fragments que més m’han agradat i m’adono que en aquest cas he deixat el llibre fet una coca. Us cito algunes de les meves preferències (sí, va, poquetes, em contindré!):

Ja no sabria viure sense ells
perquè ells eren nosaltres.

Quan la ciutat esdevé nostra
i les paraules omplen els camins
i la mare agafa la mà del fill
per portar-lo a descobrir la llum
i aquest comprèn per fi que la joia
és voler saber coses noves,
arriben amb la certesa de la glòria
dies de llibres i roses.

I ara, per tancar el comentari més o menys com l’he començat, una Oració (aquest sí que el cito sencer) que espero que s’alci tan alt com pugui:

Vull resar
al senyor de la molsa i
de l’aigua glaçada en les basses,
al déu que dorm vora les estances i
entre la palla humida dels vells casals.
Vull que el seu poder m’empenyi i que
la seva infinita paciència m’apaivagui,
que el silenci m’il·lumini i el seu
bram em commogui, més enllà
d’aquest hivern on tot
és indistingible.

Amén!

Títol: Amb ulls de vidre
Autor: Joaquim Curbet
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7588-303-8
Preu: 16,00€